Canvis a Europa: Reunificació Alemanya i Caiguda del Comunisme
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Historia
Escrito el en catalán con un tamaño de 9,19 KB
La reunificació d'Alemanya
El Tractat Quatre Més Dos
El document jurídic que estableix la unificació de les dues Alemanyes després de la Segona Guerra Mundial és el Tractat sobre l'Acord Final respecte a Alemanya, també conegut com a Tractat Quatre Més Dos. Els signataris són els guanyadors de la Segona Guerra Mundial: els Estats Units, la Unió Soviètica, el Regne Unit i França, a més de les dues Alemanyes (República Federal d'Alemanya i República Democràtica Alemanya). El tractat esmenta els països signataris i estableix que la reunificació busca l'estabilitat i la pau a Europa. A continuació, s'inclouen diversos articles que defineixen els territoris i les fronteres, especialment pel que fa a Polònia, ja que la seva conquesta va ser el detonant de la Segona Guerra Mundial.
Aquest esdeveniment se situa en el context de les noves relacions entre els països de l'Europa de l'Est a causa de la dissolució de l'URSS i la fi dels partits comunistes. A Alemanya, aquest procés va culminar amb l'obertura del mur de Berlín.
Factors que van propiciar la reunificació
- a) Les reformes de Mikhaïl Gorbatxov a la Unió Soviètica i la garantia de no intervenció en els assumptes interns dels països del Pacte de Varsòvia.
- b) Les renovacions parlamentàries, democràtiques i econòmiques (propietat individual i relacions de mercat) dels països de l'Europa de l'Est.
- c) A Alemanya, malgrat la resistència inicial del govern comunista d'Erich Honecker, la República Democràtica Alemanya (RDA) es va integrar a la República Federal d'Alemanya (RFA). Un fet clau va ser l'obertura del mur de Berlín i la celebració d'eleccions lliures.
Mapa dels canvis territorials d'Europa al segle XX
Principals transformacions
El mapa mostra els canvis del mapa europeu al segle XX: la reunificació d'Alemanya (RFA i RDA), la dissolució de la Unió Soviètica, la separació de Txecoslovàquia i la divisió de Iugoslàvia.
Aquests canvis se situen en el context de l'enfonsament del socialisme a Europa i les reformes de Gorbatxov a la Unió Soviètica, que van provocar la caiguda del comunisme a l'URSS i a la resta d'Europa, la unificació de les dues Alemanyes i la dissolució de l'URSS, Txecoslovàquia i Iugoslàvia.
El procés de reunificació alemanya
A Alemanya, el procés va ser ràpid, tot i que el govern comunista d'Erich Honecker va oposar resistència inicialment. La RDA es va integrar a la RFA. Hi va haver moltes manifestacions per demanar la dimissió d'Honecker, que finalment es va aconseguir. L'obertura del mur de Berlín i la celebració d'eleccions lliures van ser fets clau que van iniciar la unificació d'Alemanya. Van desaparèixer les diferències entre els dos estats (RDA i RFA).
La dissolució de Iugoslàvia
Iugoslàvia era una república socialista formada per diverses repúbliques, incloent-hi Sèrbia, que al seu torn incloïa les regions autònomes de Kosovo i Voivodina. Existien grans diferències culturals, ètniques i econòmiques entre les repúbliques. L'aparició de nacionalismes va conduir a conflictes entre nacionalitats que van derivar en guerres: la Guerra de Bòsnia i Hercegovina, la Guerra de Croàcia i Eslovènia, el Conflicte de Kosovo, etc.
Václav Havel: Meditacions d'estiu
Reflexions sobre la caiguda del comunisme
Václav Havel reflexiona sobre la caiguda del règim comunista a Txecoslovàquia. Amb la fi del règim, el país es torna independent i deixa d'estar sota la influència de la Unió Soviètica, gràcies als esforços dels txecoslovacs i a la no intervenció dels soviètics.
Aquests esdeveniments se situen entre finals dels anys 80 i inicis dels 90, durant la caiguda dels règims comunistes a l'Europa de l'Est.
El paper de les reformes de Gorbatxov
Les reformes del govern de Gorbatxov a l'URSS van ser importants, ja que garantien la no intervenció en els assumptes interns dels països del Pacte de Varsòvia. Això va conduir a la fi del domini dels partits comunistes, a l'inici de reformes polítiques i econòmiques i a la transició cap a una economia de mercat lliure.
