Les característiques més importants del moviment humanista? On i quan va sorgir
Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 6,64 KB
Joan Roís de Corella
Va nàixer a València entre 1433 i 1443. La seua vida i la seua obra estan
Condicionades per les transformacions amb el pas de l’època medieval al Renaixement.
Va decantar-se per la carrera eclesiàstica, ja que els nobles no tenien accés a altres
Professions. Tingué dos fills d’una relació amb Isabel Martínez de Vera, però no es
Casà perquè es féu sacerdot. Mantingué altres relacions amoroses. La seua dedicació
Religiosa va ser un refugi per tal d’evitar les activitats políTicó-militars. Roís tingué
Dues forts vocacions: l’amor i la literatura.
Morí el 1497. Obra: Hi ha que tenir en compte les seues vivències personals. L’amor es converteix En el centre temàtic de tota la seua producció. No hi ha cap referència a l’esperit Cavalleresc. Ell escriu per alleugerir els sofriments que li provoquen unes agitades Relacions amoroses. Els elements autobiogràfics i sentimentals són les Característiques més importants de la seua obra juntament amb formes d’expressió Literària innovadores. Va escriure en prosa i en vers. La seua obra consta d’un Contingut unitari i coherent. La seua prosa segueix el model dels escriptors del segle XV, amb el predomini d’expressions retòriques que el separen del llenguatge satíric i Realista. Prosa artificiosa, però elegant que connecta amb l’esperit humanista.
Usa Metàfores i descripcions escenogràfiques .En la poesia segueix utilitzant el decasíl·lab, Però aconsegueix en els versos un ritme més àgil i suau acostant-se a la poesia Italiana. Fou un gran coneixedor de la literatura clàssica amb la voluntat de reconstruir El prestigi literari del llatí clàssic. La seua obra no aconseguí la fama i el prestigi D’altres autors valencians del XV perquè ell va escriure per a la noblesa i aquesta va Començar a donar l’esquena a la nostra llengua i es decantà pel prestigi de la literatura Castellana, sobretot a partir de la guerra de les Germanies (1520). Obra profana: Obres en prosa i en vers de temàtica amorosa i amb el predomini D’unes accions dramàtiques conseqüència de les seues relacions amoroses. Tragèdia De Caldesa, és una novel·leta molt breu escrita al 1458, que narra la infidelitat d’una Donzella, amant del propi Corella, de nom Caldesa. L’acció s’esdevé a la cambra de la Donzella on ell està esperant-la i observa desesperadament des d’una finestra com Caldesa festeja amb un jove de més baixa condició social. Una vegada ella ha acabat Es presenta davant el poeta com si res no haguera passat. La resposta de Corella és Un discurs on expressa patèticament la sensació d’engany i de decepció. La reacció De Corella en aquesta història justifica l’honestedat i la sinceritat d’un autor modern Completament lluny de l’amor cortés medieval. També trobem narracions sentimentals amb un clar signe mitològic, més pròpies del Seu estil artificiós i culte: Història de Leànder i Heró, Història de Jason i Medea. Parlament en casa de Berenguer Mercader és una obra original on descriu una Vetlada entre personatges de la ciutat de València, els quals han de contar una història Amorosa de la mitologia clàssica. En la poesia profana destaca el cicle temàtic sobre Caldesa on utilitza el senyal «calda cremant», el poema Desengany que presenta L’amargor que li va produir l’engany de Caldesa, i el virolai de la Balada de la garsa i L’esmerla (poema amorós on els animals adopten actituds humanes). Obra religiosa: Obres de maduresa on abandona la temàtica amorosa, i alterna la Poesia amb la prosa. L’obra religiosa abasta tres