Característiques fonamental del llenguatge huma

El llenguatge de l'ètica I l'estètica

Des De la instauració del concepte de mètode com a fonament de les ciències Empíriques s'ha donat un progressiu espoli de la potència del llenguatge per Explicar el món, perquè el seu simbolisme matemàtic té cada dia menys Possibilitat de notació lingüística en el llenguatge quotidià (Steiner, 2003). Això significa que la tradicional retòrica (estètica, ètica, poètica) ha anat Adquirint amb el pas del temps connotacions negatives dins de les Ciències de la Naturalesa, essent relegada a l'àmbit subjectiu i negant-li legitimitat per Erigir-se com a veritat dins un camp hermenèutic de possibilitats. En l´actual context científic, “el Llenguatge ha quedat constituït i restringit només com a raó enunciativa i tècnica-instrumental” (Garagalza, 2002, p17).

Les Reflexions filósòfiques actuals  proposen Una racionalitat lingüística que pugui integrar tot allò que el positivisme científic ha exclòs. Aquesta Racionalitat no descansaria necessàriament sobre els supòsits de la ciència (tampoc Aniria en la seva contra), sinó Sobre la seva significació prelingüística i prereflexiva que neix de la Vivència quotidiana, lloc des d'on sorgeix un sentit irreductible a cap altra Instància. D'aquesta forma, «el llenguatge adquireix un significat cognitiu i Ontològic propi, lloc des del qual es realitza la primera articulació Totalitzadora de la realitat» (Garagalza, 2002, p.17). També des de la Neurobiologia s´incideix en la importància del llenguatge per processar Cognitivament la realitat. Com apunten Newberg i D´Aquilli (citat en Nogués, 2011) el cervell empra una sèrie d'operadors cognitius per ordenar la percepció De la realitat, operadors que generen “imperatius cognitius” com són els mites O les formulacions metafísiques i simbòliqües, arquitectures mentals Imprescindibles. Això implica reconèixer el valor antropològic de la retòrica per a concebre el món lingüísticament.

No Es pot deixar d'esmentar a Wittgenstein quan volem escrutar la naturalesa del Llenguatge ètic i estètic. L'ètica i l'estètica són dos àmbits que se situen Fora de la teoria referencialista del llenguatge (llenguatge Lògic-científic)  i que pertanyen al Llenguatge al·legòric, és a dir, ni l'ètica ni l'estètica consisteixen en veritables Llenguatges o  idees, sinó en pràctiques Que cerquen la llibertat i la felicitat de l'individu, alliberat dels Estàndards de la lògica. En aquest context, el llenguatge no és experimentat Com un significant que ens permet accedir als fets, sinó com la reacció d'una Subjectivitat abstreta. Encara que l'ètica i l'estètica parteixen d'un estat Objectivat (l'estètica parteix d´un estímul perceptiu i l'ètica del Comportament observable), les seves significacions es resolen subjectivament: El fet o l´estímul per si mateix no interessa, només interessa pel valor que comporta, que és la Felicitat, la qual no depèn dels fets ni de coses sinó d'una especial vivència (Reguera, 1998).

Tot El que hem dit ens remet a la complexitat de l'ètica i l'estètica en els seus nivells Expressius i comunicatius. La seva inefabilitat, en paraules de Wittgenstein, Ha d'objectivar-se necessàriament per a una correcta transmissió, i per a això, Es necessiten uns mecanismes lingüístics i audiovisuals  subtils i complexos que ens permetin intuir l'acte ètic o estètic: aquí el llenguatge ha de defugir del seu afany per dominar la realitat per només suggerir mitjançant el Símbol i la metàfora un “espai d´experiència íntima”.  Però aquest estatut simbòlic no s´ha D'entendre com menys consistent; cert que pot ser menys precís en comparació amb El llenguatge descriptiu-experimental però sol ser més important per a L'experiència humana (Nogués, 2011).

Propostes educatives

El Que hem exposat ens convida a revisar les bases epistemològiques del currículum De les Ciències de la Naturalesa, la qual cosa implicaria:

1. Presentar l'ésser humà com a integrant d'un contínuum biològic inserint-lo en La categoria taxonòmica pertinent (classe, ordre, família, gènere, espècie). Aquesta tasca d'equiparació té un doble avantatge: per una part, es presenta l´ésser Humà com un producte natural que parteix de les mateixes condicions naturals que Altres éssers vius, i per altra, aquesta equiparació és la passa prèvia per Construir una relació més simètrica en eticitat.

2. Aportar una visió integral de l'organisme. Tots els nivells organitzatius d'un ésser viu han de presentar-se amb el Mateix grau d'importància. Actualment és notori el desequilibri existent en la Sobrevaloració dels trets anatòmics i fisiològics i la minimització dels trets Conductuals o psicològics.

3. Oferir una visió ecosistèmica. És fonamental no aïllar a l'ésser humà de la Seva comunitat biòtica. L´argumentació filogenètica dels seus trets biològics situa Al subjecte en un entramat de relacions ecosistèmiques interdependents.

4. El  desenvolupament del raonament moral En temes ambientals ha de seguir la progressió dels nivells de kohlberg, és a Dir, el currículum no pot seleccionar de la naturalesa un conjunt de trets o Dades amb valor pragmàtic o utilitarista que només possibilitin consideracions Morals pròpies dels nivells més elementals (preconvencional i convencional).

5. El raonament moral es perfecciona amb els dilemes morals, la qual cosa suposa, A nivell metodològic, incorporar el pensament reflexiu i crític. Actualment Predomina el  procediment memorístic, que és el que més s'acomoda a l'exposició descriptiva d'unitats aïllades sense cap Articulació sistèmica o ecosistèmica. Si partim del llenguatge com a simple “suggeridor”, Hem de treballar el llenguatge com a diàleg i dialèctica.

6. Incloure els nous llenguatges que reclamen l'ètica i l'estètica. Es necessita Recuperar la retòrica com a recurs lingüístic que obre nous espais de Significació imprescindibles per a un enfocament integral. El llenguatge Científic divulgatiu pot conjugar la veracitat de la dada amb una estructura lingüística que li aporti context i sentit.