La capacitat jurídica de la dona a la Segona República
Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 8,06 KB
Aquesta font és un fragment del document públic de la Llei sobre la capacitat jurídica de la dona i dels cònjuges del 19 de juny de 1934, publicada al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya el 20 de juny de 1934.
Aquesta font és primària, contemporània dels fets, textual i de caire jurídic i polític.
Aquesta font mostra com la dona va adquirir, mitjançant la Llei sobre la capacitat jurídica de la dona i dels cònjuges del 19 de juny de 1934, un seguit de drets com la mateixa capacitat civil que l’home, el poder exercir un ofici, càrrec, comerç o indústria sense dependre del marit, entre d’altres.
a)
Aquesta font és una fotografia de la propaganda del referèndum del 2 d’agost de 1931, elaborada per Edmon Vallès. Recollida en el llibre “Història gràfica de la Catalunya autònoma” publicat l’any 1977.
Aquesta font és una font no textual i de caire político-social. Tracta sobre la propaganda del referèndum per incitar la participació de la gent, el qual es celebrava per a votar a favor de l’aprovació de l’Estatut de Núria.
b)
Aquesta font pertany al context temàtic de la 2a República (1931-1936). Concretament, el referèndum de l’estatut (1931).
Un context històric caracteritzat per l’inici de la 2a República a Espanya, on després de les eleccions, el 28 de juny, a Espanya surt un govern socialista encapçalat per Azaña. Macià, president provisional de la Generalitat, fa elaborar un Projecte d’Estatut amb representació de tots els partits de forma proporcional. Aquest projecte s’anomena Estatut de Núria. Macià per tal de pressionar al govern espanyol, va decidir fer un referèndum, ja que si sortia una majoria a favor, ficava amb compromís al govern espanyol. El resultat d’aquest referèndum va ser una àmplia majoria a favor d’aquest Estatut. Per tant, Macià presenta aquest Estatut a Madrid, on a primera vista hi ha una forta oposició ja que és massa liberal. Tot i així, l’any 1932, s’aprova l’Estatut amb modificacions on es defineix a Catalunya com una regió autònoma dins Espanya amb certes competències plenes i també de compartides.
c) A partir d’aquesta font podem extreure les idees següents:
En primer lloc, en el cartell que hi diu “ Fa mig segle que els nostres avis i pares començaren la lluita per l’Autonomia de Catalunya. Nosaltres hem d’acabar-la amb la victòria votant l’Estatut de Catalunya” fa referència a que durant molts anys Catalunya ha lluitat per aconseguir una autonomia i han d’honrar a les generacions anteriors que van lluitar per aconseguir-la, votant l’aprovació d’aquest Estatut. Amb l’aprovació d’aquest Estatut, Catalunya aconseguiria totes les demandes que havia fet el catalanisme durant els anys anteriors, com serien la descentralització, l’autonomia, el proteccionisme,...
La segona idea és que la gran majoria dels cartells aposten per l’aprovació d’aquest Estatut.
- Aquesta font pertany al context temàtic de la Segona República (1931-1936), concretament al denominat Bienni “Negre” o conservador.
Un context històric caracteritzat per una segona república d’esquelles on va haver-hi un gran augment del moviment feminista i la defensa de la no-discriminació de la dona pel seu sexe. Aquest moviment aconsegueix un gran èxit quan s’aprova el sufragi femení a la Constitució de 1931. A més, es van fer grans aportacions i es van augmentar els drets socials i polítics femenins. Entre aquestes aportacions estaven: la implantació del matrimoni civil, l’aprovació del divorci i la igualtat d’accés al món laboral,...
El principal problema que es va trobar aquest moviment va ser que la segona República va tenir una curta durada i la mentalitat tradicional seguia molt vigent. Les dones tenien poca presència en l’ensenyament, sous molt inferiors en el món laboral, poc accés a càrrecs polítics i, tot i haver-hi coeducació, hi havia separació per gènere a les aules.
- D’aquesta font en puc extreure les següents idees:
En primer lloc, quan l’article 3 diu (...) es refereix a que el matrimoni no comporta l’autoritat de l’home sobre la dona, sinó que aquesta és lliure per actuar de manera separada al seu marit.
En segon lloc, quan l’article 4 diu (...) es refereix a que el matrimoni poden exercir la feina que cadascú de la parella desitgi, mentre aquesta no perjudiqui el compliment dels deures familiars i no poden ser obligats per la seva parella a realitzar un ofici el qual no vulguin exercir.
En tercer lloc, quan l’article 5 diu (...) es refereix a que la parella pot realitzar actes jurídics, compres,... sense necessitar la llicència de l’altre, a excepció d’adoptar.
En conclusió, aquesta font ens mostra com amb la Llei sobre la capacitat jurídica de la dona i dels cònjuges del 19 de juny de 1934, les dones van adquirir un seguit de drets els quals van millorar el seu dia a dia, com per exemple ser més independents dins del seu matrimoni.
- Aquesta font és una fotografia dels Fets d’Octubre del 1934 possiblement realitzada durant el mateix 1934, que prové de l’Arxiu Aisa. És una font no textual i de caire social.
En aquesta fotografia podem veure al president de la Generalitat Lluís Companys, president de la Generalitat i líder d’Esquerra Republicana de Catalunya, empresonat junt amb sis membres del seu govern.
- Aquesta font pertany al context temàtic de la Segona República i Catalunya Autònoma (1931-1936). Concretament després dels Fets del 6 d’Octubre de 1934 a Catalunya durant el bienni Negre (1933-1936).
El context històric d’aquesta font està caracteritzat per un canvi de govern a Espanya, amb la victòria de el CEDA (Confederación Española de Derechas Autónomas).També caracteritzat per la llei de contractes de conreu que es fa a Catalunya, la qual provoca enfrontaments socials i polítics, fins arribar el punt que Lerroux, davant les pressions de la CEDA, inclou tres ministres de el CEDA al govern i provocarà un vaga general a Astúries la qual acabarà amb bombardejos per part de l’estat Espanyol. A conseqüència dels bombardejos, Companys fa un discurs recolzant als asturians i les manifestacions en suport a aquests, i sota l’acusació del mateix govern a accions més aviat feixistes, per part del govern espanyol, acaba proclamant l’Estat Català dins de la República Federal Espanyola. Aquest fet provoca el seu empresonament, i ell i el govern català romangueren detinguts i empresonats fins a la victòria electoral del Front Popular a les eleccions de febrer del 1936.
- D’aquesta font podem extreure les idees següents:
En primer lloc, cal destacar la importància de l’ empresonat Lluís Companys, president de la generalitat des del 1933 fins al 1940. Companys, va ser empresonat degut a les seves ideologies progressistes, ja que a Espanya hi havia un partit republicà conservador, per això aquestes diferències d’ideologies entre uns i els altres causava moltes tensions socials. Companys, a més, era anticlerical, aposta pel laïcisme, mentre que a Espanya, el govern, rebia el suport de l’església, en partits com la CEDA. Cal esmentar que Companys recolzava als camperols i estava afiliat a la Unió de Rabassaires, mentre que partits com el de Lerroux tenia una base social formada per terratinents i nobles. També es poden veure persones com Ventura i Gasol,conseller de Cultura i el qui s’encarregava de realitzar els discursos.
En segon lloc, aquesta imatge podria estar feta pels partits catalanistes, per reivindicar la injustícia i denunciar la situació social. A més a més de mostrar a la gent que Espanya poc a poc s’estava tornant feixista. Tot i això també podem pensar que la font està feta pel govern espanyol, per tal de mostrar autoritat i poder, ja que prèviament s’havien realitzat les revoltes a Astúries i era una època de molta inestabilitat.