Característiques del teatre dels anys 70
Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 6,84 KB
Manuel de Pedrolo va escriure peces teatrals amb coincidències que permeten relacionar-les amb el teatre de l’absurd i amb l’existencialisme. L’autor assumeix un compromís com a intel·lectual per a conscienciar els ciutadans i per tal d’eludir la censura franquista, despulla el diàleg de qualsevol referència.
Podem assenyalar tres etapes en la seva producció teatral: Primerament distinguem el teatre simbòlic a on en “Els hereus de la cadira” s’interroga sobre la solidaritat humana, la recera de coneixement, la mort i la trascendencia. Segonament, s’inicià el teatre abstracte, a on destaca l’obra “Homes i No” que es centra al voltant dels tabús personals i socials. Per últim destaquem el teatre verista, a on és més fàcil entendre la denúncia directa contra la justícia. En “Acompanyo qualsevol cos” planteja el tema de l’engany de la mala consciència.
El teatre de M. De Pedrolo és pessimista on els seus personatges habiten un món tancat que el separa de l’espai exterior. Els temes de la solitud i la comunicació, el sentit de l’existència i, sobretot, de la llibertat, articulen la seva obra dramàtica.
El teatre actual coneix dos tipus de representació: El teatre no verbal (un teatre a on es privilegia l’espectacle visual i sonor) i el teatre verbal. Els trets més rellevants son:
L’investigació de nous espais escènics: Les companyies teatrals improvisen espais i sovint representen les obres al carrer. Per exemple “La Cubana” comença la seva obra fora del recinte teatral.
La rebutja del teatre escrit a priori: Rebutjant així la figura de l’autor real.
La importància de la figura del director escènic. Ell és el que decideix els detalls de tot allò que s’ha de representar. Destaca, per exemple, Josep M. Flotats en la Companyia Flotats.
L'ampliació de la visió occidental del teatre, doncs ha augmentat l'interès per noves formes teatrals africanes i occidentals, més rituals i simbòliqües. (destaca l’obra “El Mikado”)
La barreja de mitjans expressius desencadenat per la barreja de les noves tecnologies amb tècniques antigues.
Finalment destaca la participació activa dels actors i espectadors.
Entre els autors destaquen Sergi Belbel, Rodolf Sirera i Manuel Molins.