Catalanisme restauració
Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 25,02 KB
TEMA8- ORÍGENS I CONSOLIDACIÓ DEL CATALANISME
En la recuperació de la llengua i la cultura catalana, bandejades des dels àmbits literaris i oficials des del
1714, hi va tenir un paper important la RENAIXENÇA: moviment cultural i literari que aspirava a la recuperar l'ús de la llengua i els senyals d'identitat catalans.
1.1. La persistència de la identitat catalana
Al començament del Segle XIX, un segle després d'haver estat promulgat el Decret de Nova Planta que havia derogat l'estructura politico-administrativa de l'antiga Corona Aragó, persistia a Catalunya un refús clar del procés de centralització administrativa i la temptativa d'imposar-hi les lleis i la llengua de Castella.
Com a resultat d'aquesta mesura, a començament del Segle XIX el català havia desaparegut pràcticament com a llengua ADMINISTRATIVA i de CULTURA. No tenia presència :
-en les esferes de l'administració
- sistema d'ensenyament
-vida oficial eclesiàstica
-part de les èlits culturals i polítiques del Principat l'havien abandonada tan com a llengua d'ús públic com a vehicle de comunicació ESCRITA
Malgrat aquest retrocés, el català continuava viu com a llengua de la comunicació oral entre la majoria de la població i s'emprava com a llengua escrita en:
-cançons
-romanços tradicionals
-llibres de temàtica religiosa
-llibres d'entreteniment
Tot i el procés uniformador de l'estat, la societat catalana mantenia:
-la seva llengua pròpia
-costums
-tradicions
-manera de viure representada per una forma específica de l'organització familiar i de la feina, de la propietat i del desenvolupament econòmic.
ELS CATALANS DEL Segle XIX SE SENTIEN ESPANYOLS COM A SÚBDITS DE LA MONARQUIA, TENIEN CONSCIÈNCIA DEL SEU PARTICULARISME DINS DEL NOU ESTAT LIBERAL.
1.2. La Renaixença Literària i Cultural
Moviment cultural que va sorgir a la dècada del 1830 per reinvidicar l'ús públic i literari de la llengua catalana.
La publicació de l'oda "La Pàtria" de Bonaventura Carles Aribau i les propostes de Joaquim Rubíó i Ors de recuperar el català com a llengua literària marquen l'inici de la Renaixença.
Redescobriment de la idea de pàtria i l'assimilació d'aquesta com a llengua materna van donar impuls a aquest moviment.
Renaixença: eclosió d'un llarg procés de maduració per recuperar la identitat pròpia que havia començat al Segle XVIII: Intel·lectuals i erudits van rastrejar les arrels de la literatura, la història, el dret i el folklore catalans. María Aguiló es dedicà a aplegar paraules, llegendes, cançons i altres manifestacions culturals com a MOSTRA DE PROPIETAT COL·LECTIVA.
JOCS FLORALS: Creats pels primers iniciadors de la Renaixença, van ser la institució cultural que va fer conèixer el moviment entre la gent i la que va estimular als poetes a escriure en la seva llengua.
Gràcies als jocs florals va començar la preocupació entre els escriptors de crear un model de llengua literària.
1.3. La literatura de la Renaixença
Hi va haver un conjunt d'escriptors d'idees liberals que propugnaven l'ús del català que ara es parla ja que eren contraris a l'ús d'un llengua mediavelitzant, arcaica i carrinclona, plena de paraules incomprensibles i de formes artificioses que defensaven els iniciadors de la Renaixença.
Un clar exemple és Frederic Soler que usava el pseudònim de Serafí Pitarra, va començar escrivint un teatre caricaturesc i sarcàstic parodiant el drama ROMàntic i la mitificació de les grans figures de la història catalana. Amb el temps, es va acabar integrant en el moviment de la Renaixença, va participar en els jocs florals i va acabar escrivint drames ROMàntics.
També van formar part:
-Josep Anselm i Clavé: polític, poeta, dramaturg i músic que va contribuir en l'arrelament del català entre els obrers amb el repertori de cançons que interpretaven les societats corals que va fundar. Els Cors Clavé.
-Abdó Terradas: polític federalista, dramaturg i novel·lista, va escriure la seva obra com a instrument de propaganda i d'agitació: El rei Micomicó, sàtira de la monarquia.
