Caracter solit

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,17 KB

 
ASSUMIRÀ S la veu d'un poble,
esta poesía pertany a l’autor V. A. Estellés (1924-1993) i s’anomena “Assumiràs la veu d’un poble” dins del Llibre de meravelles, publicat l’any 1971.
La tipología d’aquest poema a nivell contingut és una mica realista, perquè explica el que passava en aquell temps,i el tema és la fam. El títol del poema és el primer vers.
En aquest poema l’autor s’adreça a ell mateix. L’autor pren consciència de la seva pròpia realitat i el poble al que fa referència en els primers tres versos i al vers trenta-cinc, és València, el lloc con va nèixer Estellés. Quan parla de la veu, es refereix al que vol la gent i ell fa de portaveu, per fer escoltar aquella veu.
Quan diu “Seràs per sempre poble”, indica un abstracte social concret, és a dir, que ell és un més d’aquell poble. La “llarga nit” és el període de la dictadura de Franco en que ell s’ha de callar. “Ja no existiran les paraules, sinó l'home assumint la pena del seu poble, i és un silenci” en aquests tres versos el poeta no només expressa les paraules, sinó que també les pateix. Quan diu “Car dirà la paraula justa”, està parlant en tercera persona, i es refereix al poble, en camvi quan diu “La diràs en el moments just”, està parlant en segona i es refereix a ell mateix. “Camines decididament” és el vers amb el que l’autor fa una conclusió del poema.
Pel que fa l’estructura, aquest poema no està dividit en estrofes, i està compost per quaranta-tres versos octosíl·labs de rima assonant.
Als versos 2-5 hi ha una anàfora, als versos 16-17 hi ha un paral·lelisme, hi ha una antítesi als versos 29-30, hi ha un encavallament als versos 36-37, i un lítote a l’últim vers.
Com a conclusió d’aquest poema podriem indicar que el poeta se sent compromès cívicament amb el seu poble, Valencia.


aquest any miserable,
Aquest poema pertany al poeta V. A. Estellés (1924-1993) i s’anomenta “Aquest any miserable,” Horaciones, dins Les pedres de l’àmfora, publicat l’any 1974.
La tipologia d’aquest poema a nivell contingut és històric i el tema és la mort.
En aquest poema l’autor es fa referència a un context social concret, un any que ell recordarà sempre trist i miserable, quan havia la dictadura de Franco, i havien un munt d’escriptors exiliats, amagats o perseguits. Diu que algunes persones a Valencia estaven cremant llibres i cremar llibres significa, censura, canviar d’ideologia, etc.
L’autor deia que escrivia de nit, això significa que escrivia amagat, a més a més, escrivia a màquina perquè no li reconeixèssin la lletra. També diu que ell escriu i espera, és a dir, que no publica, sinó que espera el moment just per publicar els seus escrits.
Aquesta poesia no té una estructura, està formada per 11 versos tant d’art major com d’art menor. Cada vers té un nombre de síl·labes diferent, els versos no rimen i comencen en minúscula, inclòs el nom Joan Fuster. Al sisè vers i al desè hi ha un encavallament. També hi ha asíndeton i una enumeració a l’últim vers.
res no m’agrada tant
uesta poesia pertany al poeta V. A. Estellés (1924-1993) i s’anomena “Res no m’agrada tant”
Horaciones, dins Les pedres de l’àmfora.
El tema d’aquest poema és la fam, més concretament parla sobre un menjar que li agrada moltíssim, malgrat que sigui un menjar de pobres .
Aquesta poesia no té estructura uniforme, esta formada per vint versos, d’art major i d’art menor, distribuïts en cinc estrofes. Hi ha un vers que és tot una enumeració. Els versos comencen amb minúscula, malgrat que hi ha un punt endavant, no rimen i predominen els versos feminins.

Entradas relacionadas: