Les característiques principals de la societat colonial i els grups que la integraven.
Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 15,68 KB
TEMA 1 – EL Segle XVIII
L’ANTIC RÈGIM
Trets de l’antic règim
Al llarg del Segle XVIII la societat es caracteritzava per:
Un model demogràfic basada en una població que creixia lentament i era sotmesa a crisis demogràfiques.
Una economia agrària que anava cedint terreny a l’activitat comercial.
Una societat estamental dividida entre privilegiats, els nobles i el clergat exempts de pagar impostos. Per altre banda, els no privilegiats, la burgesia i les classes populars, havien de carregar totes les càrregues fiscals.
Un sistema polític absolutista el monarca prenia les decisions més importants.
El cicle demogràfic antic
La població del Segle XVIII tenia una elevada natalitat, i també una elevada mortalitat.
Cada matrimoni tenia una mitjana de sis a vuit fills, la meitat d’ells no arribava a l’any de vida. Les causes de l’elevada mortalitat eren la mala higiene, una alimentació deficient i una escassa medicina. La crisi demogràfica va ser provocada per una epidèmia, fam i les guerres.
Tanmateix, a la meitat del Segle XVIII, la població anava creixent, va millorar la sanitat, l’alimentació i la medicina va progressar.
L’economia de l’Antic Règim
L’economia es trobava en mans dels nobles i de l’Església.
Agricultura es produeix just el necessari per a viure. La producció restant, anava dirigida als mercats locals.
Indústria estava controlada per els gremis artesanals. Es va desenvolupar el putting out system, els comerciants entregaven la matèria prima als pagesos, i un cop acabades, el mateix comerciant ho recollia.
Activitats comercials on la burgesia comercial es va enriquir gràcies a la demanda de productes, el comerç i la indústria.
Societat estamental
La societat estamental de l’Antic
Règim, s’organitzava per estaments. Es pertanyia a un estament per naixement. Es distingeix entre privilegiats i no privilegiats.
Els privilegiats. El formaven el clergat i la noblesa. Els privilegiats no pagaven impostos i tenien càrrecs exclusius.
El clergat estava dividit entre l’alt clergat. Vivien en grans luxes i privilegis. El baix clergat, eren més pròxims a les classes populars.
La noblesa era la major propietària de les terres, i també es dividia en alta i baixa noblesa.
Els no privilegiats o el tercer estat. Era el grup més nombrós de la població. El formaven els burgesos, els sectors populars, els pagesos i la població marginal.
El despotisme il·lustrat
L’absolutisme va adoptar el despotisme il·lustrat, una nova forma de governar. El lema ‘Tot per al poble, però sense el poble’ resumeix molt bé el despotisme il·lustrat. Es va intentar millorar les condicions de vida dels ciutadans, modernitzar la societat i fer-la progressar. Amb la intenció de millorar l’educació i modernitzar l’economia.
EL SEGLE DE LES LLUMS
La il·lustració
La il·lustració va ser un moviment filósòfic i literari, que va canviar la manera de pensar i d’actuar durant la major part del Segle XVIII. Els humans creien que mitjançant la raó i la ciència, la humanitat superaria les creences de la societat de l’època. Per això, el Segle XVIII va ser anomenat el segle de les llums
.
Té origen a la Gran Bretanya, des d’on es va difondre per Europa i Amèrica. França és on es va adquirir un major pes amb el moviment enciclopedista, pel filòsof Diderot.
Característiques de la il·lustració
El Racionalisme. Tot s’havia d’explicar mitjançant la raó.
L’educació. L’ensenyament havia d’estendre’s a totes les capes socials i s’havia de deslligar de la religió.
El progrés. La il·lustració va ser un moviment per al progrés de la humanitat. La ciència i la tècnica asseguren el progrés material; i l’educació, el progrés moral.
La felicitat. L’ésser humà tendeix a buscar la felicitat. Per aconseguir-la, ha de tenir llibertat i igualtat.
El deisme. La il·lustració és un moviment laic, però no antireligiós. Creuen que la figura de Déu com a ésser creador de l’Univers.
La bondat. L’ésser humà és bo per naturalesa.
Principals filòsofs de la il·lustració
Locke. Està considerat el precursor del moviment il·lustrat. Així mateix, els tres grans mestres de la il·lustració, Voltaire, Montesquieu i Rousseau, van rebre influència de les seves idees.
Montesquieu. Es va donar a conèixer gràcies a les Cartes Perses, un llibre que parlava sobre la societat francesa actual i la cort amb molta ironia.
La seva obra més coneguda és De l’esperit de les lleis, on recull la democràcia actual: la separació de poders. Segons Montesquieu, el poder no podia estar concentrat en una sola persona o institució, sinó en tres: legislatiu, executiu i judicial.
Voltaire. És un dels màxims representants del moviment il·lustrat, els seus textos no van deixar indiferent a ningú. Es un col·laborador de l’Enciclopèdia. Les seves obres més destacades són: Cartes angleses i Càndid o l’optimisme.
Rousseau. El pensament de Rousseau van influir en la Revolució Francesa i la ideologia del Segle XIX. Les seves obres més importants són: L’Emili i El contacte Social.
L’Emili. Parlava sobre l’educació i l’autor opinava que l’home creixia bo i que la societat era la que corrompia.
El contacte Social. Parlava sobre la sobirania nacional, sobre la llibertat i la igualtat entre els ciutadans.