Cançons de bandolers i lladres de Camí ral

La poesia dels Segles XVI, XVII, XVIII

-La poesia
Renaixentista: la poesia culta fou el genere literari més conreat durant el Renaixement. La tematica de la poesia renaixentista: fet amorós, la natura com a Març mític i simbòlogic que serveix de rerefons dels poemes. Els mites clàssics grecollatins.

-- La introducció del sonet : la renovació formal, d'origen italià, amb la introducció del decasíl·
lab sese cesura i del sonet, va ser un símptoma de l'evolució de la poesia culta del S. XVI, subjecta encara a la tradició medieval.

--La poesia amorosa d'arrel popular:
Alguns poetes del S.XVI aprofiten les formes de la literatura popular per elaborar les seves composicions, com Pere Serafí i el València Joan Timoneda, que va aplegar el recull Flor d'enamorats(1562), format per 280 poemes, 54 dels quals estan escrits en català. El tema que centra aquests poemes és l'amor, tractat sota el prisma de la lírica popular.

-La poesia Barroca: La temàtica barroca denota una actitud de desegany i frustració, producte d'una època de profunda crisi social.

Temes: -El pas del temps i la mort. -La dualitat entre la fugacitat del plaer i la voluntat ascètica. -La caricatura tragicoburlesca de l'existència. -El pessimisme polític.

Recursos: -l'artificiositat: regarregament lèxic i sitàctic, obscuritat dels conceptes expressats. -El contrast etre els conceptes: vida/mort, bellesa/lletjor, realitat/il·lusió... -la deformació de la realitat. -L'abundor de cultismes i castellanismes per influència del Barroc castella. -L'ús sovintejat de figures retòriques: antítesis, hiperboles, paradoxes, metàfores, hiperatons, al·lusions mitològiques.

-La poesia barroca a Catalunya: Durant el S.XVII, la literatura catalana culta va ser influïda temàticament i formalment pel Barroc castellà. Els màxims representants de la poesia barroca són Francesc Fontanella i Francesc Vicent García. 

Francesc Fontanella , la seva poesia mostra les influencies francesa i castellana, sobretot pel que fa a l'estil, i al lèxic emprat, que es caracteritza per nombrosos mots coincidents amb el castellà. La seva poesia gira al voltant de dos eixos semàntics. D'una banda uns Romaços de to pastoril, en que es mostra els amors i desamors entre el pastor gilet i pastora gileta. I d'altra banda els sonets, que mostren trets estílistics d'autors castellans com Garcilaso de la Vega.

Francesc Vicent García: els dos quartets s'anomeen rector de Vallfogona, i mostren dos vesants de l'estil Barroc que va conrear aquest sacerdot ascut a tortosa. El contrast etre la bellesa i la lletjor s'hi fa ben evident. - El vesant culte i grandiloqüent: en aquest cas parla de la bellesa d'una dama amb força elegància. - El Vesant satíric i burlesc: aquí es veu clarament, ja que es burla de la seva majordoma quan ha quedat totalment asdentegada. Aquest doble vesant determia la seva obra: com a poeta culterà Barroc, mostra ua actitud de pessimisme davant la vida. I com a poeta satíric, francesc VG tarcat burlescament un ampli ventall de temes, com la vellesa, la lletjor o la vida, amb les excepcions  de la patria o la regió. Aquest to burlesc, però és un curs per a mostrar novament la crueltat i el desencís propis de l'estètica barroca

-La poesia popular: La poesia popular era anònima, pertayia a la col·lectivitat, que la interpretava i que de vegades hi afegia modificacions.

temes: -Amor: festeig, noies malmaridades, amors tràgics ....-Feines del camp i de la casa -Infantils: fan referència a diversos jocs  i passatemps. - religió: vides de sants, lloances a la mare de Déu i festes -Històrics: persoatges famosos, batalles i guerres.

recursos: -
Versos curts (sobretot heptasíl·labs) i rima assonant. -Lèxic i sintaxi força senzills (onomatopeies,interjeccions,diminutius...). -Abundor d'arcaismes i dialectalismes. -Molt lligada a la música i al cant. -La trasmissió era oral, tot i que es va imprimir literatura popular e fulls i plecs solts: la literatura de canya i cordill.

- Giogs: Son cançons religioses impreses en un full solt que lloe la Mare de Déu o els sants.Eren cantats e les processos i en els romiatges. Els seus orígens remuten a l'Edat Mitjana. L'estructura consta de l'endreça o tornada inicial, les cobles o estrofes(7 o 8) i la tornada final. Els versos són, habitualmenr, heptasíl·labs.

-Nadales: són composicions poètiques que tracten temes relacionats amb les celebracions i els costums nadalencs: el naixement de jesús. L'adoració dels pastors i dels reis mags....La majoria es caracteritzen pel to festiu i alegre. Es difoen mitjançant la canço, i la mètrica és variada: hi trobem versos pentasíl·labs i heptasíl·labs enquadrats en estrofes de quatre versos.

-Corrandes: sota aquest nom s'apleguen u gran nombre de camçons curtes, de quatre versos heptasíl·labs, amb rima assonant en els versos parells. La temàtica és molt diversa: cants d'amor, d'enyorança, de treball...

- Cançons de bandolers i lladres de camí ral: Son un bon nombre de cançons de bandolers i de lladres de camí ral originades durant els S.XVI i XVII. Les cançons de bandolers presenten diverses formes, el romanç, tirallonga de versos heptasíl·labs amb rima assonant en els versos parells, es la més habitual, també ni ha amb estrofes de quatre versos heptasíl·labs i pentasíl·labs.