El canvi o moviment com a qüestió central de la filosofia en Aristòtil: potència i acte, matèria i forma

Aristòtil

 Hi ha diferents crítiques a la teoria de les idees però sense dubte la més important en les la crítica a la teoria de la participació.
Però perquè? No va explicar adequadament la raó per la qual les coses imiten les idees i va haver de recórrer a una narració Mítica. Segons Plató existeix una mena de Déu anomenat demiürg, en les idees inteligibles, la matèria caòtica de la que estan fetes les coses.

 no convenç Aristòtil que fa una crítica demolidora a la teoria de la participació que es coneix amb el nom d'argument del tercer home.
Suposo que Plató té raó i existeixen dos tipus dels sensibles i és inteligibles segons Plató les coses de la mateixa espècie o en gènere participen de la mateixa idea i això les fan ésser ell que són.  per exemple, dos homes són homes perquè participen de la idea d'un home. Això vol dir que aquests dos homes tenen en comú alguna cosa amb la idea d’home. Però per comprovar que efectivament un home i la idea domo tenen coses en comú necessitam un altre model amb el que contestar la seva semblança que Aristòtil anomena tercer home. A la seva vegada sí aquest tercer home té alguna cosa en comú amb els anteriors necessita un altre model amb el qual contrastar-los. I així successivament al final no acaben d'explicar la participació Perquè necessitam  nombre nit de models per explicar en què consisteix la participació. El problema del ontologia platonica és precisament el de dividir la realitat en dos tipus d’ens entre els que s'estableixi una relació participació o imitació. Per aclarir aquesta participació o imitació necessitem infinits models, és del tot impossible. Aristòtil en multiplicar la realitat Plató multiplica els problemes. Per això Aristòtil considera que les essències no estan separades de les coses sinó en elles mateixes. L'únic Habitat existent està constituïda pels ens sensibles. Però què són aquests ens sensibles?   Plató s'havia vist obligat postular l'existencia d'un món de Sancíó suprasensible per explicar què són realment les coses recurs que no accepta Aristòtil per la qual cosa haurà d'abordar el problema sobre l'essencia de les coses Des d'una altra perspectiva.

que són les  coses? Si ho recordam segons Aristòtil “ esser Es diu de moltes maneres”.  per exemple, esser es diu com a acte o com a potència. Pero la principal forma d’esser es la substancia.
El concepte de substancia esta lligat en Aristoyil amb el d’accident.
Mentre que la substancia es allo que existeix per si mateix, els accidents no existeixen per si mateixos, sinó tan sols en altres. Al’oració “la taula es petita i verda” podem distingir una substancia i dos accidents. En aquest cas la substancia es la taula i els accidents són la petitesa i el verdor nomes existeixen en la taula. La grandaria o el color necessiten d’una substancia en la que existir, per aixo son accidents. 

Ara podem veure per que la substancia es la forma principal d’esser. Les altres formes d’es ser ja sigui l’esser en acte, l’esser en potencia o els accidents pressuposen sempre l’existencia d’alguna substancia. Per aquest moptiu, la substancia es la forma principal d’esser: sense substancia no hi ha cap altre esser. Pero que fa que una substància sigui classificada com a llapis i no com a cadira? Encara no hem resolt el problema de l’esencia de les coses. Per respondre aquesta pregunta, Plató diria que aquesta substancia te la seva essencia en una idea diferent d’ella. Per tant, per explicar que són les substancies, Plató ha de postular l’existencia d’altres entitats més pures i perfectes que nomes existeixen en el mon inteligible. No obstant aixo Aristòtil no accepta aquestab divisió de la realitat pels motius que ja hem dit. Per aixo postula l’hilemorfomia la qual la substancia es un compost de materia i forma. La materia es allo de que esta feta una cosa i la forma es la manera com aquesta materia s’estructura