Carboni anomeric

1.Isomeria

Quan dos o mes compostos químics tenen la mateixa formula molecular es diu que isòmers entre ells. El fenomen corresponent rep el nom d’isomeria1.1Isomeria constitucional o plana-Mateixa formula molecular, però diferent formula desenvolupada diferent. Compostos diferentsàpropietats diferents. Poden ser:1·De cadena: compostos que tenen el mateix grup funcional, però estructura de cadena diferent: Lineal, ramificada, etc…CH3-CH2-CH2-CH3 butà 2·De posició: Compostos amb el mateix grup funcional, però col·locat en una posició diferent.

CH3-Ço-CH2-CH2-CH3 2-pentanona       CH3-CH2-Ço-CH2-CH3  3-pentanona

3.-De funció : compostos presenten diferents grups funcionals CH3-CH2OH etanol     CH3-O-CH3 dimetil èter

2

.Estereoisomeria o isomeria de l’espai

Compostos amb les mateixes formules moleculars i desenvolupades, però , la diferencia esta en la posició diferent dels seus àtoms en l’espai. Configuració diferent. -Geomètrica: Normalment lligada al doble enllaçà passa d’una estructura tetraèdrica a una de plana-Òptica: Iguals en la seva estructura i propietats tant químiques com físiques, però diferent comportament davant la llum polaritzada. Lligada a la existència d’un carboni asimètric quiral( carboni enllaçat a 4 grups diferents)

Alquens

Físiques:

punts d’E i F augmenten a mesura que creix la longitud de la cadena carbonada, insolubles en aigua i menys densos que aquesta.

Químiques:

molt reactius, Alquins

Físiques:

Els 4 primers compostos son gasos, insolubles en aigua i menys densos que aquesta, Químiques:
Molt reactius, són combustibles Alcohols-
Són compostos incolors, estructura molecular són líquids, la polaritat decreix en els alcohols superiors, alcohols amb pocs àtoms de carboni són solubles en aigua mentre que els de massa molecular elevada no ho són.

Èters

Bons dissolvents i químicament molt estables, són volàtils amb punts d’ebullició més baixos que els alcohols corresponents.

Aldehids I cetones

Presenten una reactivitat més gran I són menys estables que les seves cetones isòmeres , els aldehids s’oxiden fàcilment a àcids. Cetones molt estables i només s’oxiden utilitzant oxidants energètics, el metanal és un gas i els aldehids i les cetones fins a 10 àtoms de carboni són líquids, els primers termes son solubles en aiguaAcids carboxílics-
Són àcids febles, la seva força d’acidesa disminueix en augmentar la longitud de la cadena carbonada, estereoisomeria òptica, en els compostos de carboni la majoria de les vegades les molècules són quirals si contenen un més àtoms de carboni quirals, un àtom de carboni és quiral (o asimètric) quan està unit a 4 àtoms de grups funcionals diferents. L’estereoisomeria òptica és característica de les substancies òpticament actives formades per molècules que tenen la mateixa constitució però diferent conf.

Amines

Són bases més fortes que l’amoníac, algunes amines serveixen per obtenir productes farmacèuticsProteïnes-
La uníó de dos aminoàcids, donen lloc a formació de proteïna senzilla-Formació:Dipèptid->eliminació d’una molècula d’aigua en reaccionar el grup OH de l’àcid i un H del grup amino, el –OH del grup carboxil –COOH pot reaccionar amb l’hidrogen del grup amino, NH2 , d’una altra molècula de 2-aminoacid, i formar-se un tripeptid i per repetició de aquesta reacció els 2-aminoacids poden arribar a formar llargues cadenes. L’enllaç que es forma en unir-se un aminoàcid amb una altre s’anomena enllaç peptídic i és una uníó amida.

Sacàrids-
Els sacàrids són aldehids o cetones polihidroxilats, es classifiquen en:a)monosacàrids o sucres senzills. Són molècules que no s’hidrolitzen en altres de més senzilles, els monosacàrids poden tenir de dos a sis àtoms de carboni, ex:
glucosa, fructosa, galactosa.

Disacàrids

Per hidròlisi donen dues molècules de monosacàrid del tipus C6 H12 O6 ex: sacarosa(sucre), lactosa, maltosa.

Trisacàrids

Per hidròlisi donen 3 molècules de monosacàrid del tipus C6 H12 O6 ex: rafinosaPolisacàrids-
Donen per hidròlisi 4 molècules de monosacàrid o més. Produeixen moltes molècules de monosacàrid. Ex: midó, glucogen, cel·lulosaGlucosa-
Formula de C6 H12 O6, és el monosacàrid més àmpliament més distribuït, de color blanc, gust dolç i soluble en aigua, és òpticament activa i té caràcter reductor. La glucosa es fa servir com a font d’energia de l’organisme Disacàrids-
Formula general C12 H22 O11 són formats per la uníó de dues molècules de C6 H12 O6. En aquesta uníó s’elimina entre totes dues molècules, una d’aigua.

Polisacàrids

Formats per la uníó de moltes molècules de monosacàrids amb pèrdua de molècules d’aigua, no tenen gust dolç i són insolubles en aigua. Quan s’hidrolitzen donen monosacàrids. Ex:Midó, glucogen, cel·lulosa.

Polímers

Els polímers són compostos constituïts per macromolècules, aquestes molècules tenen una massa molecular molt elevada, aquestes unitats químiques anomenades monòmers estan unides les unes amb les altres per enllaços covalents.-Resistència mecànica al desgast i a la ruptura,tenacitat i elasticitat, resistència als agents químics i atmosfèrics, la facilitat de tenir-los amb tots els tons i colors, baixa densitat, capacitat per formar fibres.

Els tipus de polímers artificials

Termoplàstics: quan s’escalfen s’estoven i poden ser moldejats, en refredar-se s’endureixen i conserven la forma adquirida, poden escalfar-se i deformar-se diverses vegades, les cadenes moleculars d’aquest tipus de plàstics són lineals o contenen poques ramificacions.-Plàstics Termostables: Són els que sofreixen canvis químics en ser modelats per la calor i quan es tornen a escalfar ja no s’estoven.A causa de les seves propietats la producció de termoplàstics és més gran que la dels termostablesSíntesi de polímers
Punt de vista químic, els polímers artificials segons per les seves característiques es classifiquen en dos grups:-Addició( poliaddició o polimerització):es formen per d’uníó continua de molècules senzilles iguals o semblants. La unitat que es repeteix s’anomena monòmer, el monòmer normalment és d’ un compost orgànic que conte dobles enllaços. Ex: polietilè, policlorur de vinil(es forma a partir del cloro etè), tefló(polímer estable fins als 325 graus, aïllant elèctric, inatacable pels agents químics llevat dels metalls alcalins fosos), poliestirè( polímer lineal que s’obté a partir del C6H5-CH=CH2, fenil etilè o estirè)-Polímers de condensació:L’obtenció de polímers de condensació s’esdevé per reacció entre els monòmers però amb l’eliminació de molècules d’aigua. Ex: Niló( poliamides) Niló 66 s’obté per reacció de l’àcid 1,6-hexandioic.