La càrrega de la persona cuidadora: Guia i recursos

La càrrega de la persona cuidadora

Aquesta situació afecta diferents àmbits: la vida personal, les relacions familiars i la salut i el benestar.

La càrrega de la persona cuidadora és la suma de l’esgotament físic i l’exigència emocional, social i econòmica que pateixen les cuidadores o cuidadors no formals.

La síndrome de sobrecàrrega

La síndrome de sobrecàrrega de la persona cuidadora o síndrome de la persona cuidadora cremada és l’estat anímic d’esgotament físic i emocional derivat de l’exigència de tenir cura d'una persona dependent.

La persona cuidadora pot experimentar:

• Esgotament físic.
• Esgotament emocional.
• Desinterès i despersonalització.
• Problemes psicosomàtics.
• Afectació de l’estat d’ànim.

On demanar ajuda?

L’ajuda es pot demanar a:

• A la pròpia família: Mitjançant una reunió familiar per trobar solucions alternatives.
• Als serveis socials: Cal que el cuidador o cuidadora conegui quins recursos té al seu abast.

Tipus d'actuacions professionals

Les i els professionals d’atenció directa hauran de contribuir a oferir ajudes i millorar l’exercici de la cuidadora o el cuidador no formal mitjançant tres tipus d’actuacions:

1. Informar, orientar i assessorar

Entre els aspectes d’interès hi ha, per exemple:

• Qüestionaris relacionats amb les cures que necessiten.
• Canvis i adequacions que s’han de dur a terme al domicili.
• Productes de suport existents.
• Importància de les xarxes de suport social de la persona depenent i drets de la persona.

2. Formar per prestar les cures

Formar per prestar les cures en les millors condicions possibles:

• Tècniques de mobilització, preparació del llit, etc.
• Ús i manteniment dels productes de suport.
• Alimentació: elaboració d’una dieta saludable.

3. Contribuir al benestar psicoemocional

Per exemple:

• Informar sobre recursos formals de suport per compartir les cures, com ara els programes de respir familiar.
• Dotar d'estratègies per a l’autocura.
• Ajudar a millorar les habilitats socials.
• Conscienciar de la importància i enfortir la xarxa social.
• Acompanyar i donar suport a la família en el moment de l’ingrés.

Recursos formals de suport

Tenint en compte els objectius i continguts, podem diferenciar:

• Grups de suport o d’ajuda mútua (GAM).
• Intervenció familiar.
• Programes d’intervenció clínica o psicoterapèutica.
• Programes multimodals.

La gestió emocional

Tenir cura d’una persona dependent pot provocar emocions i sentiments negatius. En molts casos caldrà l’ajuda de professionals de la psicoteràpia per controlar millor aquestes fonts d'estrès i procurar:

• Identificar els sentiments, les emocions i les seves causes reals.
• Allunyar els sentiments de culpa.
• Controlar la ràbia, l’enuig i la irritabilitat.
• Alleujar la tristesa.