Califat de Còrdova
Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en catalán con un tamaño de 16,66 KB
8. L’aparició de l’Islam
Aràbia, el país de Mahoma
- Península desèrtica habitada per caravaners
- Transport de mercaderies amb camells
- Ramaders nòmades
- Agricultors en oasis.
- A la Meca neix Mahoma.
- Governada plaer un Consell
- Ciutat de comerciants
- Mahoma era un d’ells
- Centre religiós.
- Península desèrtica habitada per caravaners
- Politeistes
- Al temple hi ha la Ka’ Ba on hi van peregrins.
B. Mahoma, profeta d’una nova religió
- Nascut al 570
- Orfe i el cria el seu oncle comerciant amb caravanes.
- Contacte amb els jueus i els cristians
- Es casa i té 7 fills
- Religiós i sol anar a meditar.
- Se li apareix l’arcàngel Gabriel. Li diu que és el profeta elegit per Alà per predicar l’islamisme (monoteistes)
- Pocs seguidors i perseguit per les seves idees
- L’any 622 fuig de la Meca a Medina (Hègira)
- Inici de l’era musulmana
- Converteix als habitants
- Ataca la Meca i destrueix antics ídols
- Del 630 endevant les tribus es van convertint sota l’autoritat de Medina
- 632 mor Mahoma
- La majoria d’àrabs eren musulmans
- La Península Aràbita unida políticament.
C. Què és l’Islam?
- L’Alcorà, llibre sagrat.
- Es recullen les prediccions de Mahoma
- Defineix les obligacions religioses
- Dicta normes de comportament:
- Admet poligàmia
- El pare és l’autoritat familiar
- Prohibeix l’acohol, menjar carn de porc i els jocs d’atzar.
- Els musulmanes han d’expandir la seva fe
- Si moren lluitant contra els infidels se’ls recompensa amb el paradís.
- Religió dirigida
- per imans. Directors de les oracions
- Per ultres, intèrprets dels escrits alcorànics.
UNITAT 2. AL-Andalús
La monarquia visigoda va ser feble i l’any 711 els musulmans van ocupar la major part de la península Ibèrica durant més de 300 anys.
Com es va estendre l’islam?
L’expansió de l’Islam (622-846)
- 632 mor Mahoma
- Península Aràbiga havia adoptat l’Islam.
- Van conservar un cap religiós, el califa. Amb atribucions polítiques.
- Volien difondre la religió
- Aprofiten la feblesa i inicia l’expansió militar:
- Segle VII:
- Aprofiten la feblesa i inicia l’expansió militar:
- S’efronta a l’Imperi Bizantí.
- Domina part de l’Imperi Persa.
- Segle VIII:
- Arriben al riu Indus i assetgen Constantinoble.
- Guanyen als berbers
- Conquereixen part de la Península Ibèrica. (718)
- Penetren en el regne franc. Perden a Poitiers (732).
- Segle IX:
- Expansió cap a Núbia
- Ocupació de Palerm (831)
- Incursions al sud i centre d’Itàlia.
B.
L’organització del califal
- Etapes:
- Els quatre primers califes (632-661)
- Familiars pròxims al profeta.
- Els quatre primers califes (632-661)
- Divisió per la forma d’elecció:
- Xiïtes:
- El califa descendent directe de Mahoma.
- Sunnites:
- Es basen en l’Alcorà i en el Sunna.
- Havia de ser escollit entre els millors creients
- Xiïtes:
- Dinastia Ommeia:
- Síria (661-759)
- Capital a Damasc
- Període d’expansió
- Síria (661-759)
- Dinastia abbàssida (750-1258)
- Capital Bagdad
- Algunes províncies es fan políticament independents
- Al-làndalus
- Egipte
- Marroc
- Turcs
- 1453 conquereixen Constantinoble. Fi de l’Edat Mitjana
C. L’esplendor econòmica i cultural
- Àrab llengua oficial
- Islamització de la societat (els procurava avantatges)
- Noves ciutats: centres religiosos i polítics
- Creació d’escoles, biblioteques i centres de traductors.
