Característiques del grup-classe

Hem de considerar l’aula com una microsocietat. Posant com a Exemple una escola inclusiva, potenciadora de la cultura pròpia del territori i Que fonamenta el pensament crític i la participació (d’ara endavant anomenada “EP”), explicaré les relacions dins l’aula com a grup i la importància de la comunicació en aquestes relacions. Com diu Rivas, a més d’aprendre continguts Acadèmics, dins l’aula, l’alumne duu a terme un aprenentatge social i cultural Que configura la seva manera d’actuar en la societat.

● Relacions dins l’aula com a grup:

Segons Guerrero, aquests són els tipus de relacions que es Donen dins l’aula com a grup:

➔Relació professorat‐alumnat:
El professor es dirigeix a la classe per a mantener la disciplina, donar Explicacions, etc. Es pot caracteritzar per l’autoritarisme o  per cercar el consens.

➔Relació alumnat‐professorat​: L’alumne fa preguntes, demana permís, dubtes, etc. Es pot caracteritzar per la Confiança o per la inhibició.

➔Alumnat entre sí​: es demanen Ajuda, es copien, etc. Es pot caracteritzar per l’individualisme o bé pot Predominar el treball en equip.

Per exemple: dins l’EP, la comunicació i el consens entre l’alumnat I el professorat ha de servir per a potenciar el pensament crític de l’alumnat I s’ha de potenciar el treball en equip.

● Estructura formal i informal: condicionants de les Relacions.

Dins la classe hi ha dos tipus d’estructures que condicionen Les relacions dins l’aula com a grup: la formal (imposada per l’administració) I la informal. Pel bon funcionament del grup classe és important que hi hagi Empatia, confiança i credibilitat. Per exemple: l’EP donaria a les relacions Informals el pes que es mereixen potenciant el feedback entre alumnat i professorat.

● Estratificació social dins l’aula:

➔Etiquetes​: com diu Guerrero, Els professors solen predicar que s’ha de donar un tracte igual a tots els Alumnes. Tanmateix el professor sovint etiqueta els alumnes en brillants, Normals i problemàtcs.

➔Subgrups​: dins la classe es Formen subgrups que reflecteixen l’estratificació de la societat. Per exemple, Sovint localitzem el subgrup de mallorquins de clase mitja‐alta diferenciat de La resta. Per altra banda, la socialització primària, secundària i terciària es Concreten en el grup‐classe.

➔Rendiment: a més, segons Rivas, Es produeix una diferenciació entre els  alumnes en funció del seu rendiment escolar. Per exemple, una escola  inclusiva com L’EP ha d’estar al servei de la diversitat i no potenciar l’estratificació dins L’aula.

● La comunicació dins l’aula:

La comunicació és un element clau en la socialització dins L’aula. Mitjançant la comunicación, es construeixen les vies de relació i es Transmeten els coneixements, els valors, la cultura, etc. Segons Bernstein, la comunicació Reflecteix el poder i el control de les relacions socials. El mestre pot Controlar la comunicació donant peu a una comunicació vertical on l’alumnat no Té possibilitat de participació. Però el mestre de l’EP hauria de procurar que Hi hagués feedback entre el mestre i l’alumne donant peu a una comunicació Horitzontal que permetés la participació.

● La tecnologia dins l’aula:

La tecnologia dins l’aula no és tan important com es pugui Pensar. La bona qualitat de l’educació depèn sobretot del docent. Dins l’EP, la Tecnologia hauria de servir per potenciar la comunicació i el procés D’enculturació. En definitiva, un alumne d’EP serà un alumne integrat en la societat On viu, que voldrà dur a terme una democràcia participativa i que abans d’acceptar Una informació la qüestionarà. L’aula es considera com a microsocietat on tenen Lloc unes relacions educatives i socials.  Aquestes tenen moltes semblances amb les de la Societat. Cal considerar el paper el mestre com a fonament en la composició Sociològica de la classe pel seu poder o paper de relació, ja que pot Condicionar molt als alumnes. Com diu Ribas a part d’aprendre continguts  acadèmics dins l’aula du a terme un Aprenentatge social i cultural que configura la seva manera d’actuar en la Societat.

