Catala

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 20,14 KB

 
Noucentisme:TretsGenerals del Noucentisme:
1- Quèrepresenta el Noucentisme? Un moviment ideològic i cultural quesubstituirà  el Modernisme.Convergènciaentre política i cultura per la construcció d´una catalunya culta i europea.
2- Quin esl´objectiu del Noucentisme:
Fer de la cultura catalana una cultura nacionaloberta a Europa.
3-Quines ideesresumeixen la ideologia del Noucentisme?:
- La raó i l´intel·lecte han de dominar sobre elsentiment i l´instint. - Es defensa la racionalitat política enfront lesposicions extremes i es valora el treball.-Les coses es valoren per la sevafuncionalitat.
4-Quant al´estetica, quines característiques té? -Valoracio de la forma: la literatura es el resultat del domini del creadorsobre la matèria, la realitat (arbitrarisme). El domini es representa en lavaloració de la perfecció linguistica formal. -Literatura ciutadana:Rebuigdel ruralisme modernista (caòtic...) i es fa una literatura ciutadana ( temes,valors moderns...) -Didactisme: La literatura no ha de reflectir larealitat, ha de presentar la realitat tal com voldríem que sigues.L´intel·ligent parteix del real per construir l´ideal.

5-Autorideoleg del Noucentisme i obra mes representativa: Eugeni d´ors la ben plantada (1911)
6- Ismes queexpressa en el seu Idear E.d´ors.:- Mediterranisme: La mediterrania serà el pontd´unio entre Catalunya i Grecia i Roma. Si recuperen els valors del mediterrania Catalunya assoliràn la modernització. - Noucentisme: creat per Eugenid´ors (1906). - Classicisme: Recuperen la cultura i estètica clàssiques.Valoren l´harmonia l´estelització i ordre.-Civilisme: Descriu ciutats enespais adients per les persones, per desenvolupar-se amb urbanitat.-Imperialisme:Fa referència a la funció dirigent de la política, ja que és el responsable dedur a terme el noucentisme.-Arbitrarisme: compren la opcio estetica delsnoucentistes, com la harmonia conreu de la poesia i el seny, emprats per a laadopcio de un llenguatge formal...
7- Genereliterari més valorat per als noucentistes : La poesia, perquè era el més adient per a ajudar acontruir la Catalunya ideal.
8- Trets quecaracteritzen la poesia noucentista:-idea artifici: La poesia no és una expressio nua delsentiment, ja que el seu valor està en la forma.-Idea depuració de larealitat: La relacio no pot estar presentada amb tensions i contradiccionspròpies, sino que ha de estar reelaborada i formulada poeticament en la sevaforma més ideal, i tambe harmonica.
9-Quins sonels valors més preuats pels noucentistes?seny, harmonia ordre derivats del Mediterranisme iclassicisme assumits per la Burgesia.
9- Quins sónels temes de la poesia noucentista?-vida senzilla i plena, quotidianitat.: Us depretextos de la quotidianitat com persones objectes.... - Ambient ciutadà.: Laciutat es model de civilitat i ordre com les polis gregues  -Natura civilitzada i idil·lica.:Elsnoucentistes presenten una natura harmònica inspirada en Arcàdia grega. Estadominada per l´ésser huma i lligada als espais urbans ? Feminitat:. Lafigura femenina, està lligada als cànons grecollatins de bellesa  - Pas del temps envelliment.:La vellesas´assumeix amb assignació i serenor, tret la tristesa que pugui produir.
11- Autor depoesia més important de l´época? Josep Carner
12- De quinesetapes consta la seva trajectoria poètica?Etapa de Formació (1896-1905),Etapa Noucentista (1906-1920), Etapa postsimbolista(1920-1939) Etapad´exili(1939-1970) després de la Guerra civil viu a Mexic i Bruseles. Nabí obramés important (1941)
13-Caracteristiques de la poesia noucentista de Carner: - rIGORFORME:Utilitza formes clàssiques i elaborades com el sonet. -Domini i control dela Llengua:fruit del seu gran coneixement del català.-Pas del Real al ideal: Idealitzacióde temes extrets de la Realitat quotidiana. -visió del món Placida iordenada.: es una de les característiques dels fruits sabrosos.-Amori ironia:Ironia com a mostra d´humor i crítica intel·ligent elaborada.

Els fruitsSabrosos (característiques i trets NoucentisteS)poemari  de 18 poemes referit als ismes d´Ors. El Tema es el plaer del repósdesprés de la feina. Es reprodueix una escena pròpia d´una llar ambunamestressa de casa que es la dona noucentista. Per la feina feta pren un sucde llimona amb una conducta assenyada. Trets de la poesia Noucentista:-Classicisme: Us de noms grecs, els noms propis de la composicio tenentradicio en la cultura clàssica. -Harmonia:En la mètrica del poema. Elpoema el forma quatre estrofes de versos alexandrins, amb una cesura, que crea2 hemistiquis amb forma 6+6. Ademés te rima encadenada que alterna versosmasculins i femenins.

