Características de la familia

Característiques de la família multiproblemàtica.

-L’existència de comportaments problemàtics o alteracions psicosocials en un o més membres de la família.

-La incapacitat dels pares  i el determinament de la cura filial.

-El deteriorament de la relació conjugal.

-Incapacitat per exercir les funcions corresponents dins de la unitat familiar.

-Persistència de situacions desestructuradores  en l’entorn familiar.

-Maltractaments físics o psíquics i abusos sexuals.

-Situacions estructurals de desocupació amb dificultats d’inserció.

-Entorn poc propici i, en molt casos, desconnexió de la família extensa o relacions molt problemàtiques amb aquesta.

-Falta d’objectius de futur.

-Dependència dels serveis i professionals externs.

Conceptes de les famílies multiproblemàtiques.

-El nivell social sol ser baix o molt baix.

-Moltes famílies deriven d’altres famílies desestructurades.

-Les causes d’aquest fet vénen determinades per la seva procedència.

-Els baixos nivells culturals dels seus membres es tradueixen en comportaments problemàtics.

-Desorganització tat a nivell econòmic con a nivell vivencial.

-A l’habitatge no hi sol haver habitacions destinades als infants i separades de les persones adultes.

-No es mantenen pautes d’horaris ni rituals.

-No es disposa de llocs propis on mantenir un ordre o que facilitin el desenvolupament de la identitat personal.

-Sol ser molt difícil determinar la naturalesa i quantia dels ingressos monetaris, la de les despeses o les necessitats més immediates.

Factors de risc de les famílies multiproblemàtiques.

Personals: -Manca d’habilitats -Dèficit per afrontar situacions de crisi i estrès -Història personal: experiències de maltractament -Problemes de salut, addicions  i malalties -Autoestima baixa -Conducta antisocial

Familiars: -Desestructuració: model agressiu i antisocial -Problemes d’alcoholisme –Autoritarisme -Relacions de parella conflictives -Embarassos no desitjats

Escolars/socials: -Canvis freqüents d’escola -Manca de relació entre -mestre i alumne -Esdeveniments vitals de grup

Culturals: -Violència -Clima social sexista -Influència dels mitjans de comunicació -Rigidesa del rol de gènere

6.1.2 configuració de la família multiproblemàtica

Pare perifèric: -Paper secundari en la vida familiar. -Sol estar aturat o formar part de la subocupació. -Sol mantenir llargues absències de la seva llar.

Parella inestable: -Formada per conjugues o parelles de fet en edats primerenques. -Relació de conflictivitat i confusió.

Dona sola: -Nucli familiar en el qual la dona decideix portar sola la càrrega de tirar endavant el seus fills. -Nivell socioeconòmic i cultural baix. -Ambients marginals.

Família petrificada: -S’ha produït un esdeveniment imprevist i traumàtic que ha provocat canvis en el funcionament familiar. -Produeixen la incapacitat funcional dels seus membres que els impedeixen superar l’esdeveniment i adaptar-se a la nova realitat. -El nivell socioeconòmic sol ser superior a altres tipologies de famílies multiproblemàtiques .

6.1.3. Els menors a les famílies multiproblemàtiques.

algunes de les conseqüències que pateixen els menors són: -Retard maduratiu, en el llenguatge,  en la pràctica psicomotriu, en l’afectivitat, etc. -Problemes i dificultats durant els primers anys d’ensenyament a causa de l’absentisme i del retard escolar. -Problemes de relació amb aquells companys no problemàtics. -Escassa a nul·la participació en activitats escolars o comunitàries. -Comportaments antisocials en les adolescents i abandonament dels estudis com a conseqüència del fracàs escolar.

6.1.4. L’atenció a les famílies multiproblemàtiques

Institucions sanitàries: quan es presenten problemes relacionats amb l’alcoholisme, la drogoaddicció, la sida, l’hepatitis i tota mena de patologies psiquiàtriques.

Institucions socials: en casos de falta d’habitatge o dificultats en relació amb l’habitatge, d’atur, de pobresa o de maltractament.

Institucions d’ensenyament: si es produeix absentisme escolar continuat o trastorns d’adaptació  escolar freqüents o greus.

Institucions judicials: segons el cas es pot apel·lar a la justícia civil, administrativa o penal, o fins i tot a totes, ja que moltes vegades es produeixen comportaments delictius.

6.2. Valoració de la situació familiar

6.2.1. El genograma

Es tracta de dibuixar l’arbre familiar d’una persona, la qual cosa permet comprendre gràficament l’estructura i les relacions familiars. En una entrevista es recull la informació i es va modificant en funció de les variacions de l’estructura  i de les relacions familiars.

Identificació de persones

                                                                                                                                                                 1905-1986

     Dona                      Home                      Persona identificada                       mort

Els genogrames es poden completar amb més informació: -Dates de naixement i defunció –Edats -Nivells d’educació –Professió -Els comportaments dels membres de la família -Aspectes emocionals o mèdics -Aspectes relacionats amb èxits, fracassos, migracions, canvis de relació, etc. *Algunes d’aquestes dades, però, es poden registrar al costat del genograma o en full a part.

6.3.2. actuacions en el nucli familiar

Cada comunitat autònoma estableix els seus propis recursos i itineraris d’intervenció, tot i que els més habituals són els següents:

Programes de prevenció: intervenció en famílies en situació de risc, és a dir, famílies en les quals s’han detectat mancances que dificulten el benestar i desenvolupament integral de l’infant.

Aquest programes estan especialitzats en àrees diverses: psicològica, educativa, social i jurídica. Alguns d’aquest programes són els següents:

Atenció especialitzada a famílies: les famílies que es troben en una situació de dificultat concreta i necessiten suport psicològic, educatiu, social o lúdic.

Suport a famílies monoparentals:superar les possibles dificultats socials i complir correctament les funcions parentals.

Mediació familiar:parelles en situació de trencament, es facilita un punt de trobada en el qual poden arribar a acords de la manera menys conflictiva.

El pla de millora:són documents contractuals en què s’estableixen els objectius que han d’assolir-se

-A nivell individual: hàbits de salut, etc.

-A nivell familiar: relacions.

-A nivell social: participació i col·laboració.

Implantació del pla de millora.

-A l’hora de dissenyar el pla es fa referència explícita als handicaps i ales disfuncionalitats, també se sol establir una periodicitat per a na revaluant els progressos.

-En els punts finals d’aquest plans de treball s’esmenta una mesura de tipus més restrictiu si no hi ha avenços.

*Tot procés d’intervenció depèn del desig de canviar que tingui la família, ja que si actua forçada o obligada, les expectatives d’èxit són molt limitades.