Podem diferenciar tres tipus de relacions que es donen dins L’aula com a grup (Guerrero):

→ Relació PROFESSORAT‐ALUMNE. El professor es dirigeix a la Classe per mantenir la disciplina, donar explicacions. Es pot caracteritzar per L’autoritarisme o per cercar el conscens. → Relació ALUMNAT‐PROFESSORAT. L’alumnat fa preguntes, demana permís, etc. Es pot caracteritzar per la Confiança o la inhibació.

→ Relació ALUMNAT ENTRE SÍ. Es demanen ajudes, es copien, Etc. Es pot caracteritzar per l’individualisme  O bé pot predominar el treball en equip. La classe projecta elements D’una estructura social més amplia. Els objectius fonamentals de l’aula són Academistes. La complexitat de les relacions a l’aula són el reflex de la Societat.

 L’aula es veu com a Projecció de les expectatives dels mestres cap als seus alumnes. Desde la Microsociologia se’ns planteja la necessitat de conèixer el paper de les Relacions humanes en el grup classe, els processos de interacció, la força del Grup amb la seva estructura i el seu grau de cohesió.

Com diu Guerrero, els professors solen predicar que s’ha de Donar un tracte igual a tots els alumnes. Tanmateix el professor posa etiquetes Als alumnes en brillants, normals i problemàtics. El tipus de protagonisme que Adapta el professorat condiciona el conjunt de la relació educativa i la Relació ensenyament‐aprenentatge.

 En el grup‐classe hi Ha diversos subgrups. Característiques dels subgrups:

→ Segons el tipus de socialització (primària, secundària, Terciària).

→ Segons la seva estructura (formal o informal).

→ Segons el grau de pertinència o referència. Socialització Primària: primera socialització que tenim. Bàsica i elemental. La cultura que aprenem, De forma més espontànea, menys formal.

Socialització secundària

Més formal i Institutcionalitzada. Menys espontànea. Socialització terciària: es tracta D’una socialització metòdica. L’estructura del grup es considera formal en Relació a l’organització del grup i pot no tenir relació directa amb les Característiques emotives, espontàneas i afectives, la formal és imposada per L’administració. L’estructura informal és l’estructura més espontànea i Sincera, a més, potencien el feed‐back entre l’alumnat i professor. Un dels Aspectes definitoris dels grups és el seu grau de cohesió, que ve determinat Pels objectius comuns i el sentiment de grup, provocat tant per factors de Composició interna, com per factors externs. Perquè hi hagi dinàmica de grup, Hi ha d’haver comunicació i interacció. Però també ha d’existir un conjunt D’objectius, activitats, motivacions a fi que facilitin un tipus de relació diferenciadora Dels altres grups. Altres característiques per definir un grup són, per exemple, La pressió, el nombre de membres, l’estructura, etc. L’objectiu de grup pot ser Bàsic per la seva condició. El nostre objectiu elemental com a mestre és Arrribar a comprendre l’evolució del grup en les seves corresponents etapes i De quina manera és possible canviar lesa activitats socials en  l’interior d’un grup per millorar‐ne les Relacions humanes. Generar participació i fins quin punt es facilita la Realització de l’individu com a persona i com a ésser social en la convivencia Col∙lectiva. Però sempre el més important és la comunicació, és l’element clau De la socialització dins  l’aula. Segons Bernstein, la comunicació reflecteix el poder i el control de les relacions Socials. El mestre pot controlar la comunicació donant peu a una comunicació Vertical (l’alumnat no té la possibiliat de participar) o donant peu a una Comunicació horitzontal (l’alumnat está permés a la participació). La Teconologia dins l’aula no és tan important com es pugui pensar. La bona Qualitat de l’educació depen sobretot del docent. La tecnologia hauria de Servir per potenciar la comunicació i el procés d’enculturalització. L’aplicació de les tècniques grupals a la classe pot ser molt positiva si volem Adaptar la nostra acció educativa una mentalitat participativa i democràtica i De renovació educativa, mentre sigui des d’un punt de vista sociodidàctic Correcte. Aquesta dinàmica es pot implicar al sistema escolar, sigui a classe o A altres nivells com el sistema educatiu en la seva globalitat.