Característiques del grup-classe

PREGUNTA 2. Conseqüències que té pel model educatiu de les Illes, lescolarització formal, en relació a crear les desigualtats educatives socials ( gènere, ètnia i classe)
. Posar un exemple concret daixò dins un aula ( microsociologia).

 A aquesta aniria m1 p 2 + mi de abajo

1.Micro: des de la vida quotidiana i la sociologia assenyala algun exemple que condicioni, microsociologicament parlant (relacions social), leducació de les persones a ledat escolar en el context de laula en un sentit ample.

Laula es considera com a microsocietat on tenen lloc unes relacions educatives i socials. Aquestes tenen moltes semblances amb les de la societat. Cal considerar el paper del mestre com a fonamental en la composició sociològica de la classe pel seu poder o paper de relació, ja que pot condicionar molt als alumnes.

Laula com a realitat estructurada:

La classe projecta elements duna estructura social més àmplia. Els objectius fonamentals de laula són academicistes. La complexitat de les relacions a laula són el reflex de la societat. Laula es veu com a projecció de les expectatives dels mestres cap els seus alumnes.
Des de la microsociologia sens planteja la necessitat de conèixer el paper de les relacions humanes en el grup-
Classe, els processos dinteracció, la força del grup amb la seva estructura i el seu grau de cohesió.
En el grup-classe hi ha diversos subgrups. Característiques dels grups:
·1er. Nivell: segons el tipus de socialització, primària o secundària
·2on. Nivell: segons la seva estructura formal o informal.

·3er. Nivell: segons el grau de pertinència o referència.

Socialització primària:

primera socialització que tenim. Bàsica i elemental. La cultura que aprenem, de forma més espontània, menys formal.

Socialització secundària:

més formal i institucionalitzada. Menys espontània. Més intermediària
Lestructura del grup es considera formal en relació a lorganització del grup i pot no tenir relació directa amb les característiques emotives, espontànies i afectives i informals dels components del grup. Lestructura informal és lestructura afectiva més espontània i sincera.
Un dels aspectes definitoris dels grups és el seu grau de cohesió, que ve determinat pels objectius comuns i el sentiment de grup, provocat tant per factors de composició interna, com per factors externs. També per la pressió des de grups formals més amplis com les institucions.
Perquè hi hagi grup (dinàmica de grup), hi ha dhaver comunicació i interacció. Però també ha dexistir un conjunt de metes, objectius, activitats, comportaments, motivacions, a fi que facilitin un tipus de relació diferenciadora dels altres grups.
Altres característiques per definir un grup són, per exemple, la pressió que rep, el nombre de membres, lestructura, etc. Lobjectiu de grup pot ser bàsic per a la seva condició.
El nostre objectiumés elemental com a mestres és: arribar a comprendre levolució del grup en les seves corresponents etapes, i de quina manera és possible canviar les actituds socials en l interior dun grup per a millorar-ne les relacions humanes. I generar participació i fins quin punt es facilita la realització de l individu com a persona i com a ésser social en la convivència col·lectiva.
Laplicació de les tècniques grupals a la classe pot ser molt positiva si volem adaptar la nostra acció educativa a una mentalitat participativa i democràtica i de renovació educativa, mentre sigui des dun punt de vista sociodidàctic correcte. Aquesta dinàmica es port implicar al sistema escolar, sigui a la classe, o a altres nivells com el sistema educatiu en la seva globalitat.


Exemples (pensar un exemple on es pugui observar algun aspecte comentat a la pregunta).

Racisme:

A laula de 6è de lescola Puig Den Valls a Eivissa, al començament del nou trimestre arriba al grup classe un alumne que es diu Ali, aquest és marroquí i no coneix cap de les llengües oficials i per tant té greus problemes de comunicació i de relació amb els seus companys. Els alumnes de classe no han acceptat del tot aquesta incorporació. No tenen res en contra però a casa seva han escoltat comentaris racistes que feien els seus pares sobre el nou alumne i la seva família. Daquesta forma els alumnes han estat influenciats des de lexterior fora del microsistema de laula i això ha provocat un rebuig duna gran part del grup cap al nou company. Aquí podem veure com es produeix racisme cap al nou alumne, el rebutgen per la seva raça i cultura. Estem davant un cas de multiculturalitat ja que coexisteixen varies cultures dins la mateixa aula però no poden parlar dinterculturalitat ja que per una part dels companys no valora de forma positiva la diversitat cultural. Aquesta situació pot repercutir greument en lautoestima de lalumne i produir sentiments de solitud, depressió, aïllament, etc. El docent sha de preocupar per conèixer les relacions que sestableixen a laula i millorar-les.

Gènere:

A lescola de puig den Valls, concretament a la classe deducació física el professor a lhora de practicar esports no deixa que les noies participin als partits de futbol ja que considera que és un esport només per a nens. Aquí observem una clara discriminació per raons de gènere i que sha de tractar deliminar i no és tolerable. Una vegada més això demostra que lescola reprodueix el model de societat dominada pels homes on aquestos tenen una situació de poder i les dones han dacceptar i ser més submises.