-Valentí Almirall: polític i periodista va ser el primer en formular una doctrina diferencial català a Lo catalanisme.
Per a la seva banda, els Jocs Florals es van popularitzar i van esdevenir una festa cívica i una plataforma de difusió del català . Va ser gràcies a aquest certamen que van destacar uns quants literats preocupats per fixar la llengua:
-Jacint Verdaguer: prosista i poeta (llengua viva)
-Àngel Guimerà: tragèdies, drames ROMàntics, problemes socials
-Narcís Oller: gènere novel·lístic
AIXÒ VA SER POSSIBLE PERQUÈ EL CATALÀ JA S'HAVIA INCORPORAT A LES PUBLICACIONS PeríÒDIQUES: La Renaixença, Diari Català, La Tramontana, La Campanya de Gràcia.
A Catalunya la construcció de l'Estat liberal va aixecar crítiques de diversos sectors que proposaren formes descentralitzadores que culminaren en plantejaments federalistes i autonomistes.
-Regnat d'Isabel II l'Estat Liberal va haver d'enfrontar-se a les crítiques de certs sectors del progressisme català que discrepaven d'una centralització tan radical i reclamaven més atribucions per als ajuntaments i les diputacions.
-Els moviments populars que es produïren entre el 1835 i el 1843 van palesar aquest descontentament i van ser la primera mostra d'oposició al centralisme.
-1842 insurrecció a Barcelona
-1843 La Jamància es van formular projectes de reforma de l'Estat amb un alt contingut anticentralista.
-Durant la dècada Moderada (1844-1854) es va produir un augment del centralisme, acompanyat d'una política que va comportar la declaració de l'Estat de guerra a Catalunya en diferents ocasions. Això va comportar que catalans moderats iniciessin un cert distanciament dels seus homònims espanyols i que reinvidiquessin el particularisme català.
Mañé i Flaquer, Duran i Bas, Balmes.
-1868 amb la formació del Partit Republicà Democràtic i Federal les idees federals van experimentar una expansió política important. Especialment a Catalunya, petita burgesia i proletariat.
-Francesc Pi i Maragall va ser el primer teòric del federalisme va sostenir que Espanya era una nació que havia de garantir la plena participació dels ciutadans , exercici de llibertats, protecció de drets i igualtat jurídica. En conseqüència l'Estat Federal espanyola havia de ser el resultat de la uníó voluntària de les diferents regions de la península.
-1869 grup de federals catalans, (Valentí Almirall i Josep Anselm i Clavé) van signar el Pacte Federal de Tortosa
QUE CONSTITUÏA UN ACORD PER IMPULSAR L'ESTAT FEDERAL ESPANYOL QUE TINGUÉS EN COMPTE LA REALITAT HISTÒRIA DE L'ANTIGA CORONA D'ARAGÓ I QUE ES FOMENTÉS EN LA SOBIRANIA POPULAR.
-Durant la Primera República es va concretat com havia de ser un Estat Federal i es va fer efectiva a la Constitució de 1873. Però el fracàs de la república i la nova situació de la Restauració van fer perdre la influència del republicanisme i el partit es va fragmentar.
-Restauració: el federalisme va replantejar-se la relació entre els diferents territoris. Josep M. Vallès i Ribot principal referent del federalisme a Catalunya va proposar la redacció d'un projecte de Constitució de l'estat Català dins de la Federació Espanyola. CORTS SOBIRANES, GOVERN AMB ÀMPLIS COMPETÈNCIES I PACTE FEDERAL.
-El nou programa federalista no va ser compartit pel conjunt del partit federal i Pi i Maragall va reformular el projecte a nivell espanyol posant accent en la problemàtica social, (reforma agrària i treballadors industrials). La defensa de la independència de Cuba feta per Pi i Maragall va augmentar les dissensions a l'interior del partit, decadència a la seva mort.
Valentí Almirall va ser la figura cabdal en el catalanisme polític, del qual ha estat considerat un dels primers impulsors.
-1881, Almirall un dels dirigents federalistes va trencar amb Pi i Maragall i es va decidir a impulsar una política específicament catalana i al marge dels partits d'àmbit estatal.
-La seva tasca propagandística el va portar a promoure el Primer Congrés Catalanista (1880): que pretenia aplegar tendències diverses des del federalisme republicà fins la primera assossiació catalanista La Jove Catalunya.
