La càrrega: anàlisi històric i social

1. Aquesta font és una pintura a l'oli titulada 'La càrrega' o 'Barcelona 1902', elaborada per Ramon Cases al 1899.

És una font no textual de caire social.

Aquesta font tracta sobre una manifestació obrera i burgesa. Al centre de la imatge podem veure un Guardia Civil a cavall, just sota seu trobem una persona aparentment burgesa per la forma de vestir i al fons més guàrdies civils a cavall i més manifestants, a més s’observa fàbriques cremant-se.

2. Aquesta font pertany al context temàtic de la Restauració Borbònica, concretament el tancament de caixes.

Un context històric caracteritzat per unes fortes protestes a Catalunya a causa de la reforma Villaverde. Els burgesos, al no voler pagar els impostos que obligava a pagar aquesta reforma, van tancar les seves caixes d’estalvi com a protesta pacífica. Aquest fet va anar acompanyat per una vaga general, la qual l’Estat va respondre amb una forta repressió, eliminant la Constitució durant 17 mesos i declarant l’estat de guerra a Catalunya.

3. En primer lloc, pot haver dos possibles intencions a l’hora de fer aquest quadre, la primera pot ser que aquesta pintura va estar feta per a denunciar les carreges policials que van haver durant el tancament de caixes, ja que Ramon Cases era un burgès català. Per un altre costat, pot haver estat encarregada per l’Estat per a demostrar la força d’aquest i per a evitar futures revoltes socials, encara que, el fet de que el pintor fos un burges català dona a pensar que segurament va ser la per a denunciar aquest abús policial.

En segon lloc, podem observar que al fons hi ha moltes fàbriques, per tant, podem suposar que es troben a una zona industrial com Barcelona.

1. Aquesta font és un mapa històric titulat Revolución burgesa, oligarquia y constitucionalismo: 1834-1923. Va ser elaborat per Gabriel Tortella Casares l’any 1985, publicat a Barcelona per l’editorial Labor.

Aquesta font és una font no textual, secundària - no contemporània als fets-, i de caire social.

Tracta sobre la situació d’Espanya durant la crisi del 17, concretament de la paralització laboral i de les àrees i nuclis on aquesta va ser més important, com Catalunya, Biscaia, Astúries o Lleó.

2. Aquesta font pertany al context temàtic de la Restauració Borbònica (1975-1931), concretament a la Crisi del 1917.

Un context històric caracteritzat per el Règim de la Restauració el qual no va saber donar solució a la conflictivitat social que anava creixent en els primers anys del segle XX, just després de perdre les colònies d’ultramar i la guerra contra els Estats Units. A més d’aquests conflictes també s’hi suma els efectes de la Primera Guerra Mundial els quals va provocar un augment de preus. A causa d’aquesta crisi i de la tensió social que hi havia es va desembocar una protesta militar, una greu crisi política i una vaga general revolucionària dirigida pels sindicats de la UGT i CNT.

3. A partir d’aquesta font podem extreure  les idees següents:

En primer lloc, veiem que les àrees de paralització laboral són Catalunya, Astúries, Lleó i Biscaia, on les tres primeres es caracteritzen perquè hi ha molta indústria minera. Això és a causa de què són els territoris més industrialitzats d’Espanya i és on es troben la majoria dels obrers, la classe social més nombrosa i que viu en pitjors condicions. A més, la majoria d’aquests formen part de partits polítics reivindicatius per tal d’aconseguir un augment de sou i menys hores de jornada laboral.

En segon lloc, es pot observar que a la zona de la Meseta i d’Andalusia no hi ha presència de zones industrials això dona a entendre que eren zones rurals on la gent vivia al marge de la política.

1. Aquesta Font és un fragment traduït  del volum “La crisi del Estado: dictadura, república, guerra (1923-1939)” escrita per Manuel Tuñon de Lara a Barcelona el 1981.

És una font textual, secundaria (no contemporània als fets) i de caire historiogràfic.

En aquesta font s’explica una mica la biografia de Miguel Primo de Rivera i es fa un anàlisi de la seva personalitat.  En ella es s’explica amb quins van educar al dictador i quins va aprendre a l’Acadèmia militar, on es poden destacar l’honor, el valor la pàtria, la família, la religió entre altres (1r paràgraf). També es diu que té alguns trets de la seva personalitat que en un principi no es relaciones amb un dictador feixista, com tenir un caràcter obert o ser receptiu (2n paràgraf).

2. Aquesta font pertany al context temàtic de la crisi del sistema de la Restauració (1898-1931), concretament la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930).

Un context històric caracteritzat per l’elaboració de l’expedient Picasso, en el qual s’investigava qui havien estat els responsables del “Desastre de l’Annual”. Entre aquests responsables es trobava el rei i membres del alt comandament, on es trobava Primo de Rivera, per això els militars van decidir fer un cop d’Estat militar amb el suport indirecte d’Alfons XIII. Aquesta dictadura es va dividir amb dos etapes; el Directori militar i el Directori Civil. Aquesta etapa va acabar a principis del 1930, quan, després del crac del 29, va haver una forta crisi, la qual va causar que el rei fes dimitir a Primo de Rivera. Genial!

3. A partir d’aquesta font podem extreure les idees següents:

En primer lloc, quan diu “honor, valor, pàtria, família, religió, etc.” fa referencia als valors que té el dictador, els quals podem relacionar fàcilment amb els militars, i ens serveix per a justificar els sectors de la societat que li donaven suport (l’exercit, sector a favor de la monarquia, la església i una part de les classes dirigents), ja que comparteixen els mateixos ideals. Aquets valors també justifiquen algunes de les seves actuacions, com la de la creació d’un directori militar, voler crear un règim al estil del feixisme italià, la intenció de acabar amb els territoris d’Espanya que volien la independència. Exemples durant la dictadura? Aneu més enllà.

En segon lloc, el text diu que Primo de Rivera era de Jerez de la Frontera, encara que abans de fer el cop d’Estat era capità general de Catalunya. Això ens permet entendre perquè, tot i ser capità general de Catalunya, uns dels grans conflictes polítics que va tenir va ser amb el catalanisme, ja que no era català. Ell va aplicar mesures repressives contra Catalunya, fins i tot amb aquells que, com la Lliga Regionalista, havien accedit a la dictadura. Com s’entén la bona relació amb la burgesia catalana? Els hi fa alguna mesura a favor? I en contra?

I què hi té a veure el seu passat andalús? Relaciona-ho amb el seu tracte al moviment obrer.