Característiques del Naturalismo en La Bogeria de Narcís Oller
Enviado por Chuletator online y clasificado en Lengua y literatura
Escrito el en catalán con un tamaño de 5,86 KB
La història se situa en un vaixell corsari algeríà, comandat per Saïd, que ha apressat una nau cristiana que anava de Palma a Barcelona. Blanca és feta presonera quan anava a Barcelona a ingressar en un monestir. Ara seran dirigits cap a Alger, per tal de ser venuts com a esclaus. Blanca serà donada al sultà pel seu harem. No obstant això, Saïd i Blanca s’enamoren involuntàriament. Saïd havia promès a la seva mare venjança contra els cristians. Blanca, en canvi, té els musulmans per enemics. El seu amor serà un contrasentit que propiciarà la tragèdia. Blanca pararà la bala que el seu pare havia engegat a Saïd, i els dos cauen al mar i s’ofeguen
La Papallona(1882) la història d’un seductor i la seva
víctima; malgrat el pòsit costumista i ROMàntic,
aquesta és la primera novel·la catalana moderna.
L’Escanyapobres (1884), estudi acurat de l'arquetipus
de l'avar i de l'impacte de la revolució industrial
en la societat rural (arribada del ferrocarril, explotació minera).
Vilaniu (1885), descripció satírica de la vida i la política
de la Catalunya profunda inspirada en el seu Valls nadiu.
La Febre d’Or ( 1890-1892) l'obsessió pel diner, centrada en l'enriquiment fàcil que s'aconsegueix mitjançant l'especulació borsària. La figura del nou ric que genera aquesta economia especulativa és acuradament analitzada per Oller. Gil Foix és un nou ric de família pobra, s’enriqueix especulant [febre d’inversió a la Barcelona de 1880 i 1882] però aviat s’Arrúïna per la crisi financera europea.
La Bogeria (1898), plantejament d'un procés de bogeria provocada, segons el metge Giberga, per les lleis de la genètica i pel medi ambient. És, per tant,un acostament a l’estètica naturalista.
Pilar Prim (1906), sintonitza amb l'evolució de la narrativa europea i és un intent d’acostar-se al nou moviment de l’escena literària catalana, el Modernisme. Es una novel·la psicològica on planteja el conflicte de la protagonista, de nom simbòlic, víctima de la clàusula testamentària del marit, que la priva de l’usdefruit dels béns si torna a casar-se.