Catalunya i Espanya al Segle XIX: La construcció d'un règim liberal

Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,43 KB

 
1.Guerra i revolució liberal (1808-1814)-
La guerra contra la França revolucionària i el descontentament de la Població amb les decisions de Manuel de Godoy, el ministre més influent De Carles IV, van accelerar la crisi de L’Antic Règim a Espanya. N Pel Tractat de Fontainebleau es va autoritzar l’entrada de l’exèrcit Francès a la Península. Més endavant, Napoleó va nomenar el seu germà, Josep Bonaparte, nou rei d’Espanya (1808), que va provocar la rebel·lió popular i l’inici de la Guerra del
Francès. N La guerra es va desenvolupar en tres fases: la resistència popular, Protagonitzada pels grups Patriotes organitzats en guerrilles; l’ofensiva francesa, que va Comportar llargs setges de Ciutats espanyoles; i finalment les victòries angloespanyoles. N Davant del buit de poder, els patriotes van formar Juntes locals i Provincials de defensa, i Per coordinar el moviment es va crear la Junta Suprema Central, que va Convocar una reuníó De les Corts espanyoles a la ciutat de Cadis (1810). N A Cadis es va confeccionar la primera Constitució espanyola (1812), que Va reflectir els principis bàsics del liberalisme polític, i es van Aprovar lleis per derogar l’Antic Règim.
2.Entre l’absolutisme i el liberalisme (18114-1833)-
En tornar a Espanya el 1814, Ferran VII va clausurar les Corts, va anul·lar la Constitució, Va restablir el règim senyorial i va perseguir els partidaris del liberalisme. Era la tornada a L’Antic Règim. N Entre 1814 i 1820, els opositors de l’absolutisme van organitzar múltiples pronunciaments, Que van ser reprimits. El 1820, el pronunciament protagonitzat pel coronel Riego va triomfar, I va inaugurar el Trienni Liberal (1820-1823), que va recuperar la legislació liberal de les Corts De Cadis. N El rei Ferran VII s’oposava a aquestes mesures reformistes i va demanar la intervenció de L’absolutisme europeu (Santa Aliança), que va derrotar els liberals i el va reposar com a monarca absolut. N Entre 1823 i 1833, en la Dècada Ominosa, Ferran VII va haver de fer front a una greu situació Econòmica i financera i al conflicte dinàstic generat per voler garantir el tron a la seva filla, Isabel, que va provocar la reacció del seu germà Carles.
4.La revolució liberal (1833-1843)-
Entre 1833 i 1839, durant la regència de María Cristina, va destacar la Primera guerra carlista I el govern liberal progressista: – El conflicte dinàstic va significar un enfrontament entre els Partidaris de don Carles, coneguts com carlistes, que agrupaven els Sectors més tradicionals de la societat, contra els Partidaris d’Isabel, integrats per liberals i alguns sectors Tradicionals. – Els progressistes van impulsar una sèrie de reformes per a la Construcció d’un règim polític Liberal: Constitució de 1837, dissolució del règim senyorial, Desvinculació de la propietat, Desamortització i economia de lliure mercat. N Durant la regència d’Espartero (1840-1843), els moderats van accedir al Govern i van intentar Donar un gir conservador. Malgrat això, la promulgació de mesures Lliurecanvistes per part D’Espartero li van causar l’oposició del seu propi partit. Un Pronunciament moderat el va Obligar a dimitir.
5.L’etapa isabelina (1843-1868)-
Entre 1843 i 1854, el Partit Liberal Moderat es va mantenir al govern: – Va consolidar un liberalisme centralista i socialment conservador. – Amb la Constitució de 1845 es va establir un sufragi molt restringit i La sobirania compartida entre les Corts i la Corona. – Es va veure submergit en una sèrie de problemes: la intromissió de la Corona, el camarillisme, la ingerència política de l’exèrcit i el Falsejament electoral. N En el Bienni Progressista (1854-1856) van destacar la desamortització de Madoz i la Llei General de Ferrocarrils. N L’última etapa del regnat d’Isabel II (1856-1868) va ser d’alternança en El govern entre els Moderats i la Uníó Liberal. En aquests anys es va impulsar una política Exterior colonialista i Una política interior basada en una forma de govern autoritària.
6.El Sexenni Democràtic (1868-1874)-
La crisi del sistema isabelí va ser el resultat d’una sèrie de factors: Crisi econòmica, marginació del poder de progressistes i demòcrates, Descrèdit de la monarquia, difusió dels nous Ideals democràtics. N El 1868 va triomfar un pronunciament contra Isabel II (La Gloriosa) i un Govern provisional Va establir una monarquia democràtica (Constitució de 1869). N El nou monarca, Amadeu de Savoia (1870-1873), va tenir l’oposició de Moderats, carlistes i De l’Església, que es van mantenir fidels als Borbó. Va renunciar al Tron al febrer de 1873. N © VICENS VIVES N Entre 1873 i 1874 es va instaurar la Primera República, de tipus Federal. Els problemes van ser Diversos: divisió a dins del republicanisme, guerres carlista i cubana, Cantonalisme i oposició De sectors monàrquics. N El cop d’Estat de 1874 va dissoldre les Corts i va entregar el poder al General Serrano, però La base social optava pel retorn de la monarquia.

Entradas relacionadas: