Capilla sixtin

a) Situeu lobra en el context cronològic, històric i cultural corresponent [1 punt]
1. Documentació general
1.1. Catalogació
- Títol: Volta de la Capella Sixtina i Judici final
- Autor: Miquel Àngel
- Cronologia: 1508-1512 / 1536-1541
1.2. Dades principals
- Tema (gènere):
- Técnica (explicar-la) i suport: Pintura al fresc
- Estil. Lloc d'origen:Pintura Reinaxentista
- Localització actual: Capella Sixtina del Vaticà(Ciutat del Vaticà

2. Aspectes preliminars
2.1. Context històric (pot incloure aspectes polítics, econòmics, socials o culturals)
en construcció
2.2. Context artístic (tendències artístiques, altres autors)
Al segle XVI, Roma pren el relleu a Florència. El papa serà el nou mecenes i l'art simbologia catòlica. Leonardo, Miquel Angel i Rafael  El Vaticà serà l'epicentre del món artístic. Roma estava arrabassant a Florència.El Manierisme es converteix a mitjans del segle XVI en l'estil artístic més utilitzat pels artistes italians i els seus mecenes.
2.3. Autor (breu biografia, característiques, obres més destacades)
Miquel Àngel va ser arquitecte, pintor, escultor i poeta.Habitualment es reconeix a Miquel Àngel com la gran
figura del Renaixement italià, un home la excepcional personalitat artística va dominar el panorama creatiu del segle XVI i
la figura és a la base de la concepció de l'artista com un ésser excepcional, que depassa àmpliament les convencions
ordinàries . Els seus coetanis veien en les realitzacions de Miquel Àngel una qualitat, anomenada terribilità, a la qual pot atribuir-se la grandesa del seu geni; aquest erme es refereix a aspectes com el vigor físic, la intensitat emocional i l'entusiasme creatiu, veritables constants en les
obres d'aquest creador que els confereixen la seva grandesa i la seva personalitat inimitables.
2.4. Encàrrec
El Papa Juli II li va demanar que decoren el sostre de la Capella Sixtina, encàrrec que Miquel Àngel es va resistir a
acceptar, ja que es considerava sobretot un escultor, però que es va convertir finalment en la seva creació més sublim.
Cap a finals de 1533 Climent VII de Medici (pontífex des 1523-1534) va encarregar a Miquel Àngel que modifiqués un cop
més la decoració de la Sixtina pintant a la paret de l'altar el Judici Universal.
) Digueu a quin estil pertany l'obra i enumereu cinc característiques conceptuals o formals daquest estil [1
punt] 3 Estil
 del Cinquecento:
-La pintura del Cinquecento consolida la tècnica de la pintura a l'oli, d'origen flamenc.amb nous suports com la tela.
-S'utilitza el claobscur, que defineix el contorns de les figures a través de zones il·luminades i ombrejades.
-Leonardo introdueix el sfumato i la perspectiva aèria.
-Apareix la disputa entre dibuix - defensat pels pintors romans i florentins_ i color - defensat pels pintors venecians.
-Venècia apareix com una nova escola pictòrica amb característiques pròpies.
c) Expliqueu les característiques formals (dibuix, color) ; compositives (estructura, línea de lhoritzó,
perspectiva...); tècniques (oli, fresc, tempera....); i de suport de l'obra [1 punt]
4. Anàlisi formal i tècnic
4.1. Descripció i composició (breu descripció, eixos i línies principals, punts destacats, distribució del pes, simetria/
asimetria, oberta/tancada; moviment, ritme; dinamisme, tensió; espai, perspectiva)
La Capella Sixtina deu el seu nom al Papa Sixt IV della Rovere (pontífex des 1471-1484) qui va fer reestructurar l'antiga
Capella Magna entre l'any 1477 i 1480. La decoració del s. XV de les parets va ser realitzada per un grup de pintors com
Pietro Perugino, Sandro Botticelli, Domenico Ghirlandaio, Cosimo Rosselli.
Volta:Aquesta volta fa 36 metres de longitud per 13 d'amplada, uns cinc-cents metres quadrats. Miquel Àngel tenia 37 anys
quan la va acabar.Miguel Angel crea una composició arquitectònica simulada (en grisalla) que divideix la volta en diferents seccions. Simula
deu arcs torals que li van permetre dividir la volta, de canó rebaixat, en nou trams successius travessats per dos falses
cornises que produeixen la partició en tres registres. En els nou requadres centrals es troben representades les Històries
del Gènesi, des de la Creació fins a la Expulsió del Paradís, el Diluvi i el nou renaixement de la humanitat amb la família de
Noè.Els trams centrals van ser pintats els últims i recullen els principals episodis del Gènesi (pintats en ordre invers, primer Noè
i l'últim la separació de la Llum de les Tenebres). Alternen les escenes grans amb altres més petites envoltades de quatre
ignudi, figures merament decoratives que sostenen uns medallons amb diverses escenes de l'Antic testament.