L'Europa dels 15
L'Acta Única Europea i el Tractat de Maastricht
L'Acta Única Europea preveia assolir el mercat únic i la lliure circulació de persones, productes i capitals. Va reforçar la cohesió econòmica i social i va posar en marxa polítiques per desenvolupar les regions menys desenvolupades (països del sud) i disminuir els desequilibris regionals. El PIB ha estat superior al que hauria estat si els països haguessin tingut polítiques econòmiques independents.
El Tractat de Maastricht va establir objectius similars: la formació d'un espai econòmic interior (lliure circulació de mercaderies, capitals i persones), l'enfortiment de la cohesió econòmica i social per a un desenvolupament similar a totes les regions, la creació de la unió monetària europea i la creació gradual d'una ciutadania de la Unió, entre d'altres.
Cinco Días: La integració econòmica europea
Fites de la integració
- a) Creació del Sistema Monetari Europeu (SME) l'any 1979, que consistia en l'establiment del valor de cada moneda en relació amb una unitat de compte (ECU).
- b) El Tractat de la Unió Europea, que representa un salt quantitatiu fonamental en el procés d'integració europea.
- c) La unificació del procés d'inflació monetària, amb la creació de l'euro i el Banc Central Europeu.
Objectius de la Unió Europea
Entre els objectius de la UE hi ha l'articulació d'una major cohesió política entre els països membres.
El mapa dels míssils de Cuba
La Guerra Freda
L'URSS i els EUA tenien discrepàncies sobre el model polític i econòmic d'Europa després de la guerra. Es va produir una bipolarització mundial on cada potència intentava ampliar la seva zona d'influència: els EUA defensaven la democràcia liberal i l'economia de mercat, mentre que l'URSS defensava el socialisme i l'economia planificada.
Evolució de les relacions entre els blocs
- a) Primera etapa: Guerra Freda. Es caracteritza per una situació de tensió, cursa d'armaments i enfrontaments ideològics, però sense arribar mai a un enfrontament armat directe.
- b) Segona etapa: Distensió. S'acaba la tensió i s'inicia una etapa de pau i apropament entre les dues potències, amb un repartiment de territoris basat en el respecte i la tolerància mútua.
Mauthausen i Auschwitz / Gràfica del nivell de vida dels alemanys
Característiques del règim nazi
Característiques polítiques: dictadura (sense eleccions, partits polítics ni sindicats), règim totalitari (sense llibertats privades, fort poder policial i militar) i règim expansionista (expansió territorial).
Característiques econòmiques: fort intervencionisme de l'Estat (augment de la despesa pública, amb l'objectiu d'aconseguir l'autarquia econòmica), prioritat a la indústria pesant (especialment la d'armament i obres públiques), rellançament econòmic alemany, reducció de l'atur i fre del cost de la vida, però amb salaris baixos.
Característiques socials: recerca de la puresa racial (arianització) i intent d'uniformitzar les ideologies de la societat alemanya.
Discurs de Jules Ferry a la Cambra de Diputats Francesa
Context històric i factors de l'expansió imperialista
1. Segona meitat del segle XIX.
2. Factors que van impulsar l'expansió imperialista:
- a) Demogràfics: creixement de la població europea, pressió demogràfica, etc.
- b) Econòmics: imperialisme comercial, imperialisme financer, necessitat de matèries primeres, etc.
- c) Polítics: necessitat d'expansió territorial, interès a millorar el poder militar, etc.
Carta de les Nacions Unides
Objectius i òrgans de l'ONU
2. Motius per a la creació de l'ONU: recuperar l'esperit de la desprestigiada Societat de Nacions, resoldre conflictes entre països pacíficament, preservar la pau mundial, defensar els drets humans i la igualtat per a tots els pobles.
Òrgans principals: Assemblea General, Consell de Seguretat, Secretaria General, Consell Econòmic i Social i Tribunal Internacional de Justícia.
Conseqüències de la Segona Guerra Mundial
3. Pèrdues humanes (tres causes principals), destruccions materials (ciutats, indústries, vies de comunicació), modificació d'algunes fronteres i decepció moral.
Altres conseqüències: decadència econòmica europea, ascens dels EUA i l'URSS com a grans potències, bipolarització mundial, feblesa de les potències colonials i, per tant, descolonització, i fundació de l'ONU.