El Catalanisme: Orígens i Evolució

Els Orígens del Catalanisme

Després de la derrota de l'11 de setembre de 1714, Catalunya va mantenir viva la llengua en l'ús social. El moviment de la Renaixença, juntament amb el federalisme català i alguns aspectes del carlisme, va suposar una recuperació de l’ús literari del català i va desembocar en el catalanisme polític.

La Renaixença

La Renaixença és el moviment cultural que va sorgir a Catalunya a la dècada de 1830, amb l'objectiu de recuperar la llengua catalana en l'àmbit literari. L’inici d’aquest moviment va ser el 1833, amb la publicació de la coneguda oda Oda a la Pàtria de Bonaventura Carles Aribau. Però la persona decisiva en la recuperació del català va ser Joaquim Rubió i Ors, qui va publicar uns poemes al Diari de Barcelona que més tard va aplegar en un recull. El pròleg d'aquest recull va constituir un autèntic manifest de la Renaixença.

L'any 1859 es van restaurar els Jocs Florals que, a banda del discutible valor poètic, van dinamitzar i prestigiar l’ús del català com a llengua pròpia i senyal d’identitat del país i de la seva història. Diverses institucions, però concretament la Universitat de Barcelona, van contribuir a l’expansió de la Renaixença amb l’estudi i la divulgació de la història i la literatura medievals sota l’impuls de Joaquim Rubió i Ors i Manuel Milà i Fontanals. Les obres de Frederic Soler no defugien la crítica política i social; ell pertanyia al grup d'intel·lectuals que s'oposava als literats de la Renaixença i que reivindicava l'ús del català. Però malgrat la polèmica, aquest enfrontament fou la manifestació de la revitalització de la llengua.

Factors que van contribuir a la formació i l'èxit de la Renaixença:

1. L'expressió cultural de l'evolució social catalana, diferenciada de la resta d'Espanya: s'anava industrialitzant amb una burgesia forta, que al principi estava poc vinculada al poder de l’Estat.
2. Una reacció contra el fort centralisme cultural i polític amb què es construïa el nou Estat liberal.
3. La influència del Romanticisme europeu. Els impulsors de la Renaixença van trobar que l'Edat Mitjana a Catalunya havia estat diferent a la resta d'Espanya, perquè durant aquella època Catalunya havia tingut un estat propi i havia viscut una gran esplendor. Aquest fet servia per definir una identitat diferenciada de la resta d'Espanya.

El Catalanisme Polític: Orígens

Es va manifestar com una manera difusa d’entendre el país sota la paraula dels intel·lectuals. Els sectors catalanistes creien que els esforços polítics s’havien de centrar en Catalunya, que els valors i símbols es trobaven en la identitat catalana, que el passat a descobrir era el català i que Catalunya havia de ser la prioritat principal. Aquest catalanisme reunia dues idees bàsiques: el progrés del federalisme i la tradició del carlisme, combinant la modernitat que postulava la transformació industrial, política, artística, etc., amb la tradició de la llengua i símbols del passat propi. Els tres cercles importants eren els literats romàntics, radicals i intransigents; el grup catòlic dels conservadors, i els federals de Valentí Almirall.

El primer catalanisme polític, iniciat per Valentí Almirall, tenia la voluntat d’intervenir en l’administració pública, des d’una perspectiva d’esquerres. Va fundar el Diari Català (1879); va organitzar els dos primers congressos catalanistes (1880 i 1883); va fundar la primera organització cultural i política del catalanisme, el Centre Català (1882) i va escriure el llibre Lo Catalanisme el 1886, havent sigut també l’inspirador del Memorial de Greuges.

Els conservadors del Centre Català com Àngel Guimerà i Lluís Domènech i Montaner en van sortir el 1887 i van fundar la Lliga de Catalunya, demanant a Maria Cristina el 1888 la plena autonomia del Principat. El 1901 va sorgir la Lliga Regionalista.

Narcís Verdaguer, militant de la Lliga de Catalunya va fundar el 1891 la Unió Catalanista per coordinar l’organització amb els nuclis catalanistes i de classe mitjana de les comarques, celebrant el 1892 l’assemblea a Manresa per tal d’establir les Bases per a la Constitució Regional Catalana (Bases de Manresa). Van cometre l'error el 1897 amb el manifest públic solidari amb Creta sota el poder turc, Missatge al rei dels Hel·lens. Degut a això el govern va reprimir el catalanisme, prohibint moltes publicacions i actes, i considerant-los uns separatistes, amb l’excusa de què representava un perill per a la unió de l’Estat.

Evolució del Catalanisme i la Mancomunitat

Formulació ideològica:

L'obra ideològica més important del catalanisme va ser La Nacionalitat Catalana (1906). L’autor hi formulava la distinció entre nació i estat, i arribava a la conclusió que Catalunya, com a nació, podia posseir un estat.

Partits polítics a Catalunya:

Els partits es dividien en tres blocs:

• Catalanisme conservador: hegemònic fins a la dictadura de Primo de Rivera, representat per la Lliga Regionalista, fundada el 1901. La Lliga va sofrir dues escissions: la que va donar origen al Centre Nacionalista Republicà i la que va dur a la creació d'Acció Catalana l'any 1922. La Lliga Regionalista va ser dirigida per Enric Prat de la Riba fins a la seva mort el 1917 i després per Francesc Cambó. Aquest partit va vertebrar el moviment de Solidaritat Catalana, va impulsar una àmplia campanya per assolir l’autonomia de Catalunya i va ser la formació política responsable de la gestió de la Mancomunitat.
• Catalanisme d'esquerres: tenia un precedent en la figura de Jaume Domènech i Montaner (1861-1917), que va defensar l’alliberament nacional i social de Catalunya. Van sorgir altres iniciatives com el Partit Republicà Català. Des de l'independentisme més radical, Francesc Macià va fundar Estat Català el 1922. Aquestes dues formacions van ser el germen d'Esquerra Republicana de Catalunya el 1931, dins de la tendència socialista. Rafael Campalans i Manuel Serra i Moret van fundar la Unió Socialista de Catalunya el 1923. El catalanisme d'esquerres va haver d'esperar els temps de la Segona República per tenir prou base electoral.
• El panorama polític català es completava amb el Partit Republicà Radical, anticatalanista.

Mancomunitat a Catalunya:

La Unió Catalanista es va manifestar com un mitjà per arribar a l’autonomia. La Mancomunitat es va iniciar el 1911 per iniciativa d'Enric Prat de la Riba; després s'hi van adherir altres presidents catalans. José Canalejas hi va presentar al Congrés un projecte de llei de mancomunitats que es va aprovar. El 1914 es va constituir. Es pot afirmar que aquesta institució no va tenir cap poder polític. La Mancomunitat va ser tan sols un intent de concentració i gestió de les atribucions. Tot i que el seu finançament era molt escàs, va dur a terme una obra extraordinària. Entre diverses tasques de la Mancomunitat va destacar l'obra educativa i cultural. A més de potenciar la preparació de tècnics, obrers i agricultors, va permetre iniciatives socials i la creació d’infraestructures. El cop d’estat de Primo de Rivera va tenir una significació anticatalanista, com la prohibició del català; el govern de la Mancomunitat va ser destituit.