Característiques i Corrents Estètics del Modernisme Català

Característiques del Modernisme Català

1. Art Total i Art Síntesi

L'artista aposta pel geni creador i la llibertat creadora, per la qual cosa trenca les fronteres entre gèneres i rebutja les normes preestablertes. Els artistes solen ser polifacètics i triomfen les *arts síntesi*, com l'òpera o el teatre, i les arts noves, com la fotografia. El seu referent és el compositor romàntic Wagner, destacat per la composició d'òperes (música i text —el *libretto*—) i pel disseny dels seus escenaris.

2. Tensions entre Individu i Societat

L'artista modernista, seguint l'actitud vitalista i individualista de Nietzsche i Ibsen, s'oposa a la classe social burgesa, a la qual titlla de conservadora i materialista. Es creu amb la missió de transformar la societat a partir del seu art (*funció messiànica de l'artista*). En literatura, aquestes tensions es converteixen en tema de les novel·les, i els protagonistes són éssers marginals, solitaris i incompresos que intenten canviar la societat per millorar-la i no se'n surten.

3. Creació d'una Literatura Nacional

Els modernistes volen captar l'ànima catalana a través del folklore i el paisatge, però alhora volen fer una literatura d'abast universal.

4. Tècnica Descriptiva Impressionista

La tècnica descriptiva és propera a l'impressionisme pictòric. La caracterització s'assoleix mitjançant una adjectivació rica i les personificacions.

5. La Llengua Moderna i Depurada

Els modernistes volen crear una llengua moderna que *serveixi* per a la creació d'una literatura nacional exportable. Volen apostar per una llengua depurada, sense barbarismes. Per assolir-la es basen en un model lingüístic rural perquè és on la influència castellana és menor.

La Poesia Modernista: Reacció Estètica

Els modernistes, en general, s'oposaven a l'estètica romàntica, fet molt remarcable en el gènere poètic, ja que durant tota la Renaixença la poesia es va adscriure als seus paràmetres. Per aquest motiu, la poesia modernista suposa una reacció contra la poesia *jocfloralesca*, criticada per la manca de sinceritat, el seu llenguatge arcaïtzant i artificiós, i els temes repetitius. L'alternativa va ser una *poètica de la sinceritat* amb un llenguatge real i viu, però depurat i culte.

Corrents Estètics del Modernisme

Els modernistes van introduir una sèrie d'estètiques procedents d'Europa:

• Parnassianisme
• Simbolisme
• Prerafaelisme

El Parnassianisme: L'Art per l'Art

El **Parnassianisme** va sorgir com una antítesi del romanticisme i els seus "excessos": excés de subjectivisme i de sentiment. Per contra, els parnassians van preconitzar una poesia despersonalitzada, allunyada dels propis sentiments i amb temes que tenien a veure amb l'art: temes suggeridors per ells mateixos, bells, exòtics, amb una marcada preferència per l'antiguitat clàssica, especialment la grega, i pel llunyà Orient (ambientació exòtica i mitològica).

Pel que fa a l'estil, els parnassians tenien molta cura de la forma (hi ha una reivindicació de la mètrica clàssica i del sonet). Continent i contingut havien d'anar d'acord. D'aquesta manera, si els romàntics van demostrar una preocupació pels sentiments, els parnassians ho van fer per la bellesa. El lema del parnassianisme era: *«L'art per l'art»*, l'art vist com a forma i no com a contingut.

El Simbolisme Francès i l'Espiritualitat

El **Simbolisme** francès va ser en part una reacció contra el naturalisme i el realisme, moviments que intentaven capturar l'essència de la realitat. Aquesta reacció va afavorir l'espiritualitat, la imaginació i els somnis. Els simbolistes creien que l'art havia de tenir el propòsit de capturar les *veritats absolutes* a les quals només podia accedir-se per mètodes indirectes. Així, escrivien d'una manera altament metafòrica i suggestiva, dotant imatges o objectes particulars d'un significat simbòlic.

El Prerafaelisme: Bellesa Idealitzada i Rebuig Industrial

El **Prerafaelisme** és un moviment d'origen anglès que *busca* la bellesa d'un món idealitzat, que pren com a models els poetes i cavallers medievals. La dona adopta imatges diferents: bé pura, innocent i virginal; bé dama sense pietat. S'oposen a l'art industrialitzat, ja que descobreixen que la burgesia havia convertit l'art en un objecte de consum com a forma d'ostentació.