GUERAUDE LIOST

-Vida: Jaumebofill (1878 ) Dues idees determinaren la seva obra, la petita vinculació alMontseny i la relació amb la Lliga Regionalista. Col·labora amb la creació delpartit Acció Catalana d´on es president, també col·labora amb la revista la Veude Catalunya per on digonia els seus articles i les tesis noucentistes en ?Rius de l´obra?- al 1918 entra a l´IEC en filologia.
-Tretsde la poesia: -Llenguatge:Valora la normalització del catala deFabra, i aplica unes normes. Cambia d´un estil preciossista i ric a un suau ihumanitzat. -Natura:La fusiona amb la cultura. A la maduresa la naturaes un refugi, es la infantesa dolça contraposada amb la ciutat cansada delsadults. -Amor:Mostra la atracció per el franciscanisme. Té amor a lespetites coses, homes, natura.. es un cant al nucli familiar, felicitat.

-OBRES: 1908: LA MUNTANYA D´AMETISTES, 1913 SOMNIS1918 CIUTAT D´IVORI

Avantguardisme
Definició:
Moviment artístic i literarisorgit a Europa després del 1909, i que finalitza al 1940 amb els Nazis aParis.
Característiques:Diversitat decorrents;(cubisme....) on a Catalunya, cubisme futurisme dadaisme surrealismesón els que influeixen sobre la literatura catalana.trencament amb les formesestetiques de la literatura tradicional i enfrontament de l'artista amb lasocietat, Marinetti
Movimentsd´Avantguarda:-Cubisme:Descomposicio geometrica de la realitat. Picasso i Juan Griss pintors mesdestacats. En literatura es potencia el collage i el salt de la falla .Apollinaire un dels destacats en literatura.-Futurisme:S´origina ambMarinetti, enalteix la guerra l´esport i la aventura, les innovacionstecnologiques, i en literatura defensa la destruccio de la sintaxi i lesparaules ?de llibertat?. J.Folguera. Papasseito i S.Sanchez-Juan -Dadaisme:S´originaa Suïssa i vol espontaneïtat i l´atzar en la expressió.Es crea la escripturaautomatica; produccio rapida de mots inconnexos que reprodueixen el flux delpensament,  en literatura. -Surrealisme:Explorael subconscient. Relacionat amb Freud, psicoanàlisi, s´expressen per poesiapintura escultura teatre i cinema. J.V Foix(poesia) Picasso, Miró, Dalí(pintura)...
Temàtica:- Maniqueisme: El Futurisme es incorpòrat ala literatura per temes com la vida industrial o la exaltació de maquinaria,objectes fabricats en serie...-Bel·licisme: Potencia l´heroi-poeta, quereflecteix l´inconformisme la lluita i l´aventura amb personatges com Pirateslladres o corsaris. -Esports:Atracció per la competició esportiva (tennis,futbol...), vist com una lluita, i com un heroi per part del esportista.-Subconscient:Els somnis son un moninesgotable per a la experimentació literaria ja que valora el vitalismeirracionalista el atzar la follia i l´absurd.

 

Tècniques:

-Collage:Incorpora al text elements com paraules en una altra llengua o iconos odibuixos.
-Cal·ligrama:Composicio poetica que expressa plasticament per mitja de la escriptura otipografia, el tema enmarcat pel poema.
-Salt de falla:Amb el salt de falla es designen els talls dels versos, qui formen unesglaonada. Es Cubisme pur.
-Paraules enllibertat: Tecnica futurista que tracta de paraules col·locades en el texten posicions inusuals com inclinació, sense formar cap oració, però si que estanrelacionades semànticament amb els sintagmes que són a prop seu.
-Supressióparcial de signes de puntuació: ús de espais en blanc. Futuristes, sonusats per els poetes avantguardistes catalans, i els espais en blanc alinterior del text volen dir silenci com a element lexical.
Avantguardismea Catalunya, Etapes i Autors:
-Primeraetapa: Delimitada al 1916per Poemes i Cal·ligrames de J.M.Junoy, mostra la recerca de l´autor féu de lestecniques avantguardistes, i la mort al 1924 de Papasseit. Es caracteritza perla influencia cubista i futurista i per la publicacio de revistes com: -Trossos, dirigida per Junoy i Foix que difon els manifestos que ajuden a laarribada del cubisme futurisme i dadaisme. Els articles literaris i pictoricsque digonien es combinaven amb critiques, traduccions i  informacions provinents de la avantguardafrancoitaliana. - Un enemic del poble: era un full espiritual de Papasseit queera de caire regeneracionista . - Arc Voltaic: Només va fer 1 publicació, i hiva incloure poemes de papasseit i Folguera.
-Segona Etapa:Ve des de 1925 quan Trossos es dirigida per Foix fins al 1934. Les tessissurrealistes es difonen per la Revista de Poesia. La organitzacio mes destacadafou L´amic de les arts que aplega: Lluis montanya, s.Sanchez juan, J.V Foix iGasch i salvador dali .
L´amic de les arts publica el manifest groc en ques´exposaven la fusio de conceptes dels corrents avantguardistes predominants irecriminaven la cultura sentimental popular de caire romàntic i els sues amicsnoucentistes, alhora que proposaven una nova vida moderna.