-Almirall en el Diari Català va explicar la necessitat que el catalanisme superés la formulació literària i cultural i passés a ocupar-se d'interessos materials del país, és a dir, fer política. Aquesta idea va ser el centre del Congrés Catalanista en el qual es va acordar formar el Centre Català (1882) encarregat de desenvolupar un programa reinvindicatiu i de crear nuclis propagandístics arreu del Principat.
-El Centre Català va convocar el Segon Congrés Catalanista (1883) en el qual es va denunciar el caràcter sucursalista dels partits dinàstics a Catalunya i es va fer la crida de l'abandonament i la implicació en organitzacions catalanes.
-1885 el Centre Català va organitzar un míting a la Llotja de Barcelona en que van participar organitzacions econòmiques de la burgesia, entitats catalanistes i institucions culturals. Per tal d'assolir projecció pública es va redactar un document "Memorial de Greuges" que va ser presentat a Alfons XII i que va constituir el primer manifest unitari del catalanisme.
- El Memorial denunciava el centralisme i demanava el dret a impulsar la vida regional; defensava el proteccionisme i el dret civil català davant l'amenaça d'elaborar un nou codi civil únic.
-La mort del rei aquell mateix limità l'eficàcia del document però el seu impacte a Madrid va ser notable. També va aproximar el moviment catalanista a la burgesia.
-1886 a partir d'aquestes experiències i de la reflexió doctrinal, Almirall publicà "Lo Catalanisme" on s'establien les bases del catalanisme progressista. Explica la seva concepció del particularisme català con a motor per al desenvolupament de Catalunya i la regeneració d'Espanya. Per això calia una gran tasca d'agitació cultural, al marge de les institucions oficials i fundar una organització política interclassista amb capacitat d'intervenir en les eleccions.
La proposta d'Almirall va mostrar-se inviable ben aviat i va anar perdent suport.
-D'una banda representava un catalanisme massa republicà per atreure amplis sectors de la burgesia catalana que se situaven en l'òrbita política monàrquica.
-De l'altra tenia un component social més feble que el republicanisme federal, la qual cosa en limitava les bases populars.
-La forta oposició d'Almirall a l'Exposició Universal de Barcelona de 1888 en gran part promuguda per l'alcade Rius i Taulet va contribuir al seu aïllament i al distanciament de la burgesia.
-El Centre Català va desaparèixer i la influència d'Almirall en el moviment catalanista va esmorteïr-se.
2.4. La Lliga de Catalunya i el Missatge a la Regent.
Les discrepàncies dins el Centre Català van fer escindir-se i formar de la Lliga de Catalunya(1887) que aplegava a homes com Narcís Verdaguer i Callís, Lluís Domenech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch, Enric Prat de la Riba al costat d'altres que procedien de la Renaixença com Àngel Guimerà.
La nova organització era de caràcter més conservador amb la qual cosa va sintonitzar millor amb la burgesia cada cop més descontenta amb la política dinàstica.
El nou grup va fer les seves reinvindicacions de l'oficialitat de la llengua catalana, la defensa del dret civil català, el proteccionisme i l'execució d'una política estrictament catalanista.
Missatge a la Reina Regent (1888) (una de les primeres iniciatives) adreçat a María Cristina en el qual demanava l'autonomia per a Catalunya.
La Lliga de Catalunya va promoure una campanya en defensa del dret català i contra el projecte de reforma del Codi Civil. El govern va accedir a canviar la redacció del codi civil ( primera victòria catalanista).
Al llarg de la Restauració i després que la Santa Seu hagués fet públic el seu suport a Alfons XII una part del clero va abandonar aquests plantejaments per cercar un espai més liberal conservador. En aquest trànsit va tenir un paper important el VIGATANISME moviment cultural i intel·lectual impulsat en gran manera pels membres de les institucions eclesiàstiques de Vic.
