Canvis socials que justifiquen la necessitat de promoure el TSC

1. Reconfiguració de l'estat de benestar:

L'estat assistencial es limita a fer front com pot a l'increment de demandes socials atenent només les demandes immediates i individuals i gestionant de manera cada vegada més burocràtica prestacions reduïdes i buides de contingut científic. Sense possibilitat d'atendre:

• Les demandes col·lectives
• Intervenir sobre les causes de les demandes
• Manca de temps, espai i òrgans de coordinació i intervenció compartida

2. La governança

La governança s'estableix mitjançant una societat relacional (relació entre institucions públiques, ciutadania i mercat privat), la qual és molt important per al bon funcionament i fa d'equilibri entre les posicions. És l'estructura de relacions que s'estableixen entre diferents actors per a la presa de decisions en els afers col·lectiu. Es tracta d'un concepte que sorgeix de la necessitat de comprendre l'increment de la complexitat en les relacions de poder, degut a la influència creixent de nous actors (ONG, multinacionals) en un context de la globalització. La governança descriu un esquema de funcionament i per fer referència a que les decisions que es prenguin serveixin per formular polítiques ben orientades en benefici de la ciutadania. Estratègia de millora de la governança: millorar l'estructura, relacions i funcions per a la presa de decisions i mesures per a governar amb els ciutadans.

3. El terme associacionisme

El terme associacionisme es va usar per primer cop a principis del segle XIX per seguidors de teories del socialisme utòpic, com per exemple Robert Owen i Charles Fourier. L'associacionisme és un fenomen social, jurídic i històric de les societats modernes consistent en la voluntat de diversos individus d'unir-se en associacions per assolir uns objectius predeterminats o satisfer uns interessos específics. L'associacionisme té com a objectiu principal millorar l'espai pública, i transformar la realitat a través de la participació social, organitzant i planificant accions prèviament reflexionades per un col·lectiu de persones que volen millorar la qualitat de vida pròpia i dels seus veïns. L'associacionisme pot incloure activitats culturals, econòmiques, polítiques, etc.

Principis del TSC Referent: Marco Marchioni

• Comunitat com a client primari
• Tenir en compte els interessos i la participació de tothom
• Tota comunitat tendeix cap a processos de perfecció. No hi ha cap comunitat que no vulgui millorar.
• Existeix interdependència.
• Canvi = participació
• Autodeterminació/Autosuficiència
• Ritme de desenvolupament predisposat (no imposat)

TSC: Mètode bàsic del treball social

Empoderament

Com una capacitat per l'acció autònoma de la persona. La comunitat es fa resistent quan desenvolupa accions per no perdre drets adquirits, ni conquestes i/o posicions socials. També remet a les formes d'acció política per condicionar. Estratègies per sortir d'un sistema que no li és favorable (per exemple, iniciatives autogestionades al marge de les institucions). Hem de tenir presents 3 principis per gestionar de manera correcta el procés d'empoderament personal mitjançant una dinàmica comunitària: a) Diagnòstic b) Utilització de conceptes c) Objectius raonables

Metodologia IAP

El diagnòstic comunitari el podem realitzar des d'una metodologia d'Investigació-Acció-Participativa (IAP) que, com el seu nom indica, vol combinar en el mateix procés el coneixement científic d'una realitat social amb la participació i mobilització de la comunitat. La importància de la IAP com a mètode d'intervenció social ve donada en que aquesta transforma la relació vertical i unidireccional que es pot donar entre la institució o entitat i el col·lectiu destinatari dels seus projectes en una relació horitzontal; és a dir en una relació igualitària emparada sota principis democràtics, essent tant una eina com un valor. Els objectius són conèixer i estimular la pràctica transformadora i el canvi social, mitjançant un procés d'apoderament de la població de la seva pròpia realitat que els permeti afrontar la seva problemàtica amb els seus recursos i participació. És per aquest motiu que s'han de crear diferents espais de debat formats per:

• Delimitació d'objectius que responen a la detecció de determinats símptomes.
• Elaboració del diagnòstic i recollida de possibles propostes que sorgeixin de la pròpia praxis participativa.
• Negociació de les propostes on els sectors implicats assumeixen un paper protagonista en el desenvolupament del procés.
• Posem en marxa les actuacions en el que detectarem nous símptomes i problemàtiques, on definirem nous objectius.