Cata

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,08 KB

 
Literatura:origen en la paraula llatina lttera-'lletra', aquesta paraula a l'inici del s.XIX te el sentit de cultura literaria, es a dir, de la capacitat de llegir, i alhora de la condició d'un bon lector.
un altre sentit del mot, fa referència al conjunt de textos impresos amb pretensió de ser conservats. A mitjans del s.XVIII, literatura va limitar el seu significat a obres d'imaginació: poema,narració o peça dramàtica.

gèneres literaris
: cdascuna d ls manifestacions frmals d les obres literàries sgons una classificació q t n compte l'estructura i el tema. Aristotil v ser un dls primers filosofs en definir el concepte, a la seva Poètica.Va stablir 3 gnres basics, partien d 2 conceptes 1.imitació d la natura=gènere dramatic,teatre. 2.descripció natura=gènere líric, poesia.3.fusió dls 2 cnceptes=gènere èpic, novela i nrrtiva.
llengua literaria,figures retòriques: la llengua literaria es separa d al llngua quotidiana x una sèrie de trets: -subjectivitat: txtos cndicionats x la visió prsonal d l'autor d la realitat -connotació: ls mots pden suggerir molts significats. -intenció estètica: predomini funció poetica. -us figures retoriques.
La poesia: gnere literari en q l poeta expressa uns sentiments i unes emocions. Els poemes estan scrits en versos, pdn tnir rima, sagrupen en strofes.
vers: paraula o sèrie d paraules q frmen una ratlla d'un poema. l nºd silabes, pauses,accents i rimes dtrminen ls diferents tipus de versos. rcompte sil·Labic: no+ es cmpta fins la ultima silaba tonica.fenomens q incideixen en l rcompte: sinalefa,elisio.
sinalefa: pronuncia en una sola silaba d2 vcals d mots dif.
elisió: supressió duan d ls vocals en contacte.
cesura: pausa q divideix els versos en hemistiquis.
art menor: 4(tetrasílabs(5(pentasilabs)6(hexasilabs)7(heptasilabs)8(ostosilabs) art major: 9(enneasilabs)10(decasilabs)12(alexandrins).
rima:r epetició de sons, normalment al final d'un conjunt de versos a partir d la drrera silaba tonica . La rima pt ser, cnsonants, assonant, femenina,msculina o interna. sns rima: vrsos blancs, versos lliures.




narrativa: gnere literari-> relatar ordenadamnt uns fets. aspectes essencials:presencia narrador x fe dintermediari historia-lector, us prosa, predomini funcions referencials i poetiques. subgeneres literaris:-novel·la: narració en prosa duna historia gnerlmnt fictícia i duna extenció considerable. combina, narració, descrpció i diàleg.Es el lctor qui decideix com i quan llegirà.classificació novel·les: sgons l tema: historica, policíaca,fantàstica,ciencia-ficcio, amor, gótica, aventures.sgons l tractament d l historia: realista, psicologica, tesi.sgons com surt publicada: edició en llibre,fulletó. -conte: narració breu, n prosa, esdvniments ficticis, mb la finalitat dntretenir. extencio mlt ms breu k la novela, altres spectes rellevants:-intensitat,sintetisme,estil treballat i impressionar al lector.trdicionals,populars.El teatre : origen i elements: origen teatre= mimesi, capacitat q tnen lgunes prsones d sntirse cm si fossin unes altres, i represenatr un paper. Aristotil i Horaci creien q l teatre educava i q hvia d rprsntar l historia rspctant ls 3 unitats: -accio, lloc i temps. elements representacio: autor,escenari, espectadors. formes dramatiques: -tragedia: acció seriosa, prsonatges q son figures rellevants(deus,reis) protagonista en cnflicte encaminat cp a la dsgracia, mort. estil elevat, llenguatge d gran bllesa. -comèdia: tema mb to humoristic final feliç. intencionalitat critica i satirica. personatges extrets dla vida quotidiana. -drama: sintesi ntre trgedia i comedia, brreja elements comics o realistes mb ls dramatics. l historia s tracta mb to serios. prsoantges ni mitics ni nobles, pot dminar el conflicte i evitar el desti tragic.
metrica: cesura: mots decasilabs: 4+6 - 6+4 - 5+5. mots alexandrins: 6+6. 4+8. 4+4+4. octosilabs: 4+4.
Rima falsa.rima q és aparentment consonant, xro q si ens hi fixem veiem que en determinades modalitats de la parla catalana s assonant, o s no + una rima visual.ahir-migpartí, estimar-mar, només-mariners .Rima equí voca.mots q sonen = xro s'escriuen diferent o mots que s'escriuen i sonen xo tenen diferent significat .
 

Entradas relacionadas: