Catalan Literatura

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,31 KB

 
causs marginacio dl catala com a yengua litraria i d cultura: fts istorics; l’extncio d la dinastía d la casa dls comts-ris d barclona a la mort d marti i l’ uma (1410) i lntronitzacio dl trastamara frran d’antkra en virtud dl compromis d casp (1412). la 1io dls rgns d catalunya i arago amb castya arran dl matrimoni d frran ii i d’isabl d castya (1469). socioeconomic; la crisi economica d la corona catalanoaragonsa a causa d la guerra civil k tingue yoc en tmps d joan ii, d ls crisis dmografiks i dl dsplaçamnt dl comrç maritim a l’atlantic dsprs d dscubrir amrica. la instauracio d la inkisicio a la corona d’arago (1497) i l’expulsio dls jueus, tindra 1a rprcusio a l’economia a causa d k la majoria dls k fuguen o ern rfugiats ern bankrs i comrciants. l’expulsio dls moriscos d valncia al s.xvii, va comxtar 1 rpoblamnt d’aksts trrs amb poblacio d parla castyana. cultural;l rssorgimnt dl yati com a yengua d cultura entrls intl·lctuals a partir dl ultim trç s.xv. la invncio d la imprmta, s tndira a imprimir ayo k s vn s a scrits en castya i yati. la dsaparicio d la cancyeria rial, k avia actuat com 1lmnt aglutinador d la yengui i impdia kl catala s dialctalitzs excssivamnt.l dsplaçamnt d la capital d barclona cap a valncia, ciutat k entrara en 1 fort procs castyanitzador durant grmana d foix. s.xvi: rnaixemnt, suposa l’aplicacio i la concrcio d la idologia umanista, no tan sols ambit artistic sino tamb enl social. imposals valors dl mon classic: ·l’impri d la rao com a 1ica font valida d conixemnt, ·la valoracio absoluta d la tradicio i dls modls classics grcoyatins, ·la subjccio a la norma i a la disciplina artistica, ·la rcrca dls idals d’ekilibri, msura i armonia, considratsl fonamnt d la bysa.autors catalans mos3 envrs la yengua actituds i usos bn difrnciats. 3 grups; 1) umanista valncia joan yuis vivs, influits pl 2n umanism, scriuen en yati. 2)poeta barcloni joan bosca, introductor d la mtrica italiana rnaixentista a la pninsula, scriuen en castya (mnys 1 poema). 3)tot i tnir sntimnts d’anar contracorrnt, scriuen encara en catala. cristofor dspuig (prosa, ls col·lokis d la insign ciutat d tortosa) i pr srafi (posia, modl ausias marx).



s.xvii:l barroc, stil k impra en l’art i la cultura europus al yarg d’akst sgl, sorgit d l’evolucio dl rnaixemnt.l pnsamnt barroc, sl rsultat d la crisi dls valors rnaixentists i d la imposicio dl pnsamnt d la contrarforma. sgueix 1a actitud d dsngany davant la ralitat i 1aobsssio pl pas dl tmps i la brvtat d la vida. sttica - s situa al pol oposat al classicism.l prdomini d la irracionalitat t com a conskncia la dsaparicio d norms i rgls k enl sgl antrior avien 1ificat modls i trncat l’ekilibri en l’obra artistica. 2 stils; 1)concptism busca la provocacio a partir d la dformacio caricatursca d la ralitat,ls jocs enginyosos d xauls i ls figurs rtoriks k tnn com a principi l’antitsi ol contrast. 2)cultranism tndix a 1a idalitzacio d la ralitat mitjançant l’us d mtafors embyidors i rcursos fonics i mtrics d la tradicio rnaixentista.ls autors catalans, enyuernats pls dl sgl d’or d la castyana, scriuran molt influits pls autors d prstigi com kvdo o lop d vga. autors cat.: 1)francsc vicnt garcia i 2)francsc fontanya. 1)rctor d vayfogona, modl lop d vga, extnsa obr poetica 2 stils bn difrnts,l concptista, d to burlsc i satiric il cultra d to gru.ls primrs d tmatica erotica i scatologica (fama popularitat) ls composicion poetiks d to srios ilvat tractn t+ tipics dl barroc: brvtat vida, dsngany…2)barclona-prpinya (exiliat a causa guerra dls sgadors. l’obra sgueixl modl cultra d gongora. tma imita a ls eglogas d garcilaso d la vga, situal locus amoenus a montjuic,l yobrgat il bsos en vs d ribrs dl tajo. 2 pcs produccio tatral; amor frmsa i xfia, lo dsngany. 1ra: va seguir el model de l’egloga primera d gracilaso i explica com un pastor del Besós k es diu fontano compteix amb guidèmio pr lamor delisa. I en Lo desengany FF segueix metricament les normes de l’arte nuevo de hacer comedias de Lope de Vega i sallunya de lestetica de gracilazo i es situa en una linia mes barroca, tracta de q els pastors tirsis i mireno resoldran els seus conflictos amorosos despres de contemplar la farsa de tema mitologic d les noces de Venus i vulcà.

Entradas relacionadas: