La Casa Milà de Gaudí a Barcelona

La Casa Milà

Autor: Antoni Gaudí
Títol: La Casa Milà
Cronologia: 1906-1912
Estil: Modernista
Sist.Constructiu: Materials
Materials: Pedra, Marbre, Vidre, ferro format
Localització: Barcelona

Context Històric i Cultural

Edifici construït durant la restauració borbònica i durant la setmana tràgica on el proletariat fart dels abusos polítics i eclesiàstics comencen a cremar palaus i esglésies.
Cultural: destaca la renaixença moviment cultural iniciat al segle XIX que defensava la recuperació de la llengua catalana basada en els sentiments, tradició patriòtica i fets històrics.

Anàlisi Formal

Aquell edifici era la residència dels senyors Milà i un bloc de pisos de lloguer. L'edifici s'estructura en la façana a partir d'uns pilars amb forma de troncs inclinats que coincideixen amb la part baixa de l'estructura metàl·lica de l'interior. A partir d'aquí la construcció es compon d'una planta baixa, 5 pisos i un àtic revestit amb tesel·les de marbre. La façana és força dinàmica gràcies a l'ús de la línia corba i sinuosa degut a l'estructura metàl·lica de l'interior, els espais existents a la façana són ocupats per finestres algunes de les quals tenen una balconada amb una decoració naturalista feta amb ferro format.

El terrat presenta unes formes capritxoses que ens recorden a les muntanyes de la Capadòcia a Turquia i que acullen en el seu interior els dipòsits de l'aigua, els fums de la xemeneia, i les capses de les escales i dels ascensors. Aquestes formes s'han convertit en una de les parts més originals de l'edifici.

Espai interior
S'estructura a partir d'un gran entramat metàl·lic que fa funció estructural i permet que la façana sigui un mur cortina i simple revestiment.

Gaudí va situar els pisos i els apartaments al voltant de dos patis interiors. Esquerra circular dreta oval, aquells dos patis fan de nus de comunicacions fons de llum i obliguen als apartaments a disposar les habitacions de diferent manera i tamany, adoptant formes irregulars i sense cap ordre aparent. Aquesta característica va obligar a moblar-los amb un mobiliari adaptat a l'espai i dissenyat pel propi Gaudí. Aquests dos patis interiors són concebuts com a veritables façanes interiors i s'hi situa un pati de ventilació.

Gaudí va innovar en els accessos als edificis dels senyors Milà, els va construir una escala exclusiva que anava des del carrer fins al seu pis i a més a més va afegir una rampa també exclusiva per ells per accedir a la vivenda.

Per la seva banda la resta d'habitants només podien accedir a través dels ascensors que portaven als habitatges. Es prescindeix de les escales tradicionals deixant les del servei. Per acabar una menció especial a les golfes que eren l'espai situat per sota del terrat i que aguantaven el pes del mateix a partir d'una sèrie d'arcs fets amb maó.

Estil

L'obra pertany al modernisme concretament a Gaudí i es caracteritza per:
1- es va formar com arquitecte a Barcelona influenciat als inicis del Gòtic i neomudèjar.
2- Gaudí experimenta combinant elements moderns (estructura de ferro) amb elements tradicionals (volta de maó)
3- moltes de les obres basades en observació de la natura
4- Dissenyava elements interiors de l'edifici, mobiliari, llars de foc, decoració floral
5- Va popularitzar el trencadís com a revestiment format per fragments ceràmics disposats aleatòriament.

Significat i Funció

Al 1906 Pere Milà i la seva dona Roses Segimon de Milà van contractar amb Gaudí perquè aquests els hi construís la seva residència i un bloc de pisos de lloguer. La relació entre Gaudí i Milà va ser conflictiva ja que els segons no acceptaven les excentricitats de l'arquitecte.

El projecte inicial contemplava la disposició a la part superior de la façana d'un conjunt escultòric dedicat a la Mare de Déu de Gràcia però al coincidir la setmana tràgica Gaudí va anul·lar l'escultura i acceptar inscripcions religioses, va abandonar l'edifici sense acabar per conflictes amb els Milà; va reclamar el seu sou íntegre portant-lo al judici tallant a favor de Gaudí i va donar els diners a un convent de religiosos.
Funció: tenia una funció residencial i actualment es combina residencial i cultural.