Cambra de la tardor

Enviado por Chuletator online y clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,39 KB

 

Corrandes D’exili


AUTOR


poema de Joan Oliver (també conegut com Pere Quart), el qual va néixer a Sabadell l’any 1899. Autor de molts poemes i narracions també treballà com a Dramaturg, traductor i periodista, i va ser considerat un dels cinc poetes Catalans més importants del Segle XX. Moltes de les seves obres són un retrat Dels sentiments de totes aquelles persones que van patir la Guerra Civil Espanyola i que com ell, es van haver d’exiliar. Ens explica com les persones Que van haver d’abandonar-la veuen el seu futur com una esperança desfeta

Assumpte:


sentiments del poeta, derrotat per l’exili forçós de Catalunya

Tema:


Narra el sentiment d’un exiliat que ,en abandona la seva terra, sent un Profund sentiment d’enyorança.

Títol:


Conjunt de corrandes que parlen del seu exili.

Estructura Del poema


Introducció les 3 primeres estrofes presenten la situació .Estan Arribant a la frontera amb França,tristos i abatuts. El poeta va amb la seva obra. Abans de creuar la frontera,besa la terra com una disculpa perla guerra.

Desenvolupament:


A les 4 estrofes següents l’autor recorda i enyora la terra que Abandona, i diu que hi deixa nomes mitja vida perquè se li deixes tota no Podria viure El poeta sembla resignat al fet que hauria de viure a l’estranger, I sèrbia preparat perquè encara hagi de marxar mes lluny. Recorda el seu Estimat Vallès , i fa una descripció del paisatge de la zona.

Conclusió:


A la ultima estrofa mostra el seu sentit d’esperança. Tot i que està Desfet confia en el sorgiment de la pàtria catalana.

Mètrica:


Conjunt de corrandes cançó popular de 4versos heptasíl·labs amb rima Creuada, també hi ha estrofes de 5 versos i la rima és 7A/7A/7B/7B/7A femení  ó 7c/7d/7d/7c vers femení /masculí/masculí/femení) Aquesta composició te un ritme ràpid i un to senzill

Recursos Literaris


Encavalcament vers  6 a 7

Comparaciovers8

Personificació vers 10

Metonímia vers 12

Al·literació 3a estrofa

Hipèrbole v25 a 27

Antítesi vers 22 a23




Cambra De tardor


AUTOR


Família de bona economia.Als 14 anys marxa cap a França.Mor el seu pare.Poeta modern de la literatura catalana de postguerra.

Obres: Da nueces pueris /Menja’t una cama /Teoria dels Cossos /Les dones i els dies .

Gabriel Ferrater i Soler fou un poeta, crític, traductor i lingüista català. El seu Caràcter independent i racionalista i la seva erudició començaren en la Biblioteca de casa seva, ja que no va anar a l'escola fins als Déu anys


Assumpte:


sentiment de tristesa després de la felicitat

Tema:


L’autor es troba en un estat de tristesa després de fer l’amor. El Temps va passant a l’exterior, pero dins de la cambra s’ha aturat perque es viu La plenitud del moment amorós

Títol


:fa referencia a l’espai Març del poema, la cambra que representa l’espai Simbolic del combat Amorós

Esturctura


L’estructura Interna del poema es pot dividir en 3 parts


Introducció


La persiana es completat segon element de la Comparació l’esglai. Aquest esglai representa la seva situació amorosa, que es Pot relacionar amb la petita mort amorosa. La plenitut del moment fa que el Temps s’aturi, pero aquesta felicitat deguda al moment viscut sempre obre el Temor que s’acabi, i comporta tristesa. La persiana es el que manté la harmonia Entre el mon interior de la cambra i l’exterior. El dinamisme creix quan Apareix la llum exterior, que indica el pas del temps de la llum de color de Mel passa a la sinestesia del color d’olor de poma la pas del temps dins de la Cambra es lent,pero alhora que les hores sen van la pena va emergent.

Desenvolupament


Discurs directe i conversacional.La veu dels paletes Representa la vida exterior.

Conclusió


Sorgeix l’escena d’amor, un altre cop dins de la cambra.Paralelisme Entre elsseus petons quevan cobrint els recers del cos de l’amant i les fulles Que van colgant latardor.

Metrica


21 versos decasilabs blancs, vers 14 i penúltim 23 versos segueixen Una estructura silabica i no  hi ha Captipusde rimafonètica


Entradas relacionadas: