Català!

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 12,58 KB

 

TEMA 0

GRAMÀTICA:

  • Morfologia à apartat de la gramàtica que analitza les paraules i la seva forma
    1. Estudia:

      Categories lèxiques

      • Cada paraula te una categoria lèxica
      • Els diccionaris indiquen la categoria lèxica de les paraules

    La variació formal

  • Cada categoria lèxica es diferent des del punt de vista de l’existència de diverses formes de la mateixa paraula
  • La flexió dels verbs s’anomena conjugació
  • Sintaxi à nivell d’anàlisi gramatical centrat en al combinació de les paraules entre si per formar unitats més grans amb sentit
    1. Estudia:
      • Sintagma à grup de mots organitzats al voltant d’un nucli i amb una funció concreta dins de l’oració
      • Oració à sèrie de paraules organitzades en sintagmes

LÈXIC:

  • Diccionaris específics à diccionaris que ofereixen una informació concreta i especialitzada sobre el lèxic
    1. Diccionari de sinònims i antònims
    2. Diccionari ortogràfic i de pronúncia
    3. Diccionari de locucions i frases fetes
    4. Diccionari etimològic
    5. Diccionari invers
    6. Diccionari bilingüe
    7. Diccionari de neologismes


DIMENCIÓ ESTÈTICA I LITERARIA

Generes literaris i context històric

  • El gènere
  • Context històric

Principals gèneres literaris:

  • Narratius à rondalla, contes...
  • Poètics à líric, èpic...
  • Teatrals à tragèdia, comèdia...
  • Assagístics à pensaments, cartes...
  1. Context històric

Des de la perspectiva històrica, cal situar i entendre els textos en el context social i cultural

Etapes:

Medieval

Moderna

Contemporània 

TEMA 1

Les classes de paraules

Les categories lèxiques són classes de paraules que s'estableixen tenint en compte tres nivells d'anàlisi o criteris: la morfologia, la sintaxi i la semàntica.

  • Criteri morfològic. No totes les paraules presenten la mateixa variació formal.
  • Criteri sintàctic. Hi ha categories lèxiques capaces de generar al seu voltant un sintagma i n'hi ha d'altres que sempre tenen un paper secundari dins del sintagma de què formen part.
  • Criteri semàntic. Des del punt de vista del significat, hi ha paraules que tenen sentit per si mateixes i n'hi ha que no tenen un significat lèxic ben específic, més enllà de connectar altres mots i marcar-ne el tipus de relació.


Les categories lèxiques des del punt de vista morfològic

Si tenim en compte la variació formal, classifiquem les categories lèxiques en quatre grups:

  • Els verbs. Són la categoria lèxica amb més formes, ja que varien segons la persona (1a, 2a o 3a), el nombre (singular o plural), el temps (passat, present i futur), el mode (indicatiu, subjuntiu, imperatiu) i encara d'altres elements com l'aspecte o la veu. Els verbs tenen un centenar llarg de formes, excepte els impersonals, que en tenen una vintena, i alguns verbs dits defectius, que justament s'anomenen així perquè no presenten tota la variació possible.
  • Els noms, els adjectius i els determinants. Aquestes tres categories varien de forma segons el nombre (singular o plural) i, en el cas d'adjectius, determinants i alguns noms, en gènere (masculí o femení). Per tant, poden tenir quatre formes com a màxim (cosí, cosina, cosins, cosines), tot i que segons els casos en tenen tres (veloç, veloços, veloces), dues (taula, taules) o fins i tot n'hi ha d'invariables (dilluns).
  • Els adverbis, les preposicions, les conjuncions i les interjeccions. Aquestes quatre categories són invariables, és a dir, tenen una sola forma (aquí, per, quan, ah!). Els casos d'apostrofació (d') es consideren variacions ortogràfiques, no pas morfològiques.


  • Els pronoms. Aquesta categoria lèxica és molt diversa des del punt de vista morfològic, perquè n'hi ha de tres menes:
  • Invariables. Exemple: vosaltres.
  • Variables en nombre. Exemple: li (singular), els (plural).
  • Variables en gènere i nombre. Exemple: el (masculí singular), la (femení singular), els (masculí plural), les (femení plural).

A més, alguns pronoms febles varien de forma segons la posició que ocupen respecte al verb (us i vos, per exemple, són formes del mateix pronom que trobem en combinacions com us vaig dir o vaig dir-vos).

Les categories lèxiques des del punt de vista sintàctic

Si mirem com es combinen les paraules entre si per formar sintagmes, distingim quatre menes de categories lèxiques:

  • Els verbs, els noms, els adjectius, els adverbis i les preposicions. Aquestes cinc categories donen nom, respectivament, al sintagma verbal (SV), al sintagma nominal (SN), al sintagma adjectival (SA), al sintagma adverbial (SAdv) i al sintagma preposicional (SP). Exemples:


ORTOGRAFIA

  • Poder i voler. En aquests verbs alternen les arrels amb o i u:

1. En síl·laba tònica, la pronunciació indica clarament què cal escriure (puc, pots...)

2. En síl·laba àtona, cal escriure com a norma o (podia, podré, pogués, poguérem, pogut...) excepte en les formes puguem, pugueu, vulguem i vulgueu, tant del present de subjuntiu com de l'imperatiu. Totes les formes d'aquests temps s'escriuen amb u:

pugui*, puguis, pugui, puguem, pugueu, puguin

vulgui*, vulguis, vulgui, vulguem, vulgueu, vulguin

* Aquestes formes apareixen només en el present de subjuntiu, no pas en l'imperatiu.

  • Collir, cosir, escopir, sortir, tossir i derivats (recollir, descosir, sobresortir...). En aquests verbs, s'escriuen amb u les arrels amb vocal tònica i amb o les arrels amb vocal àtona. Exemples:

cullo, culls, cull, cullen... lf_espacio_mate_30però: collim, colliu, collien...

cusi, cusis, cusin... lf_espacio_mate_60però: cosim, cosiu, cosiríeu...

surt, surtin... lf_espacio_mate_90 però: sortim, sortiu, sortissin... 



  • Fer, jeure, néixer, treure i derivats (desfer, ajeure's, renéixer, sostreure...). En aquests verbs, s'escriuen amb a les arrels amb vocals àtones, independentment que en les formes tòniques puguem trobar una a o una e segons les formes i les varietats geogràfiques. Exemples:

lf_espacio_mate_30faré, faria...

lf_espacio_mate_30jaiem, jaieu, jauràs...

lf_espacio_mate_30naixem, naixeu, naixia, naixerà...

lf_espacio_mate_30traient, traurem, traguéssiu...

lf_espacio_mate_30faig, fas, fem, feia, facis...

lf_espacio_mate_30jeure/jaure, jeu/jau, jeia...

lf_espacio_mate_30néixer/nàixer, neix/naix...

lf_espacio_mate_30treure/traure, treus/traus, tret...

LÈXIC

  • Locucions i frases fetes à grups de mots fixats i estereotipats que funcionen com una sola paraula
    1. Les locucions estan formades per un sintagma
      • De dia en dia à progressivament
    2. Les frases fetes estan formades per tota una oració
      • Estar curat d’espant à tenir experiència

Entradas relacionadas: