Catala
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Lengua y literatura
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,94 KB
XVIII il·lustracio i neoclassicisme. La guerra de successio i els decrets de nova planta van ser fets k van repercutir sobre la llengua i la literatura. El racionalisme burgés provoca: neoclassicisme: va neixer a la frança de lluisXIII i proposa retornar a les formes estetikes classikes: imitacio dels models antics, subjeccio a la norma, lekilibri i la mesura. Il·lustracio: moviment originat a gran bretanya a final del sXVII i es va estendre per frança alemanya i la peninsula iberica. La il·lustracio tambe sanomena segle de les llums, edat de la rao o edat augusta. Amb la idea de claror contraposada a lobscurantisme i a lirracionalisme del barroc. Rafael d’Amat, baro de Maldà(1746-1818) es el contrapunt dels intel·lectuals i academics il·lustrats. Va escriure una obra titulada Calaix de sastre, que es una mena de dietari. La llegua k fa servir es descurada i esta plena de barbarismes pero ens ofereix una visio molt completa de la vida a bcn i a esplugues. Joan Ramis i Ramis .neixer a Maó(1746-1819). La seva obra poetica i dramatica la va escriure en catala. Va estudiar a avinyó i Racine va influir molt en la seva obra dramatica. Destaquen les seves tragedias: Lucrecia, Aminda, Constància i la tragicomèdia Rosaura o el més constant amor. Literatura popular: es lexpressio dels sentiments, ideals, humor, angoixes o reivindicacions d’una col·lectivitat. esta produïda i consumida al marge dels ambients cortesans o intel·lectuals. La lit pop acostuma a ser anonima. Es transmitia oralment i originava canvis i variants fruits de la imaginario de linterpret o les exigencies del public. Els textos populars son fidels a uns models tradicionals. Poesia: de temes religiosos: goigs: son cançons en forma de lloança o pregaria adreçades a la Mare de Deu o a un sant/a, la melodía k acompanyava el text era molt repetitiva.
Nadales: eren de temes relacionats amb el naixement de Jesús i tenen melodies molt riques. De temes profans: corrandes i cançons de pandero: son de temes variats com la canço damor, de bressol, cants per posar ritme al treball de camp.. romanços o balades: estan escrits en versos heptasil·labics, tenen un carácter narratiu i s’hi expliken histories de tot tipus. Un dels tipus mes difusos de romanç es la canço de bandoler. Teatre: la majoria de peces teatrals conservades des del s XIV al XIX son de carácter religiós. Son composicions dramatiques nascudes a l’empara de les celebracions liturgiques de Nadal i de Pascua. Al sXV comencen a prohibir representar-les a linterior dels temples per els elements profans de les obres.(ara pastorets). El text es molt pobre pero la escelografia es rica i complicada. El teatre profa esta representat pel genere entremès. K es una peça dun sol acte, dargument simple i de tema burlesc. Un dels mes antics es la Farsa d’En Cornei del XVI. Prosa: te dues pormes: rondalla: es un relat de fets imaginaris de carácter real o fantastic. Carac: formules tipikes dinici i acabament, repeticio de fets, us de recursos de la llengua oral i lliço o moralitat final. Llegenda: explica uns fets presentats com a verídics i es donen detalls sobre el lloc i el moment historic. Dos reculls importants son Aplec de rondaies mallorquines de Jordi des Racó, de Antoni Maria Alcocer. i Rondallística de Joan Amades.
Nadales: eren de temes relacionats amb el naixement de Jesús i tenen melodies molt riques. De temes profans: corrandes i cançons de pandero: son de temes variats com la canço damor, de bressol, cants per posar ritme al treball de camp.. romanços o balades: estan escrits en versos heptasil·labics, tenen un carácter narratiu i s’hi expliken histories de tot tipus. Un dels tipus mes difusos de romanç es la canço de bandoler. Teatre: la majoria de peces teatrals conservades des del s XIV al XIX son de carácter religiós. Son composicions dramatiques nascudes a l’empara de les celebracions liturgiques de Nadal i de Pascua. Al sXV comencen a prohibir representar-les a linterior dels temples per els elements profans de les obres.(ara pastorets). El text es molt pobre pero la escelografia es rica i complicada. El teatre profa esta representat pel genere entremès. K es una peça dun sol acte, dargument simple i de tema burlesc. Un dels mes antics es la Farsa d’En Cornei del XVI. Prosa: te dues pormes: rondalla: es un relat de fets imaginaris de carácter real o fantastic. Carac: formules tipikes dinici i acabament, repeticio de fets, us de recursos de la llengua oral i lliço o moralitat final. Llegenda: explica uns fets presentats com a verídics i es donen detalls sobre el lloc i el moment historic. Dos reculls importants son Aplec de rondaies mallorquines de Jordi des Racó, de Antoni Maria Alcocer. i Rondallística de Joan Amades.