Característiques del teatre modernista

Enviado por Chuletator online y clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,22 KB

 

EL TEATRE MODERNISTA
El teatre com a art total
Els Escriptors modernistes creien que el teatre era el gènere que difonia millor les
idees del
Modernisme, ja que s'acostava a l'art total.
L'art Total era aquell que unia diverses arts. En el teatre s'uneixen literatura,
interpretació, Escenografia, dansa i música. Aquest concepte provenia de Wagner que
volia Traslladar la idea d'art total a les seves òperes.
El nou Teatre català: la influència europea
• Els Autors catalans, que buscaven un teatre modern i trencador, van seguir el
mestratge Dels dramaturgs europeus més destacats llegint-ne les obres.
o  Maurice Maeterlinck:
Escriptor belga que va escriure obres com L'intrús
o  Gerhart hauptmann: dramaturg alemany, autor d'obres com La campana
submergida.
o  menrik Ibsen: dranaturg noruec molt influent. Va escriure obres com Un Enemic
del Poble. / mm
• Gràcies a les influències d'aquests autors europeus apareix a Catalunya un Teatre
compromès I allunyat del teatre ROMàntic que s'havia escrit fins al moment.
• Autors importants: Joan Puig i Ferrater, Josep Pous i pagès, Adrià Gual i Santiago

RUSINOL.
Característiques Del teatre modernista
La Representació d'obres en les quals s'utilitzen totes les arts.
La Reproducció d'atmosferes que contribueixen a crear un ambient de misteri.
L'anàlisi Dels personatges que s'oposen a les convencions de la societat burgesa.
L'ús De tècniques més modernes, com la il·luminació i els efectes especials.
Les Dues tendències
El Teatre de les idees, anomenat regeneracionista
o
Obres Escrites amb la finalitat de difondre les seves crítiques a la societat
o  Pretenen, així, modernitzar la societat.
o
o
Un Dels temes predilectes de les obres del teatre d'idees era el conflicte
modernista (rebel, incomprès i marginat) amb la societat que volia
transformar.
de Joan Puig i Ferrater n'és un bon exemple.

Modernisme: Novel·la
Pren Molta força a Catalunya.
La Literatura busca un nou estil narratiu.
*——mmi^^^ »„„..............Ii
Es Desmarca de la literatura realista.
Els Sots feréstecs de Raimon Casellas és un dels primers textos
modernistes.
L'escriptor Ja no ha d'observar la realitat per tal de reproduir-la
mimèticament, Sinó que ha de descobrir la vida interior que
s'amaga Al seu darrere.
Els Realistes dirigien la mirada a la realitat externa; els modernistes,
en Canvi, miren cap endins.
El Modernisme, en alguns aspectes es fixa en el Romanticisme.
El nom Que pren la novel·
La modernista és el de novel·la rural o
simbòlica.
•Els Personatges de les obres modernistes són fortament
individualitzats.
•Sovint S'enfronten a la societat.
•Dominen Els espais rurals.
•Moltes Vegades els personatges són arquetips que actuen com a
símbols.
•Els Modernistes conceben l'art com a art total.
•Aspiraven A construir obres plenament artístiques a través del
«on**-
lligam Entre les diverses arts: arquitectura, pintura, musica i
literatura.
•La Recerca d'aquests vincles es percep en el llenguatge narratiu:
desapareixen Les fronteres tradicionals entre la prosa i la poesia i
apareixen Gèneres intermedis.
•Molts Novel·listes catalans conreen altres arts: Casellas fou crític
d'art, Caterina Albert i Prudenci Bertrana combinen pintura i
literatura.
•Els Espais que envolten les novel·les són suggeridors i misteriosos.
•Destaquen Les descripcions de paisatges i les situacions^
dramàtiques, Intenses i fins i tot angoixants.
•El Oaisatee reflecteix els conflirtpç i Ip<; Unit** HpIc norcnn^
• El llenguatge és intens, vol sorprendre i impressionar.
• Als Paisatges, tot sovint, se'ls atribueixen característiques humanes,
per la Qual cosa s'anomenen antropomòrfics.
• Els Personatges acostumen a ser tràgics, enfrontats al seu entorn
geogràfic, Social i cultural.
• Viuen sota forta pressió per tal d'adaptar-se a les convencions^
socials.
• Un Personatge típic de la novel·la modernista és el de \afemme
fatole, Una dona que simbolitza les forces ocultes, l'instint,
l'erotisme, Les passions, la sensualitat i sovint, el mal o la perdició.
RAIMON CASELLAS (1855-1910)
• Escriptor barceloní, figura determinant per a la consolidació de
l'estètica Modernista a Catalunya.
• Periodista, crític d'art.
• Defensa i difon les tendències artístiques que havia descobert a
París, Centre cultural i intel·lectual del moment.
• Publica a La Vanguardia, La Veu de Catalunya i L'Avenç.
• Obra: Els sots feréstecs.
JOAQUIM RUYRA (1858-1939)
• Estudià dret, però se sent atret per l'escriptura
• Va Destacar com a autor de narracions breus com Entre flames que
s'apropa Més al Noucentisme i La parada.

Entradas relacionadas: