Català; noucentisme i avantguardisme
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras materias
Escrito el en catalán con un tamaño de 10,6 KB
Noucentisme
Començaments del segle XX. Moviment classicista. Només hi ha gairabé poesia amb paper educatiu i ètic amb valors com l'ordre, la urbanitat, l'harmonia, l'equilibri... Noucentisme - moviment que volia transformar la societat per que sigues més culta i més civilitzada, també que hi hagues autoritat i regla dels individus a l'interès general. al 1912 normes ortografiques, gràmatica catalana a(1918) i diccionari general de la llengua catalana(1932) per Pompeu Fabra. La mancomunitat fa una acció educativa ia ctivitat cultural contundent.
Josep carner
millor poeta noucentista nascut a Barcelona al 1884, es va exiliar molts anys a Mexic i Brussel·les. La seva obra consta de trenta llibres; destaquen Els fruits sabrosos(1906), Auques i ventalls(1914, Nabí(1941) Les seves obres son a paisatges amb horts, jardins, camins i cases.
- Els fruits sabrosos: consta de divuit poemes enq ue estableix en cada un un fruit io una etapa de la vida.Els títols són simbolics. Els fruits van lligats amb la figura humana.
- Auques i ventalls: poemes amb el tema de aspectes de la realitat que no ens en adonem i que ell en fa una caricatura mitjançant ironia. fa servir la ironia per fer una mica d'humor.
Avantguardisme:
el terme avantguardisme s'utilitza per definir la ruptura en el mon artístic durant la primera meitat del segle XX (desig de revolta). Esta influenciat per els desatreres de les dos guerres mundials. Les avantguardes que més influiren en la literatura foren el cubisme (caligrames), futurisme que proposava deixar paraules en llibertat i el surrealisme que intentava captar el món dels somnis i el subconsient. Joan Salvat-Papasseit es l'autor més destacat. Es divideix en dos etapes: primera etapa (1916-1924) comença i autor important Papasseit; segona etapa (1925-1938): poeta J.V Foix
primera etapa (1916-1924)
Josep Salvat-Papasseit
De Barcelona al 1894, de familia obrera. el seu pare va morir qun era petit i ell va anar a treballar a un asil naval, al port. als 12 anys va anar a treballar. No tenia escolaritzacio. A partir dels disset es va fer autodidactic llegint. Va treballar al port, i en un poema diu: Vosaltres no sabeu/què és/guardar fusta al moll. Era partidari de la sinceritat, dignitat i llibertat per sobre de tot. les seves primeres obres són: poemes en ondes hertzianes(1919) i l'irradiador del port i les gavines(1921). Obra important: Dóna'm la mà. La seva poesia es torna més amorosa, es veu a la seva obra El poema de la Rosa als llavis que narra la historia d'amor entre el poeta i una noia amb entusiasme. És un cal·ligrama amb forma de vaixell a marsella. Una noia expressa el seu desig amoros a l'amant, l'autor expressa la seva decisió de manera segura i contundent. També apareix una veu que adverteix d'un amor mal vigilat i també, una pregaria a la mare de déu.
1a Etapa (1920-1939) amb dos corrents teatrals:
- comedia burgesa: protag. es un burges amb vida comoda, civilitzada i elegant. Argument sobre relacions familiars. Sempre amb un final feliç. L'objectiu es didactic.
- Teatre poètic: obres en vers, temes llegendaris i mitologics. Autor: Josep M. de Sagarra amb els seus drames poètics que unien teatre, poesia i realitat. Ell venia de una familia de noblesa rural, el va influenciar la natura, la gent senzilla i la parla popular que el rodejaven. Els trets caracteristics de les seves obres són: personatjes d'arrel popular, ambients rurals o mariners, conflictes sentimentals amb humor, final feliç, diàleg poetic.Les seves obres són: El café de la Marina(relacions entre un mariner i la caterina, una dona forta que ha passat per un mal amor i tira el bar del seu pare ella sola. Pateix molt i el seu pare li organitza un matrimoni de conveniencia amb un comerciant, que al final no la vol. finalment en caludi, un mariner que feia temps que estava enamorat, es declara.) també a fet l'hostal de la Glòria.
2a Etapa (1939 - 1975) dictadura franquista. (el teatre català estava prohibit) 3 corrents.
- Teatre Crític: L'autor més important es joan oliver (pere quart), les seves obres eren de caràcter crític, i usava la ironia i l'humor. Els personatges eren ridiculs i grotescos. la primera obra a destacar es: Allò que tal vegada s'esdevingué (1936) i La Fam (1937) on parla de la revolucó social que hi havia.
- Teatre inspirat en mites clàssics: autor important es Salvador Espriu que ha escrit obres amb llenguatge elevat i poètic, destaca Antígona (obre inspirada en una tragedia de sofocles que denuncia la guerra i la tirania del poder politic) i Primera història d'Esther inspirada en un personatge bíblic. Espriu crítica la injusticia i dictadura, el seu teatre es compromès amb la realitat de l'època.
- Teatre d'Avantguarda: l'autor important és Juan Brossa, ell té molts petits espectacles de poesia escenica. el tema de les seves obres és la incomunicació, la injusticia social, la manca de llibretats... Les seves obres importants són: Quiriquibú (1945) i el Brossàrium.
Poesia de postguerra
Molts intelectuals es van haver d'exiliar a causa de la guerra civil espanyola i la llengua va estar en perill.
Salvador Espriu: Va passar part de la seva vida a Arenys de Mar. Va ser un símbol de la resistencia contre el regim franquisme. De les seves obres destaca: El mite de Sinera; representa el paradís perdut de l'autor en la seva infantesa, la petita pàtria desolada i el cementiri dels seus familiars i amics i el seu propi. Parla amb estimacio d'aquell paisatge, la seva enyorança d'ubn temps passat que s'ha perdut.
Sepharad, la pell de brau; pell de brau: Espanya. Sepharad representa la convivencia entre diferents cultures. Espriu en aquesta obra el poeta alçà la veu per exigir diàleg, pau i llibertat. (a vegades es necessari i forçós/que un home mori per un poble/però mai no ha de morir tot un poble/ per un home sol).
Pere Quart: feia us de la ironia, sàtira i la paròdiaper criticar els defectes de la societat. Se'n va anar a l'exili a França i a Xile. Era un defensor de la resistencia política al franquisme. obres: Bestiari; es un bestiari original, la seva subtilesa i el seu to ironic li donen un encant especial. També: Terra de naufgragis(1955) i Vacances pagades(1960). Els poemes que Pere quart va escriure reflecteixen la seva enyorança i tristor. (Corrandes D'exili).
Narrativa de postguerra
Després de la guerra cívil, la narrativa es va aturar en sec i va tardar en recuperar-se. Es van incorporar noves tecniques i nous continguts:
- Novel·la psicologica: l'objectiu es fer un analisi del caràcter dels personatges. utilitza el monoleg interior els personatges s'expliquen d'una manera desordenada. els autors principals són mercè rodoredai Llorenç Villalonga
- Realisme màgic: Narra una realitat farcida d'elements màgics, que provoca situacios insolites. la tecnica dona realitat, fantasia i somni. autor: Pere Calders.
- novel·la de ciencia ficció: personatges ambientats en un món extraordinari que la ciència o la tècnica poden fer possibles en un futur. El mecanoscrit del segon origen, de Manuel de Pedrolo, es un dels primers.
- Novel·la negra: personatges immersos en un món dominat per la violencia i la corrupció. deriva de la novel·la policiaca. El personatge sovint es un antiheroi. Deixa el lector en constant suspens.
Mercè Rodoreda: Es va haver de exiliar a França i a suïssa on va passar molt anys malalta i pobre. La seva primera obra important és: Aloma (1938). Despres té la plaça del diamant (1962) és literatura parlada. que parla de la situació que vivia una dona durant la guerra civil i la postguerra, on els coloms agafen una importancia simbolica, representen la submissio de la dona al marit. El llenguatge es popular i senzill, el to intimiste, reflexiu i poètic. També te la obre de mirall trencat
Josep Pla: Va treballa a diferens diaris i revistes. Ell va crear una obra literaria extensa i singular, l'obra completa, que constava de 45 volums, es va convertir el l'esciptor català més prolific. aquesta obra, parla de les seves memories personals, enq ue la'utor analitza, observa i explica de manera personal la seva realitat. La tematica es molt diversa. Els personatges son gent de la seva epoca. Ell feia un de una gran varietat d'adjectius per se molt precis. El quadern gris es la seva obra mes biografica, es tracte d'un dietari i unes memories. Ell tenia una escritura entenedora i un llenguatge clar i senzill. Pla va concebre tot el seu material literari com una obra unitària.