Cata

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Matemáticas

Escrito el en catalán con un tamaño de 13,51 KB

 
VALENCIÂ:Ambit fonetic:-Vocalisme: tant el vocalisme tònic com làton coincideixen amb el del català nord-occidental. Cal destacar que en el cas del valencià,el diftong decreixent [uj] se sol pronuciar [wí]: cuít es pronuncia [kwít]-Consonantisme:Es perd la -d- intervocalica, sobretot en els sufixos -ada- i -ador-.Quan el grup "bl" va entre vocals, la b sarticula fricativa: culpable es realitza [kulpáBle].Normalment es pronuncia lúltima consonant dels grups de final de mot -nt, -nd, -lt, -ng, -nc: decent es realitza [desént].La "r" de final de mot no senmudeix: paper es realitza [papér].La "v" fric.abiodental sonor es distingueix de la "b" oclu.bilabial son. en la major part del territori: venir es pronuncia [venír].Ambit morfosintactic:Article determinat el,la,els,les.Noms de persona no porten article personal.Formes des possessius són: meu,meua,teu,teua,seu,seua, alternades amb mon,ma,ton,ta,son,sa.Utilitzacio del demostratiu este,esta, eixe,eixa,aquell,aquella.La primera pers. del sing. del present dindicatiu acaba en -e: jo deixe.Limperfet de subjuntiu es fa amb les desinencies -ara,-era,-ira : jo saltara, ells dormiren. Les combinacions dels pronoms febles de tercera persona en funcio de CI+CD son lil, li la, els el,els la,lin,li ho: li la donarem, lil farà. Prep. Amb passa a ser en:ve en nosaltres.Ambit lèxic: Sutilitzen molts diminutius, que sovint substitueixen ladjectiu primitiu-Mots propis: creilla(patata), volantí(tombarella), eixir(sortir), poqueta nit(vespre) i bescoll(clatell)--Canvis semantics: obrer(paleta), farda(esquirol), coent(cursi), escurar(rentar plats), banyar(mullar)- Arabismes: bellota(aglà),rabera(ramat),dacsa(blat de moro), sitara(envà), brullo(mató).SEPTENTRIONAL:larticle el,els salterna amb lo,los.Els sons [dz] i [ts] es converteixen en africat palatal sonor i africat palatal sord respectivament, Es produeix una palatalitzacio: pot es realitza.Ambit lexic: susen gran quantitat d sinonims x expressar el mateix concepte: angorfa,tanyar,perxe i falsa cambra per designar Golfes.APITXAT: Ensordiment dels sons [z](fric. alveolar sonor),[dz] africat alveolar sonor, (fric. palatal sonor) i (africat palatal sonor): casa es pronuncia [kása].La [v] fric. labiodental sonora es converteix en [b] oclus. bilabial sonora.En la llengua oral susa generalment el preterit perfet simple: jo parlí.MERIDIONAL:Larticle determinat masc. com fem.te la forma es: es xics.Ambit fonetic: La a àtona de final de mot sassimila a la vocal tònica de la sílaba anterior: serra fa [].El diftong [ow] es cpnverteix en [aw]: bou fa [báw]. CATALA ORIENTAL:Fonètica:Grups gua-,qua- tònics tendeixen a reduir-se a [gó][kó]: [kótrae ] per [kwátrae] (quatre).Els grups finals -gua,-qua tendeixen a reduirse a [gae](oclus.velar.son.+neutre) i [kae](oclus.velar.sord)... En alguns casos i en algunes zones el digraf sarticula i en lloc de ll. Els mots acabats en -r solen reforçar-se amb una consonant denta.Morfosintacsi:La primera persona del singular del present dindicatiu acaba en [u] [i] o Ø: jo canto/ jo canti/ jo cant.Verbs incoatius es conjugen amb lincrement: -eix, -esca: serveixi, servesca...Lèxic: La major part del lexic dels dialectes orientals es de procendencia llatina. El balear conserva força arabismes per la influencia que hi ha tingut el substrat arab iarcaismes a causa de la seva condicio insular.El menorqui conserva anglicismes de lèpoca en que menorca va pertanyer a la corona britanica. El rossellonès te molts gal.licismes per rao del contacte amb el frances. Lalgueres a causa del contacte alb el sard i litalia te molts sardinismes i italianismes. El catala central ha incorporat castellanismes per raons historiques i per la forta immigracio de la poblacio castellanoparlant que ha rebut en periodes recents.ROSSELLONÊS o SEPTENTRIONAL:Àmbit fonètic:-Vocalisme:Nomes ia 5 vocal tòniques[a][e][i][o][u], ni nhi ha ni la e ni la o obertes.El so [o] es redueix a [u]: [fúsk] per [fósk]Tots els mots esdruixols passen a ser plans:[muzíka] per [múzika].Les paraules esdruixoles acabades en [i+vocal neutre] perden la vocal neutre final.-Consonantisme:Desapareix la d dels grups -ndr- i -ldr-, enmudiment: [mólr?] per [móldr?].El so [](fricatiu palatal sord) en posicio final Ioditza: [péj] per [péf](peix)Àmbit morfosintàctic:Alguns plurals en -ns perden la n: camís per camins. Genere dalguns mots no coincideix amb el d la varietat estàndard:la fred.La primera pers. del sing. del present dindicatiu acaba en -i:jo canti.Verb ser susa sovint com auxiliar: ets aribat per has arribat.Linfinitiu dels verbs monosil.labics sol portar una -e final: dire per dir.En oraci. negat. desapareix ladverbi no i susa pas.Àmbit lèxic:Arcaismes: oir(sentir), morro(llavi), verm(cuc), llestar(triar), estela(estel)Occitanismes: cornes(banyes),jaupar(lladrar),rega(solc), veire(got), peirer(paleta) Gal.licismes: domatge(greu), gara(estació), llapí(conill), retratat(jubilat), votura(cotxe).CATALÂ CENTRAL:Àmbit fonètic:-Vocalisme: 7 vocals tòniques: [a][e][E ][i][o][o(oberta)][u] i 3 dàtones: [i][u][?]-Consonantisme:Norm. la t dels grups finals -lt, -nt- i -rt no es pronuncia, enmudiment. So fricatiu palatal sord es realitza africat palatal sord.El so africat palatal sonor tendéix a ensordir-se a africat palatal sord.Àmbit morfosintactic:La primera pers. dl sing. dl present dindicatiu acaba en -o, que es pronuncia [u].Verbs incoatius porten lincrement -eix: redueix.Àmbit lèxic:Sha apropiat paraules daltres dialectes i sobretot en els usos més informals de la llengua shi registren força interferencies del castellà.Tambè ha creat argot, sorgit dalguns sectors marginals de grans ciutats com Barcelona: dinyar-la(morir), pispar(robar).BARCLELONÍ:Àmbit fonètic: obertura molt gran de les vocals [e] i [o], que sobint es c onverteixen en [å] i [õ] respectivament. La vocal neutra [?] també tendeix a obrir-se i pronunciar-se [a]. Àmbit morfosintàctic, el demostratiu masculí singular aquest i el plural aquests es pronuncien akét i akéts.TARRAGONÍ:Pronunciació labiodental de la consonant v, la qual es distingeix de la b, encara que aquest tret que es troba en retrocés.La n es palatalitza quan va després dun diftong decreixent. Ex: cuina.Pel que fa a la morfosintaxi, la penúltima s del demostratiu cau tant en les formes del masculí (com en barceloní) com les del femení ex: aquesta aquestes. Daltra banda, els pronoms personals de la primera i segona persona del plural són naltros/nantros i valtros. Finalment, els noms masculins acabats en -e fan el plural en -ns: hòmens, àsens...En làmbit lèxic, quest subdialecte comparteix moltes formes amb el català occidental: tarragoní i occidental ? bajoca, padrí, xiquet, moixó; oriental ? mongeta, avi, noi, ocell.SEPTENTRIONAL DE TRANSICIO:El català septentrional de transició, tot i ser un subdialecte del català central, comparteix moltes característiques amb el rossellonés.Pel que fa a la morfosintaxi, cal destacar que els infinitius de la segona i tercera conjugació porten una -e final: créixere, néixere... A més, la primera persona del present dindicatiu afegeixen a la terminació en [u] del central una -t o una -c: kántut o kántuk per kántu (canto)... A més, limperfet dindicatiu porta una -v- inserida: quevia per queia...Molt sovint, les frases negatives duen la partícula poc o poc + que en lloc de ladverbi no: poc ho he fet (no ho he fet), poc que has anat a Olot (no has anat a Olot)..SALAT:El parlar salat es caracteritza per lús de larticle es/sa/es/se. Actualment, aquest article està en procés de regressió i només és utilitzat en contextos poc formals.XIPELLA:El tret característic daquest subdialecte consisteix a convertir les e àtones de les síl·labes finals en i: ells tenin quinzi gallinis per ells tenen quinze gallines.BALEAR:Les característiques més destacables del dialecte balear es poden agrupar segons que es refereixein a làmbit fonètic, al morfosintàctic o al lèxic:Àmbit fonètic:-Vocalisme: El tret mñes característic del balear és que la vocal neutra [?] es pot trobar en posició tònica: kad?n? per k?dén?...Els mots esdrúixols acabats en [i?] perden la vocal neutra i es converteixen en plans: istòri per istòri?... (o també treient laccent).-Consonantisme: La v es pronuncia com a labiodental i, per tant, es diferencia de la b.La t dels grups -nt i -lt es pronuncia; hi ha una despalatalitzacio, es redueix a lateral.: molts sarticula mól t...El dígraf ll, en determinats casos, es pronuncia i o semmudeix o iodització: véj? o vé? per béë? (vella).El grup -tll- es converteix en -tl-: espatla per espatlla, motlo per motllo.Ambit morfosintactic:Article salat es/sa.Article personal en/na.La primera persona del singular del present dindicatiu dels verbs de la primera i la tercera conjugació no porta desinencia: jo estim.Els pronoms personals de primera i segona persona del plural son noltros i voltros.Davant dels verbs sempren les formes plenes dels pronoms febles; els que corresponen a la primera i la segona persona del plural son mos i vos: me diuAmbit Lèxic:Conserva moltes formes genuines i recorre a girs propis quan el fan un dialecte força diferenciat dels altres:Al.lot(noi)Doblers(diners)Calçons(pantalons)Llinatge(cognom)Nin(nen) renou(soroll)MALLORQUI: El subdialecte mallorquí es caracteritza, pel que fa al vocalisme, per mantenir la o en posició àtona: tocar es pronuncia toká...Pel que fa al consonantisme, els sons [k] i [g], en posició final i davant de les vocals a, e, i, es palatalitzen (és a dir, produeix lefecte quees pronuncien juntament amb una i).Pel que fa al lèxic, quest subdialecte té algunes paraules exclusives: tassó (got), teresetes (titelles), trempó (amanida)...MENORQUI:En el subdialecte menorquí, la vocal neutra [?] en posició tònica està evolucionant cap a [å], com en el dialecte central.Un dels trets propis del menorquí és la gran quantitat danglicismes que conserva en el lèxic: bèrecs (barraks, caserna), miledi (milady, dona elegant), el blèc bol (black ball, betum)...EIVISSENC:En el subdialecte eivissenc, no sona la t dels grups finals -nt, -lt. Cal destcar que aquesta varietat comparteix algunes característiques amb el català occidental. Per exemple, pel que fa a la morfosintaxi, fa els plurals dels noms masculins plans acabats en -e intercalant-hi una n: hòmens, àsens...; quant al lèxic, susen formes com ara roí, roïna (dolent/dolenta), pardal (ocell)...


























Entradas relacionadas: