Carles Riba i la Poesia Simbolista dels Anys 20
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en catalán con un tamaño de 3,42 KB
La Poesia dels Anys 20
La poesia va entrar en un període de renovació. Els corrents principals posteriors al noucentisme, a més de l'avantguardisme poètic, són la poesia de tradició simbolista i la de to popular.
Poesia de Tradició Simbolista
Amb aquest nom es designa el corrent literari de començament del segle XX que mira de crear una poesia que s'allunyi de la realitat i la idealitzi. Els simbolistes redefineixen la poesia: havia de ser pura, deslligada de qualsevol realitat exterior al poema mateix. Malgrat el distanciament amb el noucentisme, es van adoptar alguns dels seus ideals poètics, com el treball intel·lectual i el rigor formal.
Els dos punts més importants del que s'anomena poesia pura són:
- Reivindicació del caràcter líric de la poesia. El poema ha de ser la condensació, mitjançant un símbol, d'una vivència especial. Els valors extraliteraris són deixats de banda.
- Equilibri entre fons i forma. S'ha de treballar la forma perquè l'objectiu és la creació poètica pura. Aquest treball comporta una depuració lèxica i un model poètic basat en els símbols com a eina per a suggerir els pensaments i les sensacions sense acabar d'explicar-los.
Carles Riba: Vida i Obra
Carles Riba ha estat una de les figures més importants de la literatura catalana del segle XX. No tan sols ho és per la producció estrictament poètica, sinó també per l'aportació com a traductor i crític. Va néixer a Barcelona l'any 1893. Va estudiar dret i lletres. Des de ben jove se li va despertar la vocació literària i l'interès pels clàssics. Va ser professor a l'Escola de Bibliotecàries i col·laborà en les revistes Quaderns d'Estudi i La Revista. Va traduir autors clàssics com, per exemple, Homer, Èsquil... i també poetes i narradors dels segles XIX i XX, com Walter Scott. També va publicar dos llibres per a infants: Les aventures d'en Perot Marrasquí (1917) i Sis Joans (1928). L'any 1932 ingressà a l'Institut d'Estudis Catalans. Després passà quatre anys ensenyant a la Universitat de Barcelona. Carles Riba va ser, doncs, un home de lletres que representà la professionalització de la cultura i la normalització de l'intel·lectual.
El 1939 s'exilià a França, on va coincidir amb altres escriptors i artistes. El 1943 va tornar a Catalunya i va reprendre l'activitat intel·lectual malgrat la repressió franquista. Aquest any publicà l'obra Elegies de Bierville. Va morir a Barcelona el 1959.
Obra Poètica de Carles Riba
Carles Riba va escriure set llibres de poesia:
- Primer llibre d'Estances (1919). Es tracta d'una poesia introspectiva.
- Segon llibre d'Estances (1930). La poesia evoluciona cap a una lírica més personal, que s'acosta a la poesia pura.
- Tres suites (1937). Aquesta concepció de la poesia culmina en aquesta obra.
- Del joc i del foc (1946).
- Elegies de Bierville (1943). Punt culminant de Carles Riba. L'obra va ser escrita durant l'exili i consta de dotze peces que segueixen el model de les elegies gregues i llatines.
- Salvatge Cor (1952). És un llibre de vint-i-set sonets en els quals domina completament la temàtica religiosa.
- Esbós de tres oratoris (1957). És l'última obra de Riba, inspirada en poemes evangèlics.