poemes de temàtica mariana. La més important és Oració a la sacratíssima Verge María tenint son fill, Déu Jesús, en la Falda, davallat de la creu, coneguda popularment per l’Oració, de 56 versos estramps (1493). El títol ja ens indica la temàtica de «La Pietat» de Miquel Àngel i al mateix Temps la relació amb la pintura i el decorativisme renaixentista. El poema és una prova De la falta de vocació religiosa de l’autor pel seu to desapassionat i distant. Usa en la Prosa religiosa les mateixes tècniques que en la literatura profana. La vida de la Gloriosa santa Anna (1461) i la més important d’aquest cicle Història de la gloriosa Santa Magdalena En els darrers anys de la seua vida va traduir dues obres Importants: el Psalteri (Venècia 1490) i el Vita Christi, de Ludolf de Saxònia, conegut Amb el títol del Cartoixà. Característiques generals En la poesia amorosa, Corella canta l’amor, encara que no d’una manera interna i íntima com March, sinó externament, suggerint estats d’ànim més que patint-los, i Incorpora elements autobiogràfics i ambientals. Empra decasíl·labs, però d’una Musicalitat i un ritme molt més aconseguits que no la feixuguesa marquiana. Segueix Una línia molt personal, amb una gran riquesa d’imatges i ambientacions. En prosa usa, sobretot, una sintaxi molt artificiosa i llatinitzant (encara més que Metge), amb gran quantitat de neologismes i calcs llatins. Serà el màxim exponent D’un estil anomenat estil de valenciana prosa. Els principals temes són recreacions de Mites clàssics i traduccions d’autors llatins. També va escriure prosa i poesia Religioses. Destaca Corella per l’ús que fa de les seues vivències personals i íntimes. La Seua actitud de sinceritat i racionalitat, molt humanista, explica la total absència D’ideals cavallerescos, tot i ser un aristòcrata, i il·luminen la funció que l’amor i la Literatura exerciren en la seua existència. Corella rebutja totalment la violència, la sang, I admet fins i tot l’adulteri i l’engany per part de l’estimada. De totes les adversitats es Refugia en la literatura, en la ploma (cf. Text), i això li permet d’analitzar les angoixes Vivencials i fer anàlisis psicològiques. Segons Joan Fuster aquest aspecte de la seua Obra, el que ell anomena "Corella cornut" és el millor, el més modern i actual. La Tragèdia de Corella és que no tingué continuadors. La seua obra que enllaçava ja amb El Renaixement, culta i aristocràtica, hauria d’haver estat continuada per la seua Classe social. Però al Segle XVI la noblesa valenciana es passa ja al castellà. I per Això la línia que enceta Corella no tindrà repercussions posteriors. D’això ell no en Tindrà la culpa. Si al nostre país les seues fórmules literàries no foren aprofitades no és culpa de qui hi posa la primera pedra, sinó dels que no hi posaren les següents. Ell i La seua obra no són signe de decadència, això, la Decadència en vindrà després.
Morí el 1497. Obra: Hi ha que tenir en compte les seues vivències personals. L’amor es converteix En el centre temàtic de tota la seua producció. No hi ha cap referència a l’esperit Cavalleresc. Ell escriu per alleugerir els sofriments que li provoquen unes agitades Relacions amoroses. Els elements autobiogràfics i sentimentals són les Característiques més importants de la seua obra juntament amb formes d’expressió Literària innovadores. Va escriure en prosa i en vers. La seua obra consta d’un Contingut unitari i coherent. La seua prosa segueix el model dels escriptors del segle XV, amb el predomini d’expressions retòriques que el separen del llenguatge satíric i Realista. Prosa artificiosa, però elegant que connecta amb l’esperit humanista.
