Catala

Sil·laba: unitat artklatoria frmada pl so o pl cnjunt d sons q prnuncien n un sol cop de veu. La silaba t un nucli q nmes pot se ocupat x un so vcalic i uns sons opcinals a lentorn del nucli (mrges silabics). Ls sns antrios al nucli crresponen a lobertura d la silaba i ls psteriors al tncament.  

Diftong: cnstituit x una vcal prcdida o sguida duna i o una u que han sdvingut un so intrmdi ntre ls sns vcalics i ls sns cnsnantics.

Diftngs dcreixents: nuclis silabic s seguit duna i o una u. Ls dftongs dcreixnts sn: ai-ei-oi-ui-au-eu-iu-ou-uu. Diftgs crxents: es trben en les segunts situacions: - g/q + u (no muda) + vcal; gua-güe-güi-guo-qua-qüe-qüi-quo. i + vcal aprncipi de praula. vcal + i/u (atnes) + vcal (joier, noia)

Triftng: s cnstituit x nucli silabic prcdit i sguit d i/u. S l cmbinacio dun diftng crexent i dun d dcrexent. Guai-tar, se-ieu.

El hiat: succesio de dues vcals k son prnunciads n dos cps de veu, ja que cdscuna dlles es nucli silbic. Te-atre, per-du-a.

Sistema vocalic: Mots polisilabs: Les praules cmpostes i ls adverbis d mnera acabats en ment tnen dues vcals tniques. Mots monosilabs: En gneral son tonics. Son atons ls segunts: articles (el,la), possesius atons (ma, mon), pron.fbles (he, en), prep. (amb, de), cnjuncio relatiu que. Sons graduals: les i/u si no s trben en psicio de nucli silabic, tnen una realitzacio no vocalica (ocupn el marge silabic).

Sons consonantics:

1-Mode articulacio: fa rfrencia a com surt laire a lxterior quan articulem sons cnsonantics. Nsals: mentre articulem laire pasa a trves de la cavitat nasal, es produeix resonancia. Oclsius: en articula s prduex una oclusio (tncament) de la sortda de laire, seguida duna explosio momntania de laire retingut. Fricatius: en articula te lloc una stretor n el cnal de laire, d manera que aquet psa fregant. Afrcats: l seva artculacio prsnta dues fses: s comnsa x intrrupcio del pas de laire, que resol en una streto smblan a la dls sns frctius (sgna fase). Latrls: n articula no sxpulsa aire pl cntre del canal bucal, sino pls cstats. Vibrnts: l sva articulacio es modulada x la vibracio dalgun dls organs actius de la boca. Nmes i ia dos sons vibrants: r i r multiple.

2-Punt articulacio: fa rferencia als orgns que sproximen o ntren n kntacte en larticulacio dls sons. Bilabials: quan els dos llavis sunexen. Labiodntal: quan l llavi inferio scosta a la part dls drere d les dens supriors. Dntals: sns n que la pnta de la llngua toca la cra inferio de les dents supriors. Albeolars: la pnta de l llengua sproxima o toca els alvols speriors (n,l). Palatals: l llngua sproxima al vel dl palada (fns d la boca).

3-Presencia o absncia de vibracio: sonors: si ia vibracio d cordes vcals. Sordes: cntrari.

Clsificacio oracions:

Sgons subjcte: personal; orcions q tnen subjcte implicit o xplicit. Impersonls; tnen verb impersonal per tan no tnen subjcte (fnomens metr, pronomnals (se+v intrn n 3ª sing) i vrb haver-hi verb smbla + que + orcio sub).

Sgons tipus d verb:atributives: construides mb un vrb cpulatiu. Ser, estar, sembla, aparentar. Predctives: sn oracions constituides mb un vrb no coplatiu (predicatiu). Pden ser: trnsitives; admten CD. Intrnsitves: no admten CD. Pronom. Rflexives: subjecte i complmnt son mtexa persona. Pronm. Reciproks: dos o ms subjctes fan I rebn laccio.

Sgns criteri smntic: enunciatives: enuncien 1 mistge (afrmtives-ngatives) intrgtives: frmulen pregunta: directes-indirectes-totals-parcials. Excmltives: expresen srpresa. Exhortatives: cmunikn ordre. Optatves: frmulen desig. Dubtatives: plntegen dubte.

Oracions actives: s l subjcte qui realitza laccio indicada pl vrb. Pasives: l subjcte grmatical no realitza laccio dl vrb sino q la rep. Clases d pisves: Perifrastica es sntruexen am l vrb se (auxiliar) i l prticipi dl vrb q es conjuguen. Perifr. reduïda: no apreix C.Agent. Reflexiva: cnstruccio verbal -es (prnom)+vrb transitiu (veu activa 3ª p. sg/pl.), es diferencien d ls impersonals pk tnen un Subj. grmatical.