Eltext juridic:Els textosjurídics responen a la necessitat que la societat civil té de gobernar-se igestionar-se adientment, tasca que fa la admnstracio publica:  -terminologiai fraseología; propies de la llei llengua oficial objecte de la lleiderogacio?- Predomini de cultismesacabats en[ ?ió](administracio, corporació?) ? ús d´un llenguatge no sexista (ciutadans i ciutadanes no elsciutadans.) ? ús del present per adonar atemporalitat al text.: el català es la llengua propia de Catalunya? -estructuració del text en llei,capitols, articles? -precisiósemántica( la llengua preferentment emprada) ? llenguatge concís i referencial ( frases breus, poca adjectivació)?-repeticions per a deixar clar elcontingut de la llei. ? neutralitatafectiva i to impersonal, que no s´usen en la 1ª i 2ª persona . ?ordenació rigorosa del contingut que hade anar del general al particular del abstracte al concret del normal al´excempció.  Eltext Administratiu: S´usa en les relacions entre administracio iadministrat. Es combina la varietat estàndard amb una estructura i terminologíapròpies de la administracióEls tipus de textos, son el  contracte:esmentadrets i deures d´afers diversos; ha de contenir els elements de tipus decontracte, segell de la administracio, dades de la empresa, dades de la personacontractadam i exposicio de les clàusules. lasol·licitud, demanda escrita a la admntracio el currículum: relacio de dades personals i merits profesionals o academicsque demanen la solicitud de treball.Caracteristiques TXT Admn: estil clar i concís, llenguatge adequat irespectuós, ús del present per donar atemporalitat al text, ús de tractamentsprotocol·laris, rebuig del llenguatge sexista per mitja de la via de ladoble forma l´us de termes genèrics o l´esment dels dos generes.

Consulta a Internet

Orígens iexpansion de la llengua catalane Substrati romanitzacio: Nordest de la península hi vivien prerromans. Les resteslinguistiqes de les llengues perviuen en el catala i constitueixen el substrat,localitzat a paraules com Meritxell, arbeca soldeu?Els romans entren a lapenínsula ibérica per empuries i introdueixen una llengua nova, però la llenguaanterior té influencies, i  lesdiferencies del llati parlat en cada territorio sumades al substratconstitueixen la diversificacio del llati cap a les llengues romàniques.Superstrat: La desaparicio de romadespres de la invasio, propicià que la llengua es diversifiques, i originadiverses llengues, les llengues romaniques com el catala. Els canvis del llatial catala mes importants foren en segles VII i VIII, durant la presenciavisigótica en la época de la constitucio dels comptats pirinencs. La presenciade visigots deixa en el territorio germanismes que actualmente constitueixensuperstrat.  També eñs arabs deixarenarabismes.

Edadmitjana expansio llengua catalana: els segles XII i XIII son importants en la llengua jaque es produeix la conquest als arebs de lleida terres de ebre I balears IValencia. La corona arago s?expandeix per la mediterrania com sardenya grecia iexpandeix la llengua catalana.Actualdomini de linguistic, La repoblacio de les terres envaides als arabs per lacorona de arago configura un territorio semblant al actual de la llengua. Lescaracteristiques dialectals tenen relacio amb les repoblacions.Segles XVI XVII XVIII, La extincio dela dinastía reial catalana inicia un retroces que es veu agreujat per >FACTORS SOCIALS > la unió dinástica amb castella, la guerra germanies, guerra segadors, suposa perdua de la CatNord, i la guerra de successio suposa el decret de nova planta>FACTORSCULTURALS> La castellanitzacio progressiva de la societat catalana elretroces cultural generalitzat que es vivía i el prestigi de la culturacastellana suposen un retroc?es qualitatiu i quantitatiu a la culturacatalana.                                    Segle XIX, Renaixensa >Renaixensaes un moviment sociocultural que inicia la recuperacio de la llenua i cultura.Te vessant politic que origina un moviment catalanista que elabora les bases deManresa, projecte d? autonomía que conte els principis socials i politics delnacionalisme catala. Tambe te una vessant cultural que potencia el conreu de laliteratura catalana i estudi historic de la nostra cultura, el que impulsa lanormativitzacio de la llengua.

CLASSIFICACIO DE LES PROPOSICIONS COORDINADES

Tipus

Característica

Enllasos

Copulatives

Suma de informacio a través de proposicions

I, ni

Disjuntivas

Relacio de exclusio o alternativa

O, o be?

Adversatives

Idea expressada en 1 proposicio s? oposa a la idea expressada en l? altre

Pero, sino, en canvi, ara be aixi i tot tanmateix

Distributives

Proposicions no s? exclouen, sino que expressen diferents possibilitats

Ni? ni o ?. O ara?.ara? no tan sols? sino tambe?

Il.latives

2ª proposicio es 1 consequencia del que s? ha dit en la 1ª

Doncs, per tant?

Explicatives

Proposicio que aclareix el significat de l? altre

Es a dir o sigui aixo es

Continuatives

Expressen acumulacio o continuitat

I encara, doncs, a mes?.

Entradas relacionadas: