Característiques de la música renaixentista

El Renaixement es considerat l'època daurada de la polifonia. L'Ars Nova culmina en els segles XV i XVI amb l'esplendor de la polifonia. La principal forma de transmissió de la música és manuscrita. La impremta va suposar un gran impuls per a la difusió de la música.

Estil internacional

Gràcies als viatges i a la impremta, la música es comença a difondre amb gran rapidesa. Al final del segle XV, la polifonia vocal francoflamenca era molt coneguda arreu d'Europa.

Genere

Per primera vegada predomina la música profana per sobre de la religiosa. Els centres culturals ja no són només els monestirs o les catedrals, sinó també els palaus i les universitats.

Timbre

La música instrumental augmenta considerablement. La veu és l'instrument més perfecte, i els instruments acompanyen la música vocal profana.

Textura

Perfeccionament de la textura polifònica, la polifonia renaixentista es subordina als textos. El text ha de ser comprensible i el conjunt de veus es pensa més verticalment, buscant la sonoritat total de l'obra.

El contrapunt

La textura contrapuntística està formada per dues o més melodies amb l'objectiu de que evolucionin independentment: Eco, Canon, Contrapunt imitatiu.

L'homofonia

Es crea amb un encadenament d'acords, la textura homofònica està formada a partir d'una melodia, amb altres veus que evolucionen simultàniament al mateix ritme.

Melodia

Totes les melodies, també les que són instrumentals, segueixen el model vocal.

Ritme

Els patrons rítmics de l'Ars Nova desapareixen en favor d'una major llibertat i naturalitat rítmica, sempre respectant la comprensibilitat del text. També s'empren ritmes populars i de dansa.

Formes musicals

Apareix una gran quantitat de formes instrumentals, les formes musicals es van anar diferenciant entre vocals i instrumentals. Les formes vocals es diferenciaven segons l'ús que se'n feia: vocals religioses, cantades en cerimònies religioses i interpretades a capella, i formes vocals profanes, per ser cantades a la cort i en altres àmbits civils.

Música vocal

Acostumen a ser 4 veus, agudes xiquets i greus homes.

Música vocal religiosa

Divisió de l'església, concili de Trento, bases de la nova música catòlica.

Coral

La reforma va afectar a la música religiosa. No estava d'acord amb la complicació excessiva de la polifonia catòlica, ni en l'ús del llatí per als textos cantats. El coral és una peça polifònica homofònica en alemany, fàcil de cantar, escriptura senzilla.

Anthem

Forma musical polifònica homofònica amb text anglès, fàcil de cantar.

Missa

Missa de "cantus firmus": 5 cants es basen en una mateixa melodia. Missa d'imitació: imiten o reelaboren la música d'una obra polifònica anterior. Missa de composició lliure: sense "cantus firmus" ni imitació d'obres.

Música vocal profana

El motet pluritextual de l'Ars Nova desapareix en favor de formes on el text sigui comprensible. És habitual l'ús de síl·labes sense significat.

Música instrumental

En el Renaixement els instruments es limitaven a acompanyar les veus i les danses. No especificaven l'instrument que havia de sonar. Durant aquesta època l'instrumentista s'especialitzà, i començaren a tindre un repertori propi, hi ha preferència pels instruments polifònics. Alguns compositors escriviren pensant en la tècnica d'execució.

Instruments i agrupacions

L'orquestra encara no existia, els instruments s'agrupaven en alts baixos, segons el seu volum. Alts exterior, baixos interior.

Formes instrumentals renaixentistes

Dansa s'agrupaven de 2 en 2: una lenta i una ràpida, una binària i una altra ternària. Variació: s'improvisen variacions a partir d'un tema popular o gregorià. Tocata: Forma musical per a instruments de tecla basada en la improvisació i l'elaboració contrapuntística d'un tema i el virtuosisme.

Compositors

Tomás Luis de Victoria, Orlando di Lasso, Giovanni Pierluigi da Palestrina (Missa del Papa Marcel), Monteverdi "La Fàbula d'Orfeo", Cristóbal Morales, Antonio de Cabezón (Obras para tecla, arpa y vihuela), Josquin des Prés, Juan del Enzina (Cancionero Musical de Palacio i Cançoner del Duc de Calàbria).