Canvi Social a Espanya: Creixement, Migracions i Urbanització

El canvi social a Espanya

Creixement de la població i migracions exteriors

La població va registrar un important creixement demogràfic i va augmentar en 5 milions d’habitants. A més d’aquest increment, la població d’aquests anys es va caracteritzar pel fet que les migracions van prendre un volum extraordinari. Pel que fa a les migracions exteriors, cal assenyalar que la tradicional emigració a Amèrica gairebé va desaparèixer del tot. El fet més destacat va ser l’emigració als països d’Europa. L’any 1964 l’emigració va disminuir a menys de la meitat, i l’any 1974 es va interrompre del tot perquè les economies dels països més industrialitzats d’Europa patien una greu recessió econòmica provocada per la crisi del petroli. Entre 1960 i 1973 l’emigració espanyola a Europa es va dirigir a França, Suïssa i el Regne Unit. Aquesta emigració va tenir un caràcter temporal.

Una societat urbana

Espanya va deixar de ser un país subdesenvolupat amb una economia basada en l’agricultura i es va convertir en una potència industrial, malgrat la seva dependència de l’exterior. Les migracions interiors van tenir un caràcter definitiu, la població abandonava els pobles fins al punt que nombroses localitats van quedar pràcticament abandonades (èxode rural). L’abandonament del camp va comportar com a conseqüència la creixent urbanització de la població.

Les migracions internes van tenir una altra conseqüència: la distribució de la població activa en sectors econòmics es va transformar radicalment. D’aquesta manera, els sectors secundari i terciari van experimentar un notable increment, mentre que la població activa ocupada en l’agricultura disminuïa dràsticament.

Una societat de classes mitjanes

A Espanya es va anar consolidant una classe mitjana cada cop més nombrosa i estable. Les famílies espanyoles van incrementar el nivell de renda, fet que va permetre l’accés a nous béns de consum com el televisor i el cotxe. Mentrestant, el nivell educatiu va experimentar una millora considerable. L’analfabetisme va disminuir de manera molt notable i cada cop eren més els nois que cursaven estudis d’ensenyament secundari. En aquest àmbit, la Llei General d’Educació va comportar un progrés evident, ja que l’ensenyament era obligatori dels 12 als 14 anys. D’altra banda, el turisme, a més de la seva transcendència econòmica, va provocar una transformació radical en els hàbits. Tots aquests canvis van transformar radicalment la societat, de manera que l’Espanya de 1973 era molt diferent de la de 13 anys abans. Espanya s’anava acostant als nivells de renda dels països d’Europa. En canvi, políticament era una dictadura.