Canvis socials i culturals a Europa: 2 revolucions que van alterar el curs de la història

Canvis socials i culturals a Europa: 2 revolucions que van alterar el curs de la història. La independència dels EEUU i la Revolució Francesa de 1789 van marcar l'inici de la història contemporànea. Els fets socials importants van incloure l'ascens de la burgesia, un grup heterogeni de intel·lectuals, negociants i funcionaris que es consideraven els portadors de la llibertat i el progrès. Il·lustració: va començar a Anglaterra a finals del segle XVII i es va estendre cap a França al segle XVIII i a la resta d'Europa. Destaca: la confiança en la raó davant la fe o allò que és irracional, la defensa de la llibertat que engrandeix l'ésser humà i l'objectiu de progrés científic. El progrés és el camí cap a la felicitat. El deisme defensa una religió natural que afirma l'existència d'un Déu racional i té fe en la ciència com a motor del progrés. Descobriments: l'electricitat (aparició de la pila), l'astronomia (descobriment del planeta Urà), la medicina (vacunes), la tècnica (màquina de vapor) i el naturalisme (expedicions de Cook, classificació d'animals i planetes). Obra universal: l'Enciclopèdia, un projecte editorial impulsat per Le Breton, és una recopilació de tots els coneixements de l'època en una gran obra. Va comptar amb la col·laboració de Diderot i d'Alembert. Les principals idees eren la igualtat natural entre els éssers humans. Alguns dels principals autors de l'Enciclopèdia van ser Montesquieu, que defensava la separació de poders, Voltaire, que defensava la llibertat de pensament, la ciència i el progrès, i Rousseau, que idealitzava la naturalesa i lluitava pel pacte social.

Crusoe: Daniel Defoe. Narra les aventures d'un comerciant anglès que és l'únic que sobreviu a un naufragi i ha de superar moltes adversitats en una illa desèrtica. El missatge que transmet és que l'home es pot valer per si mateix amb esforç i treball i pot transformar allò que l'envolta pel seu propi interès. Guilliver: Jonathan Swift. El missatge és una sàtira contra la societat anglesa en el seu temps i contra el món civilitzat. Defensa valors com la llibertat, la corrupció, els vicis i la defensa de la societat. Jane Austen: totes les obres comparteixen una fina ironia que combina amb equilibri el sentimentalisme i el racionalisme. Protagonitzen sempre dones que han de prendre una decisió amorosa. Voltaire: interroga al lector mitjançant l'ironia. Les seves novel·les estan recollides en contes filosòfics, on els protagonistes enfronten la realitat i això provoca un xoc que genera humor. Algunes de les seves obres són 'Zadig o el destí', 'Memnon o la saviesa' i 'Càndid o l'optimisme'. Obres de Diderot: els seus relats es fragmenten per imitar el desordre de la vida. Tots ells tracten del dilema, el fatalisme i la llibertat, i busquen l'equilibri de la felicitat. Amistats perilloses: Choderlos de Laclos. Narra l'engany que fan servir els cínics aristòcrates per seduir una dona. La seducció, la trama i l'engany es veuen al llarg de la novel·la. El missatge és que el sentiment pur i la sinceritat són impossibles. Pre-romanticisme: característiques: superioritat dels sentiments, exaltació de les emocions, preferència per la passió, consideració de la revolució francesa com a model a seguir, consideració de la llibertat i els drets humans com a valors a seguir, rebuig de la vida burgesa, inspiració en Rousseau i reivindicació de la força creadora com a motor de la creació. Schiller i Goethe en són impulsors. Sturn und Drang: impulsors: Schiller i Goethe. Característiques: irracionalitat i subjectivisme, cerca de l'originalitat, model a seguir en Shakespeare, consideració dels drets de l'home com a valors essencials (la revolució francesa com a model a seguir), defensa de la natura i rebel·lió contra el poder. Schiller: la seva primera obra és 'Los bandidos', una obra revolucionària que el va portar a la presó. Va tenir molts problemes per tornar a escriure i va passar per una època de pobresa fins que va conèixer Goethe, que li va aconseguir una plaça a la universitat i va poder tornar a la literatura. Va crear el teatre nacional modern i va poder publicar les obres sense abandonar el seu ideal. Una de les seves obres és 'Guillermo Tell'.

Goethe: forma part del Sturm und Drang i projecta en els personatges un ideal de felicitat. La seva primera obra va ser 'Homenatge a Shakespeare', però la més important és 'Faust'. Goethe s'enamora de Charlotte i, quan torna a Alemanya, coneix a Schiller i a una noia que no està casada i va a viure amb ell, però no li diu res al seu amic perquè té unes idees més tancades. Faust: parla sobre la joventut eterna, les limitacions de l'aventura humana i les relacions entre el món clàssic i el romanticisme. És un poema dramàtic i el protagonista és un aventurer alemany anomenat 'Faust', que és una representació de Goethe. Quan passa el temps, Faust veu que no ha estat feliç i, quan es reuneix amb el dimoni, li diu que vol fer un pacte amb ell: quan trobi la felicitat, el dimoni se'l podrà endur... Canvis socials i culturals a Europa: 2 revolucions que van alterar el curs de la història. La independència dels EEUU i la Revolució Francesa de 1789 van marcar l'inici de la història contemporànea. Els fets socials importants van incloure l'ascens de la burgesia, un grup heterogeni de intel·lectuals, negociants i funcionaris que es consideraven els portadors de la llibertat i el progrès. Il·lustració: va començar a Anglaterra a finals del segle XVII i es va estendre cap a França al segle XVIII i a la resta d'Europa. Destaca: la confiança en la raó davant la fe o allò que és irracional, la defensa de la llibertat que engrandeix l'ésser humà i l'objectiu de progrés científic. El progrés és el camí cap a la felicitat. El deisme defensa una religió natural que afirma l'existència d'un Déu racional i té fe en la ciència com a motor del progrés. Descobriments: l'electricitat (aparició de la pila), l'astronomia (descobriment del planeta Urà), la medicina (vacunes), la tècnica (màquina de vapor) i el naturalisme (expedicions de Cook, classificació d'animals i planetes). Obra universal: l'Enciclopèdia, un projecte editorial impulsat per Le Breton, és una recopilació de tots els coneixements de l'època en una gran obra. Va comptar amb la col·laboració de Diderot i d'Alembert. Les principals idees eren la igualtat natural entre els éssers humans. Alguns dels principals autors de l'Enciclopèdia van ser Montesquieu, que defensava la separació de poders, Voltaire, que defensava la llibertat de pensament, la ciència i el progrès, i Rousseau, que idealitzava la naturalesa i lluitava pel pacte social.