Caracteristicas de la obra literaria de enric valor

1- CONTEXT SOCIOLINGÜÍSTIC DELS ANYS POSTERIORS DE LA NARRATIVA FINS ALS ANYS 70: Els canvis polítics que van començar el 1939 tenien com a objectius la unificació lingüística i la substitució de totes les llengües miniritàries de l’Estat pel castellà. Ningú no ha fet mes que Franco per la implantació del castellà. En 30 o 40 anys el català va perdre mes terreny que en 3 o 4 segles. Es va abolir la Generalitat, l’Estatut i els partits polítics, i es va prohibir l’ús públic i oficial del català, i també l’ensenyament. Els intel·lectuals que havien restat amb la Generalitat es van haber d’exiliar. Gent de totes les generacions i tendencies: Carles Riba, Mercé Rodoreda. Alguns van morir a l’exili, pero amb el pas del temps la majoria van tornar al país. En l’exili els catalans es van incorporar a revistes ja existents o bé es van crear de noves com Quaderns de l’exili o Pont blau. Després del 1939 la novel·
La es català reapareix lentament. Ho fa primerament a l’exili, pero els novel·listes exiliats prefereixen editar les seues obres a Catalunya. Un pas ben important es va fer el 1947 quan l’editorial Aymà va obtenir el permís per a convocar el premi Joanot Martorell de novel·la. Alguns trets característics d’aquesta literatura d’exili son que la literatura es fa a partir de l’experiencia, conté notes inclou l’enyorament i el sentiment de frustració ila fatalitat del destí, amés denuncia laguerra i les seues conseqüencies. A pesar de la continuitat de la censura el contacte dels escriptors amb el public es va dinamitzar progrsivament a partir dels anys 50. Durant aquesta decada es publiquen per primera vegada obres dels escriptors formats i coneguts abans de la guerra. Les circunstancies polítiques de la posguerra expliquen la narrativa que es publica fins al començament directe de la realitat i a explicar-la per mitjà de la simbologia i del mite. Altres autors opten per una literatura imaginativa o fantastica, que pot llegir-se metafèricament depenent de la realitat compartida per novel·listes i lectors. Una altra tendencia representada per la npvel·la psicològica. LLORENÇ VILLALONGA: L’obra s’explica en funció de la seua terra, Mallorca, i del seu crimen social, l’aristocràcia ilenca. Hi destaquen Mort de dama (caricatura esperpèntica d’un mon tradicional en vies d’extinció), y Bearn (idealització mítica) o la sala de les nines. PERE CALDERS: Destaca especialment com a escriptor de contes con El primer arlequí, Cròniques de la veritat oculta, on fa una critica de la vida anodina i quotiiana a través de la contraposició de la veritat oficial i oculta. Aquest recull de 31 contes respon a una estructura que es repeteix. L’escenari quotidià d’aquestes històriesno ens remet a cap lloc concret. També va conrear el subgenere dels microrelats, que es caracteritza per la extenció molt breu i sense espai per a desenvolupa cap historia complexa. Manuel DE PEDROLO: Poeta, dramaturg, assagista i novel·lista. La seua producció recull uns centenars d’articles peiodistics, unes quantes peces teatrals i l’obra novel·lista de més guix de la nostra literatura.Tracta els gèneres desde tots els punts de vista, en què assaja toda classe de tecniques i experiments formals. Malgrat que ha transitat per tots els gèneres, la novel·la ha estat la part mes important de la seua obra. TERESA PÀMIES: La seua obra de tendenciadocumental esun testimoni viu de la Guerra Civil i de l’exili. Entre els seus llibres destaquen La filla dels pres, Testament a Praga. Joan PERUCHO: Primerament com a poeta i posteriorment com a novel·lista, la seua obra ha estat marcada per favolació de mons imaginaris. Elements habituals en la seua prosa son la fantasia, la mitologia i la curiositat historica, amb els quals ha contruït un espai literari allunyat de la realitat. La seua obra narrativa característica va començar amb el cone Amb la técnica. María AURÈLIA CAPMANY: Autora prolífica de novel·la, teatre i assaig; el teatre, però va ser una de les seues passions, com a autora, com a pedagoga i com a interpret. ALTRES NARRADORS VALENCIANS: Miquel Adlert, Beatriu Civera, María Beneyto, Martí Domínguez.