L'apropament del clero català al CATALANISME CONSERVADOR va estar liderat per clergues Jaume COLELL i el bisbe JOSEP MORGADES, en un intent de cristianitzar un moviment que en origen havia esta laic. Va dotar-se d'un grup de premsa "La Veu de Montserrat" i entre les seves iniciatives cal destacar el mil·lenari de Montserrat i la restauració del Monestir de Ripoll. (BISBES CATALANS)
La tradició vigatana va entroncar amb Josep Torras i Bages, bisbe de Vic, que va defensar el catalanisme d'arrels cristianes. Va publicar "La tradició catalana" on defensava que l'esperit de Catalunya reposa en la família, la propietat i la religió, refusava tot plantejament de canvi social. Edat Mitjana idealitzada com a model de valors que calia aplicar.
2. ELS INICIS DEL CATALANISME POLÍTIC
A Catalunya la construcció de l'Estat liberal va aixecar crítiques de diversos sectors que proposaren formes descentralitzadores que culminaren en plantejaments federalistes i autonomistes.
2.1. La crítica del centralisme
Les diferents constitucions del nou Estat Liberal van definir Espanya com a una nació única amb les corts com a úniques dipositàries de la sobirania nacional i van apostar per un model d'organització estatal basat en la centralització política, administrativa, econòmica, jurídica i militar.-Regnat d'Isabel II l'Estat Liberal va haver d'enfrontar-se a les crítiques de certs sectors del progressisme català que discrepaven d'una centralització tan radical i reclamaven més atribucions per als ajuntaments i les diputacions.
-Els moviments populars que es produïren entre el 1835 i el 1843 van palesar aquest descontentament i van ser la primera mostra d'oposició al centralisme.
-1842 insurrecció a Barcelona
-1843 La Jamància es van formular projectes de reforma de l'Estat amb un alt contingut anticentralista.
-Durant la dècada Moderada (1844-1854) es va produir un augment del centralisme, acompanyat d'una política que va comportar la declaració de l'Estat de guerra a Catalunya en diferents ocasions. Això va comportar que catalans moderats iniciessin un cert distanciament dels seus homònims espanyols i que reinvidiquessin el particularisme català.
Mañé i Flaquer, Duran i Bas, Balmes.
2.2. El Federalisme
-1840 en un context de lluites polítiques i socials, el federalisme es va iniciar a la mà del republicanisme amb Abdó Terradas .-1868 amb la formació del Partit Republicà Democràtic i Federal les idees federals van experimentar una expansió política important. Especialment a Catalunya, petita burgesia i proletariat.
-Francesc Pi i Maragall va ser el primer teòric del federalisme va sostenir que Espanya era una nació que havia de garantir la plena participació dels ciutadans , exercici de llibertats, protecció de drets i igualtat jurídica. En conseqüència l'Estat Federal espanyola havia de ser el resultat de la uníó voluntària de les diferents regions de la península.
-1869 grup de federals catalans, (Valentí Almirall i Josep Anselm i Clavé) van signar el Pacte Federal de Tortosa
QUE CONSTITUÏA UN ACORD PER IMPULSAR L'ESTAT FEDERAL ESPANYOL QUE TINGUÉS EN COMPTE LA REALITAT HISTÒRIA DE L'ANTIGA CORONA D'ARAGÓ I QUE ES FOMENTÉS EN LA SOBIRANIA POPULAR.
-Durant la Primera República es va concretat com havia de ser un Estat Federal i es va fer efectiva a la Constitució de 1873. Però el fracàs de la república i la nova situació de la Restauració van fer perdre la influència del republicanisme i el partit es va fragmentar.
-Restauració: el federalisme va replantejar-se la relació entre els diferents territoris. Josep M. Vallès i Ribot principal referent del federalisme a Catalunya va proposar la redacció d'un projecte de Constitució de l'estat Català dins de la Federació Espanyola. CORTS SOBIRANES, GOVERN AMB ÀMPLIS COMPETÈNCIES I PACTE FEDERAL.
-El nou programa federalista no va ser compartit pel conjunt del partit federal i Pi i Maragall va reformular el projecte a nivell espanyol posant accent en la problemàtica social, (reforma agrària i treballadors industrials). La defensa de la independència de Cuba feta per Pi i Maragall va augmentar les dissensions a l'interior del partit, decadència a la seva mort.
2.3. Valentí Almirall i el Centre Català
Valentí Almirall va ser la figura cabdal en el catalanisme polític, del qual ha estat considerat un dels primers impulsors.
-1881, Almirall un dels dirigents federalistes va trencar amb Pi i Maragall i es va decidir a impulsar una política específicament catalana i al marge dels partits d'àmbit estatal.
