Catala t.4 i 5

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,16 KB

 
Fonetica i fonologia: la fonetica studia ls sons i la fonologia, es divideix en: -fonetica articulatoria(organs k intervenen i cm o fan), -fonetica acustica(frequencia i aplitud d'ona, timbre,durada ,intensitat), -fonetica auditiva:es basa n la percepcio d sons. La fonologia studia ls fonemas(representacions mentals dls sons d1 llengua i ls sves posibilitats combinatories dins la silaba.Nivells d descripcio fonetica i fonologica:-El nivell segmental: els sons i sil·labes; -El nivell suprasegmental: l'accent i l'entonacio.Ortologia i ortografia: L'ortologia recull ls nor+ x a la pronunciacio correcta dls sons, mentre k l'ortografia dicta les regles x la correcta representacio grafica dls sons.La produccio d sons dl llenguatge: ya 3 grups: 1.Ls organs d la respiracio, 2.Ls organs d la fonacio(glotis, cordes vocals i laringe), 3.Ls organs darticulacio(faringe , cavitat nasal i bucal).Sons sonors i sords: els sonors son quan ls cordes volcals vibren i ls sords quan no vibren.Sons orals i nasals: un so oral es quan el vel dl paladar sta elevat fins la paret posterior d la gola i nasal quan el vel sta baixat.Sons vocalics i consonantics: si no troba cap obstacle x a la sortida d aire es vocali i si x contra ya algo k obtura akesta sortida es consonantic.Les consonants: akestes es clasifiken segons 3 criteris: 1. La sonoritat: permet distinguir akelles consonants sonores dakelles k son sordes.2.El punt darticulacio: s l punt n k es produeix lobstacle a la sortida daire es clasifiken en: -bilabials [p], -labiodentals [f], -dentals [t], -alveolars [s], -palatals [ ], -velars [k]. 3.El mode darticulacio: el tipus dimpedimen k troba laire al se expulsat: -oclusives(orals[b] o nasals [m]), -fricatives [f], -africades[t ], -aproximants(graduals:pau y no graduals:paga), -vibrant o retorikes(les erres), -laterals[L].La sil·laba: el parlant la percep com un cop d veu, dsd l punt d vista d laccent ya sil·labes toniques i atones. kuan 1 sil·laba acaba n vocal diem k es lluire, n canvi kuan acab n consonant es travada.

Entradas relacionadas: