Característiques del Palau de la musica

Palau de la Música Catalana Lluís Domènech i Montanerc)cronologia: 1905-1908e)estil:Modernisme.

2.Anàlisi formal

2.1 Materials i procediment

Els materials que van ser utilitzats per a la construcció d’aquest edifici són el ferro, el vidre, la ceràmica i els maons. El sistema constructiu es va du a terme amb materials Industrials.

2.2 Descripció

L’edifici és un auditori de dimensions bastant reduïdes i la planta de l’edifici és irregular degut a les restriccions del terreny i està encaixonada en els carrers estrets del barri deRibera. És bastant ric en materials i formes i colors. Els elements arquitectònics són en alguns casos clàssics i en altres molt innovadors, però en qualsevol cas són tractats de manera molt personal, per exemple en la utilització de les columnes. Predomina el maó vist a l’exterior i està decorat amb mosaics, ceràmica i escultura de pedra, mentre que l’espai interior es més complex.
Pel que fa als elements de suport, hi ha columnes  de ferro revestides de maó, murs, arcs ogivals i un esquelet metàl•lic. Els elements suportats són una enorme claraboia central de vidres multicolors formant dibuixos, bigues de ferro, les diverses plantes i la “capsa de vidre” que combina aquest material amb altres.L’espai interior és diàfan i les arts menors hi són representades.La planta baixa és on hi ha accessos, les taquilles, la cafeteria... Al primer pis trobem l’auditori al voltant del qual s’articula l’edifici. Té els dos costats llargs tancant-se lleugerament cap a l’escenari. Aquest és semicircular amb una platea i llotges també en forma semicircular que l’envolten. Al costat oposat de l’escenari hi ha els accessos des de l’exterior d’aquesta sala.En aquest espai interior en destaca la lluminositat de la sala de concerts a partir de les finestres i el llum-claraboia. Emmarcant l’escenari hi ha un conjunt escultòric de Pau Gargallo; darrera l’escenari hi ha un mosaic i ceràmica amb figures femenines tocant. En destaca la decoració general feta amb tècniques medievals.El sostre està decorat amb ceràmica. La forma dels ornaments recorda la cua d’un paó, que és un animal típic del gust d’aquesta època. La barana que tanca el pis de butaques trenca amb els historicismes i és una mostra de l’experimentació amb materials ( ceràmica, pedra, vidre i ferro).La boca de l’escenari està decorada amb escultures de Miquel Blay, de temàtica wagneriana i d’influència de Rodin. Igualment a l’escenari hi ha figures femenines d’influència oriental que són al•legòriques de la música.Pel que fa a la façana , és estreta i fa xamfrà amb l’entrada principal. Està decorada amb un conjunt escultòric de Miquel Blay. Els murs laterals i horitzontals estan pràcticament oberts per finestres, a la manera de les fàbriques de principis de segle. Aquesta escultura dóna una gran sensació de lluminositat.

3. Antecedents i influències posteriors

Domènech i Montaner va ser un dels grans representants del Modernisme català. Es va inspirar en l’herència arquitectònica del període gòtic, mesclant-la amb l’element de la natura i el moviment del Modernisme.L’obra de Domènech i Montaner i la combinació de materials característica d’aquest moviment artístic, també es va donar en l’Auditorium de Chicago , de Louis Sullivan.

4.Relació amb altres obres d’autor o escola

Altres obres del mateix autor podrien ser L’Hospital de Sant Pau de Barcelona o la Casa Lleó Morera. Les seves obres es caracteritzen per una barreja de Racionalisme constructiu i d’una decoració inspirada en l’arquitectura hispano-àrab i en el gust pel dibuix curvilini tant pròpia del Modernisme.Van haver-hi varis autors que van col•laborar amb ell per a realitzar el projecte del Palau de la Música com ara Blay, Gargallo, Arnau..., tots ells modernistes.

5.Diferències amb altres solucions coetànies

EL Modernisme no tan sols es va donar a conèixer a Catalunya , sinó que es va iniciar a Bèlgica en el període industrial. Pren varis noms i també varis estils: “art nouveau” a França, “Jugend Stil” a Alemanya, etc.El Modernisme es caracteritzà per un estil de línies ondulades i motius orgànics, que va caracteritzar les interpretacions de França , Bèlgica i Espanya. Paral•lelament , es va produir un altre Modernisme més geomètric, de volums prismàtics perfectament definits que es juxtaposen, se superposen o es combinen amb un sentit modular, i creen així arquitectures asimètriques. Aquest tipus d’arquitectura va ser representada per l’escocès Charles Rennie Mackintosh.L’antecedent del Modernisme es troba a Anglaterra encapçalat per William Morris; el moviment va ser anomenat Arts&Craffts.A Catalunya, encara que també es donés l’accentuat ús de productes industrials i innovadors, va tenir més rellevància la mescla dels valors històrics i tradicionals catalans amb la combinació amb els nous materials.

6.Interpretació

A) Iconografia: Els recursos decoratius i ornamentals són varis. Els pilars de la sala d’audicions estan recoberts de ceràmica vidriada i amb capitells florals i amb un sostre format per elements estructurals vistos; revoltons de maó i bigues de ferro. La claraboia central està fet amb vidres multicolors que formen dibuixos , i amb obertures vidriades dels seus panys de paret. Aquesta claraboia està circuïda per sanefes de ceràmica representant poncelles de rosa. Antigament, les llotges dels espectadors tenien unes balustrades que generaven la imatge d’un sol “bloc de públic”. Les columnes estan revestides amb tessel•les irregulars de rajola, capitells neogòtics amb motius florals i la decoració es feréstega vegetal. A la façana que dóna a l’accés principal hi ha un mosaic al centre del qual trobem La Balanguera amb les muntanyes de Montserrat al fons en al•legoria a Pàtria. Als seus costats hi ha els cantaires de l’Orfeó. Al xamfrà de l’edifici, l’angle que forma la confluència de dos carrers, hi ha un grup al•legòric esculpit per Miquel Blay que representa la Cançó Popular . Està dividit en dues parts, en una hi trobem figures femenines i infants , en representació de la llar, en l’altra el món del treball: el pagès, l’operari i el pescador que sostenen la musa de la Cançó. Sant Jordi, patró de Catalunya, senyoreja el conjunt.B) Significat: és un edifici patriòtic lligat al moviment cultural de la Renaixença. La participació dels artistes catalans més carismàtics , la utilització de  materials populars i les referències contínues a la pàtria catalana, ja fos mitjançant al•legories o representacions de les quatre barres de la bandera de Catalunya -amagades durant l’època franquista- van contribuir a que des del principi adquirís un fort simbolisme.

7-Funció

El Palau de la Música Catalana va ser construït per acollir la seu de l’Orfeó Català - fundat l’any 1981- i , a la vegada, per exercir de sala de concerts. És un edifici construït bàsicament per a l’ús de la burgesia, és a dir, la classe benestant que podia permetre’s l’entrada per a les funcions.

8. Context històric:

En els països industrialitzats és on es veuen de seguida les conseqüències negatives de la industrialització : contaminació de la ciutat, pèssimes condicions de vida del proletariat... Per això es produeix un moviment d’enyorança del món natural i també dels oficis artesanals per oposició als objectes industrials fets en sèrie que no tenen cap estil.El primer moviment interessant dins l’arquitectura es produeix a Gran Bretanya, l’anomenat “Arts and Crafts”, liderat per William Morris.El problema d’aquest moviment és que, en basar-se en l’artesania, resulta molt car. Les virtuts del moviment són el trencament de la tradició historicista i l’aportació de noves formes inspirades en la natura que no s’havien vist mai en l’arquitectura.Els arquitectes d’aquest moviment s’inspiraran en les Arts and Crafts però introduiran també els materials i processos industrials de manera que la nova arquitectura abastarà un ventall social molt més ampli: no només servirà per a l’alta burgesia sinó també per a unes classes mitjanes i fins i tot pel proletariat.Domènech i Montaner va ser un dels pioners del Modernisme català. Catalunya també era una regió industrialitzada i, per tant, aquest moviment es va donar amb força intensitat. Els edificis construïts per ell aconsegueixen una integració intel•ligent de l’arquitectura i les arts decoratives. Va desenvolupar també una important tasca docent i investigadora des de la seva càtedra de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, va participar activament en la vida socio-cultural catalana i va arribar a ser diputat a les corts de Madrid.