-La seva tasca propagandística el va portar a promoure el Primer Congrés Catalanista (1880): que pretenia aplegar tendències diverses des del federalisme republicà fins la primera assossiació catalanista La Jove Catalunya.
-Almirall en el Diari Català va explicar la necessitat que el catalanisme superés la formulació literària i cultural i passés a ocupar-se d'interessos materials del país, és a dir, fer política. Aquesta idea va ser el centre del Congrés Catalanista en el qual es va acordar formar el Centre Català (1882) encarregat de desenvolupar un programa reinvindicatiu i de crear nuclis propagandístics arreu del Principat.
-El Centre Català va convocar el Segon Congrés Catalanista (1883) en el qual es va denunciar el caràcter sucursalista dels partits dinàstics a Catalunya i es va fer la crida de l'abandonament i la implicació en organitzacions catalanes.
El Memorial de Greuges
-1885 el Centre Català va organitzar un míting a la Llotja de Barcelona en que van participar organitzacions econòmiques de la burgesia, entitats catalanistes i institucions culturals. Per tal d'assolir projecció pública es va redactar un document "Memorial de Greuges" que va ser presentat a Alfons XII i que va constituir el primer manifest unitari del catalanisme.
- El Memorial denunciava el centralisme i demanava el dret a impulsar la vida regional; defensava el proteccionisme i el dret civil català davant l'amenaça d'elaborar un nou codi civil únic.
-La mort del rei aquell mateix limità l'eficàcia del document però el seu impacte a Madrid va ser notable. També va aproximar el moviment catalanista a la burgesia.
-1886 a partir d'aquestes experiències i de la reflexió doctrinal, Almirall publicà "Lo Catalanisme" on s'establien les bases del catalanisme progressista. Explica la seva concepció del particularisme català con a motor per al desenvolupament de Catalunya i la regeneració d'Espanya. Per això calia una gran tasca d'agitació cultural, al marge de les institucions oficials i fundar una organització política interclassista amb capacitat d'intervenir en les eleccions.
El fracàs del projecte Almirall
La proposta d'Almirall va mostrar-se inviable ben aviat i va anar perdent suport.
-D'una banda representava un catalanisme massa republicà per atreure amplis sectors de la burgesia catalana que se situaven en l'òrbita política monàrquica.
-De l'altra tenia un component social més feble que el republicanisme federal, la qual cosa en limitava les bases populars.
-La forta oposició d'Almirall a l'Exposició Universal de Barcelona de 1888 en gran part promuguda per l'alcade Rius i Taulet va contribuir al seu aïllament i al distanciament de la burgesia.
-El Centre Català va desaparèixer i la influència d'Almirall en el moviment catalanista va esmorteïr-se.
2.4. La Lliga de Catalunya i el Missatge a la Regent.
Les discrepàncies dins el Centre Català van fer escindir-se i formar de la Lliga de Catalunya(1887) que aplegava a homes com Narcís Verdaguer i Callís, Lluís Domenech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch, Enric Prat de la Riba al costat d'altres que procedien de la Renaixença com Àngel Guimerà.La nova organització era de caràcter més conservador amb la qual cosa va sintonitzar millor amb la burgesia cada cop més descontenta amb la política dinàstica.
El nou grup va fer les seves reinvindicacions de l'oficialitat de la llengua catalana, la defensa del dret civil català, el proteccionisme i l'execució d'una política estrictament catalanista.
Missatge a la Reina Regent (1888) (una de les primeres iniciatives) adreçat a María Cristina en el qual demanava l'autonomia per a Catalunya.
La Lliga de Catalunya va promoure una campanya en defensa del dret català i contra el projecte de reforma del Codi Civil. El govern va accedir a canviar la redacció del codi civil ( primera victòria catalanista).
3. EL CATALANISME CONSERVADOR
Al costat d'un catalanisme que procedia d'un republicanisme federal i tenia un caràcter progressista, van anar consolidant-se altres opcions dins d'un moviment que des dels seus orígens havia expressat una diversitat de formulacions. Va ser a la dècada del 1890 que van emergir amb força les tendències del catalanisme conservador, malgrat que abans ja havien tingut manifestacions importants.3.1. El catalanisme tradicionalista
Durant la implantació de l'Estat Liberal una bona part del clero català s'havia arrenglerat amb al carlisme i havia adoptat posicions integristes i antiliberals.Al llarg de la Restauració i després que la Santa Seu hagués fet públic el seu suport a Alfons XII una part del clero va abandonar aquests plantejaments per cercar un espai més liberal conservador. En aquest trànsit va tenir un paper important el VIGATANISME moviment cultural i intel·lectual impulsat en gran manera pels membres de les institucions eclesiàstiques de Vic.