La Creació d'Adam és l'escena més coneguda. Déu, tot energia, dóna vida a un Adam gairebé exànime. Les mans
d'ambdós sintetitzen espectacularment aquest decisiu Acte creadorLa Creació dels astres, evidencia la omnipresència del Creador, dibuixat de cara i d'esquena. El Déu Creador d'esquenapodria contenir una al.lusió a l'homosexualitat de Miquel Àngel. Altres han vist en la figura d'esquena al Dimoni fugint
davant l'acte creador de Déu.La separació de la Llum de les Tenebres mostra a Déu, Creador de l'univers. Masculí i femení alhora, està vist en audaç
escorç des de baix i sembla girar sobre si mateix convertida en pura energia creadora.Envoltant aquestes escenes hi ha les grans figures de les Sybiles (que han anunciat la vinguda de Crist des de diferentstradicions paganes) i els profetes (que ho han fet des de la tradició judaica). Destaca així la universalitat de Crist i la sevavinculació amb la tradició juevaLes quatre cantonades de la volta recullen quatre esdeveniments dramàtics de l'Antic Testament, entre ells el de David i

Goliat i el de Judit i HolofernesLa paret de cada lluneta recull els diferents avantpassats de Crist (avantpassats de José) segons la llista que apareix a
l'evangeli de Sant Mateu. La cara del pare de José reflecteix la seva perplexitat per l'embaràs de la Verge i José apareix en
segon pla, darrere de la Verge. El primer lluneta, en el qual apareixien Abraham i Isaac va ser destruït pel propi Miguel
Àngel quan va pintar el Judici Final.Judici FinalEl fresc és d'enormes dimensions -13,70 x 12,20 metres-i inclou gairebé 400 figures de les que s'han identificat
aproximadament 50, concebudes com una composició unitària, sense compartimentacions arquitectòniques i dividint-la enquatre registres horitzontals de figures. Els dos superiors estan dedicats al món celestial, mentre que els dos inferiors alterrenal i l'infern. Les llunetes superiors mostren als àngels amb els instruments de la Passió.El món celestial presidit per Crist com a jutge en el centre de l'escena, inicialment nu i en una postura escorç, aixecant el
braç dret. A la seva dreta, la Verge, els apòstols i patriarcas.que constitueixen el primer grup circular. A banda i bandad'aquest grup central diferents màrtirs, verges, benaurats i confessors de l'Església formen una segona corona.En les llunetes superiors apareixen dos grups d'àngels que porten els símbols de la Passió
Als seus peus, les figures de sant Llorenç i sant Bartomeu, perquè a elles, a més de l'Assumpció, es va dedicar la Sixtina.Al voltant apareixen els cossos nus d'elegits que ascendeixen i condemnats que baixen com suspesos en un tapís pla querenuncia a la profunditat. En la pell del escorxat Bartolomé, un angoixat autoretrat de Miquel Àngel, com volent indicar queno era digne d'estar en presència de Crist.Aquest peculiar autoretrat es correspon amb l'estat d'ànim que es va apoderant de l'artista acord envelleix. En les sevescartes trobem la prova d'això. Miquel Àngel se sentia explotat, financerament estafat per Juli II.
En un dels seus últims escrits, el genial artista es descriu d'una manera que ens recorda molt al autoretrat sobre la pell deSant Bartomeu: "sóc una bossa de pell, plena d'ossos i nervis, el meu rostre és la imatge de l'horror, ... les tan lloadesarts, de les que jo tant vaig saber, m'han portat fins aquí ... La meva amiga és la malenconia, el meu repòs el turment".A la zona intermèdia podem trobar tres grups, en l'esquerra, els jutjats que ascendeixen al Cel mentre que a la part
contrària hi ha els condemnats que cauen a l'Infern, ocupant els àngels trompeters el centre per despertar els morts de lazona inferior.
A la part esquerra trobem el trasllat dels morts a la barca de CarontL'escena es desenvolupa sense cap referència arquitectònica ni element de referència, emergint les figures d'un blavós celon suren amb una energia i seguretat difícilment igualables.En el Judici Final es recull tota la força de la "terribilità" típicament miquelangelesca en mostrar la intensitat d'un momentde manera excepcional, produint en l'espectador cert "temor religiós" allunyat de la delicadesa de les imatges de Rafael.Les figures es retorcen sobre si mateixes, en escorços que anticipen el Manierisme i el Barroc, creant-se una increïblesensació de moviment unificat tot i l'absència de perspectiva tradicional i disposant les figures en diferents plans peròsense crear l'efecte de fuga. D'aquesta manera es reforça la tensió i el dramatisme del moment pintat pel mestre.
- Dibuix
Protagonisme del dibuix (propi de l'escola florentina de pintura) i, sobretot, la línia, que aporta ritme i grandiositat i permet
configurar espectaculars composicions.
- Color
Miquel Àngel va usar colors brillants, fàcilment visibles des del terra. Després de la restauració s'ha descobert la impoia del color en la pintura d'aquest artista, que es compagina amb la força escultòrica dels seus personatges. ElJudici Final apareix dominat pel fons blau, que aporta unitat al conjunt, i pel rosat dels cossos.