Usa Metàfores i descripcions escenogràfiques .En la poesia segueix utilitzant el decasíl·lab, Però aconsegueix en els versos un ritme més àgil i suau acostant-se a la poesia Italiana. Fou un gran coneixedor de la literatura clàssica amb la voluntat de reconstruir El prestigi literari del llatí clàssic. La seua obra no aconseguí la fama i el prestigi D’altres autors valencians del XV perquè ell va escriure per a la noblesa i aquesta va Començar a donar l’esquena a la nostra llengua i es decantà pel prestigi de la literatura Castellana, sobretot a partir de la guerra de les Germanies (1520). Obra profana: Obres en prosa i en vers de temàtica amorosa i amb el predomini D’unes accions dramàtiques conseqüència de les seues relacions amoroses. Tragèdia De Caldesa, és una novel·leta molt breu escrita al 1458, que narra la infidelitat d’una Donzella, amant del propi Corella, de nom Caldesa. L’acció s’esdevé a la cambra de la Donzella on ell està esperant-la i observa desesperadament des d’una finestra com Caldesa festeja amb un jove de més baixa condició social. Una vegada ella ha acabat Es presenta davant el poeta com si res no haguera passat. La resposta de Corella és Un discurs on expressa patèticament la sensació d’engany i de decepció. La reacció De Corella en aquesta història justifica l’honestedat i la sinceritat d’un autor modern Completament lluny de l’amor cortés medieval. També trobem narracions sentimentals amb un clar signe mitològic, més pròpies del Seu estil artificiós i culte: Història de Leànder i Heró, Història de Jason i Medea. Parlament en casa de Berenguer Mercader és una obra original on descriu una Vetlada entre personatges de la ciutat de València, els quals han de contar una història Amorosa de la mitologia clàssica. En la poesia profana destaca el cicle temàtic sobre Caldesa on utilitza el senyal «calda cremant», el poema Desengany que presenta L’amargor que li va produir l’engany de Caldesa, i el virolai de la Balada de la garsa i L’esmerla (poema amorós on els animals adopten actituds humanes). Obra religiosa: Obres de maduresa on abandona la temàtica amorosa, i alterna la Poesia amb la prosa. L’obra religiosa abasta tres poemes de temàtica mariana. La més important és Oració a la sacratíssima Verge María tenint son fill, Déu Jesús, en la Falda, davallat de la creu, coneguda popularment per l’Oració, de 56 versos estramps (1493). El títol ja ens indica la temàtica de «La Pietat» de Miquel Àngel i al mateix Temps la relació amb la pintura i el decorativisme renaixentista. El poema és una prova De la falta de vocació religiosa de l’autor pel seu to desapassionat i distant. Usa en la Prosa religiosa les mateixes tècniques que en la literatura profana. La vida de la Gloriosa santa Anna (1461) i la més important d’aquest cicle Història de la gloriosa Santa Magdalena En els darrers anys de la seua vida va traduir dues obres Importants: el Psalteri (Venècia 1490) i el Vita Christi, de Ludolf de Saxònia, conegut Amb el títol del Cartoixà. Característiques generals En la poesia amorosa, Corella canta l’amor, encara que no d’una manera interna i íntima com March, sinó externament, suggerint estats d’ànim més que patint-los, i Incorpora elements autobiogràfics i ambientals. Empra decasíl·labs, però d’una Musicalitat i un ritme molt més aconseguits que no la feixuguesa marquiana. Segueix Una línia molt personal, amb una gran riquesa d’imatges i ambientacions. En prosa usa, sobretot, una sintaxi molt artificiosa i llatinitzant (encara més que Metge), amb gran quantitat de neologismes i calcs llatins. Serà el màxim exponent D’un estil anomenat estil de valenciana prosa. Els principals temes són recreacions de Mites clàssics i traduccions d’autors llatins. També va escriure prosa i poesia Religioses. Destaca Corella per l’ús que fa de les seues vivències personals i íntimes. La Seua actitud de sinceritat i racionalitat, molt humanista, explica la total absència D’ideals cavallerescos, tot i ser un aristòcrata, i il·luminen la funció que l’amor i la Literatura exerciren en la seua existència. Corella rebutja totalment la violència, la sang, I admet fins i tot l’adulteri i l’engany per part de l’estimada. De totes les adversitats es Refugia en la literatura, en la ploma (cf. Text), i això li permet d’analitzar les angoixes Vivencials i fer anàlisis psicològiques. Segons Joan Fuster aquest aspecte de la seua Obra, el que ell anomena "Corella cornut" és el millor, el més modern i actual. La Tragèdia de Corella és que no tingué continuadors. La seua obra que enllaçava ja amb El Renaixement, culta i aristocràtica, hauria d’haver estat continuada per la seua Classe social. Però al Segle XVI la noblesa valenciana es passa ja al castellà. I per Això la línia que enceta Corella no tindrà repercussions posteriors. D’això ell no en Tindrà la culpa. Si al nostre país les seues fórmules literàries no foren aprofitades no és culpa de qui hi posa la primera pedra, sinó dels que no hi posaren les següents. Ell i La seua obra no són signe de decadència, això, la Decadència en vindrà després.