La Cancelleria Reial i la prosa catalana: etapes, Ramon Llull i Bernat Metge
La Cancelleria Reial
La Cancelleria Reial era una oficina dirigida per un canceller, encarregada de copiar i de tramitar tots els documents reials, de la noblesa o dels eclesiàstics.
Les llengües de la Cancelleria
Els textos es redactaven en català o aragonès i en llatí, però a partir de la segona meitat del segle XIV, majoritàriament en català. Des d'aquest moment, el català de la Cancelleria esdevingué una mena de llengua acadèmica, ja que era la llengua dels discursos i dels documents que signava el rei. El català anà desplaçant de mica en mica el llatí i adquirí un uniformisme realment notable.
Primera etapa de la Cancelleria
La primera etapa comença a partir dels primers anys del regnat de Pere III el Cerimoniós. Produeix una prosa catalana rígida i traeix una llatinització forçada, en una societat que va a l'església a creure-ho tot per dogma de fe, ja que és poc instruïda.
Segona etapa de la Cancelleria
En la seva segona etapa, comença a aparèixer en els documents de la Cancelleria un nou estil, que podem anomenar humanista. Reflecteix les noves actituds racionalistes: persones que no es creuen res fins que se'ls donen proves. Això donà lloc a una prosa catalana flexible i madura. El principal exponent d'aquesta nova etapa és Bernat Metge, secretari de dos monarques, Joan I i Martí I.
Ramon Llull
Llull va néixer a Mallorca. Venia d'una bona família noble de la burgesia, i això li va permetre tenir més coneixements i poder escriure. Així va poder tenir accés a treballar en llocs de privilegi en la primitiva cort senyorial mallorquina.
És considerat, per la seva obra, el creador de la prosa literària en llengua catalana. Ramon Llull va utilitzar en les seves obres quatre llengües: el llatí, el català, l'àrab i el provençal o occità. La seva prosa va esdevenir una prosa espontània, culta i ben travada.
La sintaxi
L'estructura sintàctica de la prosa lul·liana presenta elements cultes. Pel que fa a la sintaxi culta, cal destacar l'ús de la subordinació, especialment l'adjectiva. Dels elements sintàctics populars podem destacar, sobretot, les construccions condicionals i l'ús de l'imperfet d'indicatiu en lloc del corresponent de subjuntiu, solució genuïnament popular.
El lèxic
Ramon Llull, en el pròleg de la seva obra Art amativa, en parla del lèxic de la seva obra, compost, segons ell, de tres tipus de paraules:
- Mots populars hereditaris del català
- Mots derivats dins el català
- Llatinismes
La historiografia: les Quatre Grans Cròniques
Les cròniques neixen quan es comença a escriure en llengua vulgar. Aquestes narracions eren difoses pels joglars per places i mercats on, amb instruments musicals, les recitaven al públic. Les cròniques són escrites a instància de la monarquia i tenen un caràcter clar de propaganda política i de justificació de l'acció de govern dels reis; és a dir, tot el que diuen és presentat com a correcte i clar.
Humanisme i Renaixement
L'Humanisme és un moviment cultural sorgit a finals del segle XIV. Es basava en allò racional: no es creia res, per molt veritat que fos, si no hi havia proves o evidències.
Bernat Metge
Bernat Metge va ser el renovador de la prosa catalana d'acord amb els patrons estilístics moderns. La seva obra tipifica l'esperit racional i escèptic de l'humanista. Es tracta d'un debat sobre la immortalitat de l'ànima. Antigament, les persones de l'Edat Mitjana creien que les coses eren veritat per dogma de fe, que s'utilitzava per fer creure a la societat que l'ànima era immortal. Aleshores, Bernat Metge dona un toc d'atenció: a mesura que passen els segles, hi ha un corrent, l'Humanisme, que posa en dubte l'Església, ja que els humanistes es basen en la racionalitat.