El catalanisme i Republicanisme (1901-1909)

CATALANISME (1833-1901)

ANTICENTRALISTES →el nou estat liberal va definir Espanya com a nació única i es van basar en la centralització política, econòmica, administrativa, jurídica i militar. El regnat d Isabel II va ser criticat pel progressisme català, que està en contra d'aquesta centralització tan radical. Es van fer moviments populars, bullangues, entre el 1835 i 1843, oposantse al centralisme. El 1844 un augment del centralisme i van declara l’estat de guerra a Catalunya. Aquests reivindiquen el particularisme català. 

CARLISME→ fort en zones rurals. Defensa principis absolutistes i tradicionalistes. 

FEDERALISME→ 1868, apareix partit república democratic federal, amb idees federals, suport de la petita burgesia i treballadors. Francesc Pi i Margall es el fundador del federalisme i volia la participació dels ciutadans, l’exercici de les llibertats, protecció dels drets i igualtat jurídica. 1869 pacte federal de tortosa que impulsa un estat federal. Va concretar durant la 2a república i es va fer efectiva en la constitució de 1873. Josep m. Vallés i ripot el 1883 va fer un projecte de constitució de l’estat català dins de la federació espanyola.

CATALANISME POLÍTIC

valentí almirall impulsor del catalanisme polític i va promoure el primer congrés catalanista. El 1881 almirall es va distanciar de pi i margall per formar un partit, el centre català. Era reivindicatiu (llengua, dret civil, divisió comarcal, proteccionisme economic…) el 1883 el segon congrés catalanista va intentar fer que els catalans abandonessin els partits dinàstics i s'apliquessin a partits catalans. 

fracàs d ampliar les bases del catalanisme→ el projecte d almirall a “lo catalanisme”, era una organització interclassista, impossible, era massa república per atreure els burgesos i tampoc a les bases populars que preferien republicanisme federal. 

lliga de Catalunya→ el 1887 es va formar la lliga de Catalunya, una mica més conservador que el projecte d ‘almirall. Va connectar més amb la burgesia que estava descontenta de la política dinástica.  volien: llengua catalana oficial, defensa dret civil català, el proteccionisme, una política exclusivament catalana. Una de les primeres coses que van fer va ser el missatge a la reina regent, (María Cristina), demanant l'autonomia d cat. El govern va canviar la redacció del codi civil, “la primera victòria del catalanisme”.

CATALANISME CONSERVADOR: tradicionalista de torras i bages→ dècada del 1890, el clero català i el carlisme, integristes i antiliberals, i es van posar al liberalisme mes conservador. El vigatanisme, un moviment cultural de les institucions eclesiàstiques de la ciutat de vic. Intent de cristianitzar el catalanisme. Liderat per Jaume colell i josep morgades, en algunes de les seves campanyes van fer la celebració del mil·lenari de Montserrat. Deia que l'esperit de Catalunya estava en la família, la propietat i la religió. Defensaven una estrategia regionalista allunyada de l'acció política. 

uníó catalanista assemblea de manresa→ narcís verdaguer proposa una reuníó de tots els grups catalanistes, la uníó catalanista. Finalitat: difondre idees regionalistes i elaborar un programa comú per tots els grups catalanistes. Punt feble van ser diferències que s’oposaven a participar en en la vida política, i defensors de convertir-se una organització que participés en les eleccions. A Manresa el 1892 (Bases de manresa→va aprovar un programa polític: Bases per la Constitució Regional Catalana. Això, reconeixia a plena sobirania de Catalunya, l’oficialitat de la llengua catalana i els càrrecs públics només per catalans. Estava estruturada 17 articles, poder regional o plena sobirania a Catalunya. Les competències de  l’estat central quedaven força limitades i absolutes al poder català en materia legislativa, educació, ordre públic… voluntari servei militar, restabliment antigues institucions i vinculació amb Catalunya i Espanya per mitjà d'un pacte d'aquestes institucions amb la Corona.

CATALANISME COM A REGENERACIONISME→ crisi de 1898 (creació de la lliga regionalista.

l'oportunitat: el desastre del 98→ desastre del 1898 irrupció del catalanisme de la vida política.

la candidatura dels quatre presidents→1899 fracàs del projecte regeneracionista (Silvela-Polavieja) portaveus polítics de la burgesia: la uníó regionalista. Programa demanava autonomia política i administrativa per Catalunya. Grup que publicava el diari la veu de Catalunya va abandonar i va fundar Centre Nacional Català. Enric Prat de la Riba , Francesc cambó favorables amb la política. 1901 la uníó regionalista i el centre nacional candidatura unitària: pq Uníó regionalista tenia una base social d’industrials i comercial, pero no disposava dun projevte polític definit ni de dirigents amb experiència, en canvi, el centre nacionalista tenia programa polític possibilista i necessitava suport socials→ “candidatura del quatre presidents” (Albert rusiñol, doctor bartomeu robert, arquitecte lluís domènech i montaler i comerciant sebastià torres. Triomfar aconseguint l’elecció dels quatre regionalistes.

un partit de nou tipus: la lliga regionalista→fusió dels dos grups la lliga regionalista  (diari la veu de Catalunya) força electoral del catalanisme. 1901 corrupte sistema electoral de la restauració candidatures “no dinàstiques” van guanyar a BCN. L’hegemonia electoral es va disputar entre republicans i catalanistes opcions polítiques majoritàries. La lliga fi a la corrupció electoral→ organització eficaç i moderna. Influència entre els industrials, comerciants i professionals de BNC i resta de Catalunya els propietaris agraris. Programa polític va ser capaç d’ajuntar la majoria dels sectors benestants del país i lluitar contra el sistema centralista de la restauració, l'autonomia a Catalunya.

HISTÒRIA FONT  1: (1833) - (1901)

Lo Catalanisme

a)  És una font primària, contemporània dels fets. És un fragment de Valentí Almirall titulat lo catalanisme publicat el 1886 on critica l’estructura catalanista de l’estat i proposa una estructura nova on no hi hagi centralisme sinó regionalisme.

B) El context històric es situa a la restauració, i és una de les primeres manifestacions del catalanisme polític

c)  L’estat centralista no està disposat a concedir poder a les regions i per això mateix cal destruir-lo i substituir-lo per un altre que parteix d’uns principis diferents.

 FONT 2:

“La càrrega”

A)  Font primària que ens mostra un quadre anomenat la càrrega. És un obra del pintor Ramón Cases del 1898

b)  Aquesta font es situa davant del període de la Restauració. Ens mostra el desastre de 1898. L’any que a Barcelona hi va haver el tancament de caixes.

c)  És una càrrega de la Guàrdia Civil contra una manifestació o concentració d’obres amb un d’aquests a terra en primer pla i un altre al fons com el reform urbà i industrial barceloní, amb una fàbrica però també amb esglésies