El catalanisme conservador: Torras i Bages i la tradició cristiana
Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,7 KB
El catalanisme conservador: Torras i Bages i la tradició cristiana (1892)
Després de que la Santa Seu hagués fet públic el seu suport a Alfons XII, una part del clero va buscar un espai dins del liberalisme més conservador. Seguidament, va aparèixer el vigatanisme, un moviment cultural i intel·lectual impulsat en gran manera pels membres de les institucions eclesiàstiques de la ciutat de Vic.
L’acostament del clero català al catalanisme conservador va estar liderat per Jaume Collell, Josep Morgades i, sobretot, per Torras i Bages.
La tradició vigatana va entroncar amb Josep Torras i Bages, que va defensar un catalanisme d’arrels cristianes. L’any 1892 va publicar La tradició catalana, en la qual defensava que l’esperit de Catalunya reposa en la família, la propietat i la religió.
L’Unió Catalanista i l’Assamblea de Manresa
La campanya contra el projecte de Codi Civil va mostrar la necessitat d’organitzar més i millor el moviment catalanista. I el dirigent de la Lliga de Catalunya, Verdaguer i Callís, va proposar la fundació d’una nova entitat que coordinés tots els grups catalanistes comarcals d’arreu de Catalunya.
D’aquesta manera l’any 1891 es va construir la Unió Catalanista (1891) amb l’objectiu que fos una federació de tots els grups, centres, associacions, etc. La finalitat era propagar les idees regionalistes i elaborar un programa comú per a tots els grups catalanistes.
Un dels primers actes de la Unió Catalanista va ser la celebració a Manresa (1892) una assemblea de delegats per aprovar un programa polític amb el nom de Bases per a la Constitució Regional de Manresa. Aquest document, conegut com Bases de Manresa, reconeixia la plena sobirania de Catalunya, proclamava l’oficialitat de la llengua catalana i defensava restablir les antigues institucions del país.
El catalanisme com a regeneracionisme
La crisi del 1898 va afavorir el salt del catalanisme a l’actuació política amb la creació de la Lliga Regionalista (1901). A més, va afavorir la consolidació d’una nova generació d’intel·lectuals i activistes que defensaven un nou programa polític i la creació d’un partit amb l’objectiu d’accedir a l’autonomia.
Els dirigents de les corporacions econòmiques i ciutadanes de Barcelona, van crear un grup polític: la Unió Regionalista (1899). Paral·lelament, el grup que publicava el diari ‘La Veu de Catalunya’ va abandonar la Unió Catalanista i va fundar el Centre Nacional Català (1900).
Al 1901, la Unió Regionalista i el Centre Nacional Català van presentar una candidatura unitària a les eleccions. Ja que la Unió Regionalista tenia suports socials, però no disposava d’un projecte polític definit ni de dirigents amb experiència. I el Centre Nacional tenia dirigents experts, però necessitava suports socials. Aquesta iniciativa es va conèixer com la ‘candidatura del quatre presidents (1901)’. L’encapçalaven Albert Rusiñol, Bartomeu Robert, Lluís Domènech i Sebastià Torres.
L’èxit de la candidatura unitària va afavorir la fusió dels dos grups en: la Lliga Regionalista. Després d’això, l’hegemonia electoral es va disputar entre republicans i catalanistes. A més, van posar fi a la corrupció electoral, i van saber dotar-se d'una organització eficaç i moderna.