Els catalans de Burgos

3.La zona Insurrecta: la creació d’un Estat totalitari

3.1.Franco, Caudillo d’Espanya

La mort en accident a Lisboa del General José Sanjurjo (20-VII-1936) Deixà els insurrectes sense un líder clar. El 24-VII-1936 es formà a Burgos la Junta De Defensa Nacional, presidida pel general Miguel Cabanellas i de la qual formaven part els principals caps Militars (Francisco Franco, Emilio Mola, Gonzalo Queipo de Llano, Andrés Saliquet, Fidel Dávila, Luis Orgaz,...), sense Atribucions militars es va encarregar de governar la zona rebel i ho va fer Suspenent la Constitució de 1931, prohibint els partits polítics republicans i Paralitzant la reforma agrària..

Franco va tenir el recolzament des de L’inici d’Alemanya i d’Itàlia. Els seu èxit en l’alliberament del Alçázar de Toledofacilità el Seu nomenament com a Jefe del Estado y GeneralíSimó de Los Ejércitos(1-X-1936), Sent dissolta la Junta de Defensa Nacional. Per a l’administració civil es va crear una Junta Técnica del Estado, Amb seu a Valladolid i Burgos i el quarter general de Franco es va traslladar a Salamanca.

Franco era el cap indiscutible, però Mancava cohesió política: els diversos grups polítics del bàndol rebel però, Tenien projectes diferents, per exemple la Falange volia establir a Espanya un Règim feixista “a la italiana” mentre que els carlins volien implantar una Monarquia tradicionalista. Les tensions entre falangistes partidaris D’unificar-se amb els carlins i els partidaris de la seva autonomia van acabar En un enfrontament a trets a la ciutat de Salamanca en la que moriren diversos Falangistes. Franco ho aprofità: el dia 9-IV-1937 es promulgà el Decret d’Unificació, que integrava tots Els partits polítics dretans en la Falange Española Tradicionalista y de las JONS, de la qual Franco en fou el Jefe Nacional
. Es van Adoptar la camisa blava de Falange, la boina vermella carlina i la salutació Feixista. Aquells que s’hi oposaren van ser empresonats com el falangista Manuel Hedilla o el carlí Manuel Fal Conde.

El procés d’institucionalització del Nou Estat franquista va culminar el Gener de 1938 amb la desaparició de la Junta Tècnica i la formació del primer govern de la zona rebel: Franco Concentrava la jefatura de l’Estat i el càrrec de president del Govern, era el GeneralíSimó de tots els exèrcits i, a partir d’aquell moment, Se li va donar el títol de Caudillo D’Espanya.

Característiques del nou Estat:

• Inspiració En el feixisme internacional.
• Defensa D’un model social basat en el conservadorisme i en la preeminència del Catolicisme.
• Abolició De tota la legislació republicana en matèria econòmica, social i laboral.
• Restabliment De la pena de mort.
• Supressió De totes les llibertats individuals i col·lectives.
• Supressió Dels estatuts d’autonomia basc i català.
• Catolicisme Com a religió oficial: Estat confessional, derogació de les lleis de Matrimoni civil i divorci, establiment del culte religiós en l’ensenyament I en l’exèrcit i la institució d’una retribució estatal a l’Església.
• A L’àmbit laboral es va aprovar el març de 1938, el Fuero del Trabajo, Primera de les lleis fonamentals del nou Estat totalitari i inspirada en El feixisme italià (establia la creació d’un sindicat únic i vertical que Agruparia a empresaris i treballadors, es prohibia la vaga, etc.).

3.2.Una repressió Sistemàtica

La construcció de l’Estat franquista Va anar acompanyada d’una violència extrema que formava part de les primeres Directrius dels dirigents de la insurrecció (el General Mola, per exemple). Els Militars van dur a terme una violenta repressió des del primer moment amb L’eliminació dels vençuts: matances de Badajoz (12.000 afusellats), Màlaga i Granada.

Diputats, alcaldes, governadors Civils, regidors, polítics d’esquerres, sindicalistes, militars contraris a la Insurrecció (general Batet) i personatges significatius (García Lorca) van ser Executats. La repressió fou sistemàtica i efectuada per militars, falangistes i Grups d’extrema dreta. Molts dels assassinats van ser enterrats en fosses Comunes sense que hi constés la seva identificació. L’objectiu era crear un clima de terror.
La repressió va tenir Sempre un caràcter sistemàtic i planificat des de la jerarquia militar. Les Xifres varien però es calcula que unes 130 000 persones foren executades durant La guerra pel bàndol franquista (sense comptar amb els executats en acabar Aquella).

3.3.Els catalans De Burgos

El clima de revolució social dels primers Mesos de la guerra va provocar que entre 50.000 i 60.000 catalans es passessin Al bàndol franquista. Molts d’ells eren simpatitzants de la Lliga (l’escriptor Josep Pla, l’empresari Miquel Mateu, el posterior alcalde de Barcelona Josep M. De Porcioles, el Filòsof Eugeni d’Ors)
. Francesc Cambó es va quedar a l’estranger, des d’on va facilitar diners als insurrectes I organitzà una oficina de propaganda a París.

Els catalans de Burgos es van integrar a la FET y de las JONS, però van ser mal vistos pel caràcter radicalment Anticatalà de l’Estat franquista.