L'apropament del clero català al CATALANISME CONSERVADOR va estar liderat per clergues Jaume COLELL i el bisbe JOSEP MORGADES, en un intent de cristianitzar un moviment que en origen havia esta laic. Va dotar-se d'un grup de premsa "La Veu de Montserrat" i entre les seves iniciatives cal destacar el mil·lenari de Montserrat i la restauració del Monestir de Ripoll. (BISBES CATALANS)
La tradició vigatana va entroncar amb Josep Torras i Bages, bisbe de Vic, que va defensar el catalanisme d'arrels cristianes. Va publicar "La tradició catalana" on defensava que l'esperit de Catalunya reposa en la família, la propietat i la religió, refusava tot plantejament de canvi social. Edat Mitjana idealitzada com a model de valors que calia aplicar.
3.2. La formació de la Uníó Catalanista
La campanya contra el projecte del Codi civil va mostrar la necessitat d'organitzar-se més i millor (el moviment catalanista) i la Lliga de Catalunya va proposar la fundació d'una nova entitat que coordínés tots els grups catalanistes comarcals. 1891 es forma la Uníó Catalanista federació de tots els grups que propagués les idees regionalistes i portés a terme un programa comú de tots els grups catalanistes.
La Uníó va tenir un suport important a la Catalunya rural, la qual cosa entroncava amb la voluntat de donar més participacions a les organitzacions comarcals formades propietaris, professionals liberals, comerciants, intel·lectuals. La militància era escassa però la seva estructura fonamentada sobre la fundació d'entitats, proporcionava una amplitud geogràfica que afavoria a la difusió de les seves idees.
La nova organització va tenir un paper important per les idees que proposaven sobre l'autogovern de Catalunya, més enllà de la descentralització d'Espanya. El seu punt feble va ser la tensió entre els sectors contraris a la participació política i el que volien presentar-se a les eleccions.
3.3. Les Bases de Manresa
Un dels primers actes de la Uníó Catalanista va ser la celebració a Manresa (1892) d'una assemblea de delegats per tal d'aprovar un programa polític BASES PER A LA CONSTITUCIÓ REGIONAL CATALANA on es recollien els principis del catalanisme polític i on es posava èmfasi al fet que Catalunya havia tenir competències absolutes al poder català en matèria legislativa, educació, ordre públic...
Es proclamava l'oficialitat de la llengua catalana ( càrrecs catalans)
Servei militar voluntari.
Restabliment d'antigues institucions...
4. LA FORMACIÓ DE LA LLIGA REGIONALISTA
La crisi 98 va propiciar el salt del catalanisme cap a l'actuació política amb la creació de la Lliga Regionalista (1901) un partit que va aconseguir èxits electorals i va dominar la vida política fins l'any 1931.
4.1. L'impacte del 98 a Catalunya
El desastre del 98 va tenir un abast econòmic i militar però per a Catalunya també va comportar canvis polítics que van significar la irrupció del catalanisme en la política. La pèrdua de les darreres colònies de l'Estat Espanyol van posar la ineficàcia dels partits dinàstics per dur a terme una veritable regeneració política. Aquesta incapacitat va afavorir a les aspiracions polítiques del catalanisme: notable mobilització social, líders consolidats...
La conjuntura del 98 va afavorir la consolidació d'una nova generació d'intel·lectuals i activistes que defensaven un nou programa polític i la creació d'un partit que es presentés a les eleccions per accedir a l'autonomia. La seva actitud crítica vers la manera de fer dels partits dinàstics es basava en la corrupció electoral i reclamar reformes polítques i socials.
4.2. La candidatura dels quatre presidents
-1899 davant el fracàs el projecte regenaracionista del govern Polavieja i després de la protesta ciutadana coneguda com el Tancament de Caixes, els dirigents de les coorporacions ciutadanes de Barcelona que actuaven com a portaveus polítics de la burgesia industrial i que van optar per crea un grup polític:Uníó Regionalista.
·A la Junta directiva hi havia els industrials més actius, dirigents del Tancament de Caixes i r· representants de la burgesia agrària .
·Programa referències regionalistes explícites
· Demanava una autonomia política i administrativa per a Catalunya
-Paral·lelament a aquesta iniciativa, el grup que publicava el diari de La Veu de Catalunya va abandonar la Uníó Catalanista i va fundar el Centre Nacional Català ( 1900)
·Joves que eren clarament favorables a la intervenció del catalanisme en la política per la via electoral.
L'Abril de 1901 la Uníó Regionalista i el Centre Nacional van arribar a l'acord de presentar una candidatura unitària. Aquest acord responia ala confluència d'interessos:
-El primer tenia una base social ben nodrida d'industrials i comerciants i el segon tenia un programa possibilista i dirigents experts.
Aquesta iniciativa es va conèixer com la candidatura dels quatre presidents:
-Industrial Albert Rusiñol
-Doctor Bartomeu Robert
- Arquitecte Domènech i Montaner
-Comerciant Sebastià Torres.
Malgrat intentes de mantenir la força electoral dels partits dinàstics , la candidatura catalanista va imposar-se a Barcelona i va aconseguir l'eleccó com a diputats dels quatre regionalistes.
Les victòries del 1901 van marcar una fita dins el corrupte sistema electoral de la Restauració, perquè fou el primer cop que candidatures " no dinàstiques " guanyaren a Barcelona.
A partir d'aquell moment el joc polític a Catalunya ja no passaria per liberals i consevardors , sinó que l'hegemonia electoral es disputaria entre republicans i catalanistes .
Inicialment va tenir influència entre industrials, comerciants i professionals de Barcelona. Però gràcies a la seva expansió va arribar als propietaris agraris. El seu programa polític fou capaç d'aplegar la majoria dels sectors benestants del país disposats a lluitar contra el corrupte i ineficaç sistema de la restauració i aconseguir l'autonomia de Catalunya.
·A la Junta directiva hi havia els industrials més actius, dirigents del Tancament de Caixes i r· representants de la burgesia agrària .
·Programa referències regionalistes explícites
· Demanava una autonomia política i administrativa per a Catalunya
-Paral·lelament a aquesta iniciativa, el grup que publicava el diari de La Veu de Catalunya va abandonar la Uníó Catalanista i va fundar el Centre Nacional Català ( 1900)
·Joves que eren clarament favorables a la intervenció del catalanisme en la política per la via electoral.
L'Abril de 1901 la Uníó Regionalista i el Centre Nacional van arribar a l'acord de presentar una candidatura unitària. Aquest acord responia ala confluència d'interessos:
-El primer tenia una base social ben nodrida d'industrials i comerciants i el segon tenia un programa possibilista i dirigents experts.
Aquesta iniciativa es va conèixer com la candidatura dels quatre presidents:
-Industrial Albert Rusiñol
-Doctor Bartomeu Robert
- Arquitecte Domènech i Montaner
-Comerciant Sebastià Torres.
Malgrat intentes de mantenir la força electoral dels partits dinàstics , la candidatura catalanista va imposar-se a Barcelona i va aconseguir l'eleccó com a diputats dels quatre regionalistes.
4.3. La Fundació de la Lliga Regionalista
L'èxit electoral de la candidatura unitària va afavorir la fusió dels dos grups en una nova entitat política: La Lliga Regionalista, un partit que va fer del diari La Veu de Catalunya el seu òrgan de difusió i que va consolidar la força electoral del catalanisme.Les victòries del 1901 van marcar una fita dins el corrupte sistema electoral de la Restauració, perquè fou el primer cop que candidatures " no dinàstiques " guanyaren a Barcelona.
A partir d'aquell moment el joc polític a Catalunya ja no passaria per liberals i consevardors , sinó que l'hegemonia electoral es disputaria entre republicans i catalanistes .
Inicialment va tenir influència entre industrials, comerciants i professionals de Barcelona. Però gràcies a la seva expansió va arribar als propietaris agraris. El seu programa polític fou capaç d'aplegar la majoria dels sectors benestants del país disposats a lluitar contra el corrupte i ineficaç sistema de la restauració i aconseguir l'autonomia de Catalunya.