Característiques de les esglésies romàniques

SANT VICENÇ DE CARDONA:

Anàlisi formal:

Planta: és una planta basilical dividida en Diferents parts

El nàrtex és el Pòrtic d’entrada al temple, és a dir, és situat a l’entrada. L’espai és cobert Per una volta d’aresta, i a la part superior, hi ha una tribuna. Aquesta era Lloc de privilegi per on veien la cerimònia els bescomptes.

La nau central Tenia una amplada superior a les naus laterals (més del doble) i era també, més Alta. En l’espai que quedava hi havia una filera de finestres. El transsepte és curt, i gairebé no sobre surt de la planta. Al final hi ha tres absis, Un de central i dos laterals, què són la prolongació de les naus laterals i Central

Finalment, en la part Subterrània del creuer hi ha la cripta, que és on es guardaven les Relíquies.

Alçat:

Elements de suport:

els murs D’aquesta església són amples i robustos. I hi trobem sis pilars cruciformes a La separació entre la nau central i les laterals.

Elements suportats:

la volta de canó està situada al transsepte i a la nau central, i els arcs feixons són tots els arcs que estan a La volta de canó. Aquests ajuden a descarregar el pes de la coberta als Laterals.

La volta d’aresta se situa A les naus laterals i al nàrtex, cada tram de volta de canó es correspon a 3 Petits trams de la volta d’aresta. Això és molt innovador en la Península Ibèrica, de fet va ser la primera.

Els arcs formers són arcs De mig punt que separen la nau central de les laterals. I tenen com a motiu Decoratiu un arc de ressalt. I en tota l’església també trobem molts arcs de Mig punt.

Per últim, la cúpula, què Se situa a la part superior del creuer. Aquest té trompes (element Arquitectònic triangular que serveix per passar d’un espai quadrat a un Circular) i 12 petites finestres a la base ii un òcul a la part superior.

Espai exterior: hi ha una disposició de volums molt Ordenada composada per: un cimbori octogonal situat a sobre del creuer; una Torre que presenta 8 grans finestrals en forma d’arc de mig punt a la part Superior; també hi ha 3 absis semicirculars que corresponen a la prolongació de Les naus. Aquests absis presenten unes franges llombardes o lesenes, que són Contraforts amb una doble funció: ajuden a suportar el pes i a subratllar la Verticalitat. També presenten arcuacions llombardes que són parelles d’arcs Cecs què tenen una funció decorativa. Les trobem en les naus laterals i en les Centrals, però en aquestes, també es presenten unes finestres cegues. I en el Braç del transsepte i les naus tenen una forma paral·lelepípeda.

Entorn i integració Urbanística:

està situada A dalt d’un turó integrada en un castell que domina el territori dels voltants, Tot i destacar molt per l’alçada de 19 metres, aquesta església està Perfectament integrada en el seu entorn ja què la pedra utilitzada és de la Mateixa zona que el seu entorn.

1.Anàlisi conceptual:

Funció: de culte parroquial ja què és una Església, fins la meitat del Segle XI que es va convertir en una funció Monàstica ja què acollien a la comunitat monàstica del ordre dels agustins. Aquesta va durar fins 1794. Després es va construir una caserna militar, i més Tard en un magatzem. Actualment és un parador de turistes.

Models i influències:

Anteriors: l’estil ROMànic llombard. Aquest estil Penetra a Catalunya el primer quart del Segle XI i podem destacar les franges i Les arcuacions llombardes.

Posterior: el monestir de Cuixà, les esglésies ROMàniques construïdes al Pirineu, com Taüll.

Estil:

§Planta de creu llatina amb 3 naus, Transsepte i absis.

§El creuer cobert per el cimbori

§La cripta subterrània per guardar les Relíquies

§La volta de canó i els arcs feixons a la Nau central.  La volta d’aresta a les Naus laterals

§Murs amples i massissos, reforçats amb Contraforts, i amb poques finestres

§Les 2 torres i el campanar que flanquegen La façana