- Llum
4.3. Iconicitat
4.4. Tècnica i materials (oli, fresc, tempera....; suport...)
Pintura al fresc
Tècnica:La pintura al fresc és la executada sobre un mur revocat amb calç humida i amb els colors diluïts en aigua de calç
c) Identifiqueu i comenteu l'iconografia de l'obra que heu triat i resumiu el significat i la funció. [2 punts]
d) Expliqueu el tema representat. Model literari. Significat i funció. [1 punt]
5. Interpretació
5.1. Iconografia
- Tema (identificació, fonts literàries)
Són nombroses les referències i fonts en les que Miquel Àngel es va inspirar segons creuen els especialistes. Estàtues
clàssiques, els frescos de Luca Signorelli a la catedral d'Orvieto i fins i tot El Bosco.En l'aspecte literari sembla segur l'ús de tres fonts: la "Divina Comèdia" de Dante, la bíblica Visió d'Ezequiel i l'Apocalipside Sant Joan.
- Identificació i significat dels elements concrets (personatges, símbols)
Aquesta volta desenvolupa un intens programa iconogràfic que comprèn tota la història de la Salvació, des de la creació
del món fins a la vinguda de Crist.a serp és vista com a dona, cosa que podria evidenciar certa misogínia de Miquel Àngel.
Judici FinalAquest monumental fresc fa referència a la Salvació de les ànimes, que era el tema que més atenció suscitava en aquella
època.Al centre, un Déu a la manera grega, jove, idealment bell, sense barba ni cabells llargs. Darrere d'ell, un sol groc
contribueix a destacar. Un Déu Justicier que, amb un gest enèrgic, imposa la seva decisió, darrera totes les figures que
giren al voltant d'ell.Al seu costat la Verge, Mediadora.Envoltant-li, els màrtirs, exhibint els símbols de la seva martirio.Arriba, els Símbols de la la Passió (Creu i Columna) ludinta la Redempció de Crist. Homes i dones s'aferren desesperats a aquests símbols i gràcies a ells aconsegueixen la Salvació.
5.2. Significat i funció (què es vol dir amb el tema, explicació del contingut, temps intern; funció)
Es considera el conjunt pictòric de la Capella Sixtina com la culminació de l'ideal universalista, on tots els elementsfiguratius estan integrats en una síntesi de les tres arts majors i representats, des de la creació de la humanitat fins elJudici final.Miquel Àngel, servint-se de les seves extraordinàries capacitats artístiques, ha tractat de traduir en formes visiblesl'invisible bellesa i majestat de Déu, i guiat per les paraules del Gènesi ha fet de la Capella Sixtina "el santuari de la
teologia"El Judici Final compleix una funció decorativa dins de la capella. Va ser encarregada pels Papes per acabar de completar-nela decoració. La importància del lloc on està ubicada fa, però, que entenguem que també tingui també una funcióideològica i didàctica important, recordant als homes com serà la seva fi.
Altres aspects rellevants
6. Valoració i influències
Situar lobra i el seu autor en el conjunt de la Historia de lArt. Obra menor / obra emblemàtica duna etapa, del'autor, d'un estil o d'una època. Importància de lobra com a referent per a obres posteriorsEl frescos de la Capella Sixtina és una de les obres pictòriques més emblemàtiques del Conquecento i de la històriauniversal de l'Art. L'espectacular llenguatge dels cossos nus (Miquel Àngel creia que el cos humà podia expressar-hotot).La perfecció clàssica i l'equilibri de la Capella Sixtina donen pas aquí a un desbordament dramàtic que apunta cap albarroc. Miquel Àngel va obrir un nou camí en el terreny de l'art, on les obres artístiques manifesten més un estatemocional o espiritual que no pas les simples característiques formals.
- Posibles influències o relacions formals o de significat amb altres obres conegudes (models, obres coetànies.
obres posterior
Miquel Àngel va tenir una gran influència en l'art del Manierisme, de la Contrareforma i del Barroc. Va desenvolupar un noullenguatge corporal monumental, que per la majoria dels artistes del seu temps, almenys durant determinats períodes, vaser un important model. Tot l'art occidental ha tingut influència d'aquest artista.El fresc va provocar immediates reaccions d'aspecte moral, els assistents al Concili de Trento, que no podien permetre elsnus de l'obra davant les acusacions de paganisme que llançaven els reformistes. Aquest allau de crítiques motivarà que alConcili de 1564 s'ordenarà el cobriment de tota "la part obscena" encarregant l'execució a Danielle Ricciarelli da Volterraanomenat des d'aquest moment el "Braghettone"."Els frescos que aquí contemplem ens introdueixen en el món dels continguts de la Revelació. Les veritats de la nostra feens parlen des de cada lloc. D'aquestes, el geni humà ha tret la inspiració entestant-se a revestir de formes d'una bellesainigualable". Amb aquestes paraules, pronunciades el 8 d'abril de 1994, amb motiu de la conclusió dels treballs derestauració del Judici Universal, el Papa Joan Pau II ha desitjat recalcar el caràcter sagrat del lloc a través del qual lespintures, tal com les imatges d'un llibre, serveixen per fer més comprensibles les veritats expressades en la SagradesEscriptures.
obras de miguel angel: Pietà del vaticà, el David, Moisés, Baco ébrio