2. La conquesta d’Al-Andalús
La feblesa de la monarquia visigoda
- Segle VIII
- La monarquia visigoda estava en crisi
- Empobriment general de l’economia
- Guerra entre:
- Partidaris d’una monarquia hereditària
- La monarquia visigoda estava en crisi
- Suport a Akhila
- Defensors de la monarquia electiva
- Roderic
- Guanya Roderic
- Els partidaris d’Akhila demanen ajuda al governador musulmà Tunis.
B.
La conquesta militar
- 711, exèrcit format per berbers travessen l’Estret de Gibraltar
- Els visigots són derrotats a la batalla de Guadalte
- Roderic mor.
- Els visigots són derrotats a la batalla de Guadalte
- Ocupació de tota la península
- Prenen Toledo, capital visigoda
- Avanç militar ràpid
- Poca resistència
- Conquesta de Saragossa
- 714 Ofensiva a Catalunya
- 718 control de tota la Península
- Aristocràcia i clergat hispanovisigot es refugia
- A les muntanyes cantàbriques i pirinenques
- Fugen cap a Narbona, al sud del regne franc.
- Aristocràcia i clergat hispanovisigot es refugia
C.
La integració de l’Al-Andalús a l’Imperi islàmic
- Els nous governants musulmans fan pactes amb els nobles gots.
- La majoria d’hispanovisigots es converteixen a l’islam: muladís
- Els que es mantenen cristians són els mossàrabs
- Els musulmans tenien tolerància religiosa
- De vegades jueus i cristians perseguits
- Molts mossàrabs emigran al nord a les zones no ocupades.
D. Com es va desvincular Al-Andalús de l’Imperi islàmic?
- Durant 800 anys estan a la Península
- La seva forma de govern va anar canviant:
- Va disminuint el seu territori
- Per les campanyes militars dels comtats i regnes cristians del nord.
- Rivalitats i enfrontaments entre els diferents grups de poder dins l’Imperi Islàmic.
- Va disminuint el seu territori
- L’Emirat dependent (718-756)
- Al-Andalús serà una província o emirat que depenia del Califat Omeia de Damasc.
- Capital Còrdova
- L’Emirat Independent (756-929)
- Mitjans de segle VIII
- Els califes de Damasc van ser destronats.
- El príncep Abderrahman va fugir, l’últim Omeia, i es va establir a Al-Andalús.
- Es va proclamar Emirat independent.
- Funda l’Emirat Omeia de Còrdova.
- L’Estat d’Al-Andalús es va mantenir sota l’autoritat religiosa del califa de Bagdad.
- Mitjans de segle VIII
3. L’evolució d’Al-Andalús (929-1492)
El Califat de Còrdova (929-1031)
- Principi Segle X
- Problemes del Califat
- Rebel·lions internes, atacs dels regnes cristians del nord, amenaces al comerç marítim del Nord d’Àfrica.
- Emir Abderrahman III s’independitza de l’autoritat religiosa de Bagdad
- Es proclama califa
- Funda el Califat de Còrdova.
- Exerceix el poder absolut
- Problemes del Califat
- Jutge suprem
- Màxima autoritat religiosa
- General de tots els exèrcits
- Per sota el govern:
- el primer ministre hayib
- els ministres visirs.
- Els Cadis impartien justícia
- Els mostassafs controlaven el comerç
- Els Valís, eren els governadors de les províncies(Cores).ñ
- Els Qaids, governadors de les marques.
B.
Els regnes de taifes (1031-1238)
- Any 1008, s’esquerda la unitat del Califat.
- Aristocràcies, alts funcionaris i exèrcit volen més poders.
- Any 1031, divisió d’Al-Andalús
- 25 regnes independents. Els taifes.
- Suposa una debilitat militar
- Segle XI , Invasió dels almoràvids
- Segle XII Invasió dels almohades.
C. Regne nassarita de Granada (1238-1492)
- Segle XIII, només queda el regne de Granada
- Dinastia nassarita
- Ciutat rica d’agricultura i comercial.
- Podien pagar elevats impostos d’or a Castella.
- 1492 Bobadil, últim rei de Granada es rendeix a Castella.
5.Les ciutats d’Al-Andalús
Una ciutat Andalusia
6. Quants llibres tenia la biblioteca dAl -Hakam?
Llegir quadres verds.
7. L’art andalúsí
- Manifestacions artístiques lligades a la religió.
- Desenvolupament de l’arquitectura
- Principals manifestacions:
- Mesquita
- Alcassabes
- Palaus
- Socs
- Banys públics
- Escoles
- Poc desenvolupament de la pintura i l’escultura
- Arts decoratives
- amb objectes de metall, vidre i ivori
- Marqueteria
- Ceràmica
CARACTERÍSTIQUES ARQUITECTURA:
- Maó i fusta
- Cobriment amb voltes i cúpules
- Suport de pilars i columnes, també arcs.
- Austeritat a l’exterior i ornamentació interior rica i variada
- Amb marbre, rajoles, guixeries i fustes.
- Jardins amb vegetació i aigua per fomentar la relaxació.
L’ARQUITECTURA D’AL-ALANDALUS
- Elements propis:
- Arc de ferradura emmarcat per un arrabà
- Arc lobulat siemple o entrecreuat
- Varietat de voltes
B.
L’organització del califal
- Etapes:
- Els quatre primers califes (632-661)
- Familiars pròxims al profeta.
- Els quatre primers califes (632-661)
- Divisió per la forma d’elecció:
- Xiïtes:
- El califa descendent directe de Mahoma.
- Sunnites:
- Es basen en l’Alcorà i en el Sunna.
- Havia de ser escollit entre els millors creients
- Xiïtes:
- Dinastia Ommeia:
- Síria (661-759)
- Capital a Damasc
- Període d’expansió
- Síria (661-759)
- Dinastia abbàssida (750-1258)
- Capital Bagdad
- Algunes províncies es fan políticament independents
- Al-làndalus
- Egipte
- Marroc
- Turcs
- 1453 conquereixen Constantinoble. Fi de l’Edat Mitjana
C. L’esplendor econòmica i cultural
- Àrab llengua oficial
- Islamització de la societat (els procurava avantatges)
- Noves ciutats: centres religiosos i polítics
- Creació d’escoles, biblioteques i centres de traductors.
2. La conquesta d’Al-Andalús
La feblesa de la monarquia visigoda
- Segle VIII
- La monarquia visigoda estava en crisi
- Empobriment general de l’economia
- Guerra entre:
- Partidaris d’una monarquia hereditària
- La monarquia visigoda estava en crisi
- Suport a Akhila
- Defensors de la monarquia electiva
- Roderic
- Guanya Roderic
- Els partidaris d’Akhila demanen ajuda al governador musulmà Tunis.
B.
La conquesta militar
- 711, exèrcit format per berbers travessen l’Estret de Gibraltar
- Els visigots són derrotats a la batalla de Guadalte
- Roderic mor.
- Els visigots són derrotats a la batalla de Guadalte
- Ocupació de tota la península
- Prenen Toledo, capital visigoda
- Avanç militar ràpid
- Poca resistència
- Conquesta de Saragossa
- 714 Ofensiva a Catalunya
- 718 control de tota la Península
- Aristocràcia i clergat hispanovisigot es refugia
- A les muntanyes cantàbriques i pirinenques
- Fugen cap a Narbona, al sud del regne franc.
- Aristocràcia i clergat hispanovisigot es refugia
C.
La integració de l’Al-Andalús a l’Imperi islàmic
- Els nous governants musulmans fan pactes amb els nobles gots.
- La majoria d’hispanovisigots es converteixen a l’islam: muladís
- Els que es mantenen cristians són els mossàrabs
- Els musulmans tenien tolerància religiosa
- De vegades jueus i cristians perseguits
- Molts mossàrabs emigran al nord a les zones no ocupades.
D. Com es va desvincular Al-Andalús de l’Imperi islàmic?
- Durant 800 anys estan a la Península
- La seva forma de govern va anar canviant:
- Va disminuint el seu territori
- Per les campanyes militars dels comtats i regnes cristians del nord.
- Rivalitats i enfrontaments entre els diferents grups de poder dins l’Imperi Islàmic.
- Va disminuint el seu territori
- L’Emirat dependent (718-756)
- Al-Andalús serà una província o emirat que depenia del Califat Omeia de Damasc.
- Capital Còrdova
- L’Emirat Independent (756-929)
- Mitjans de segle VIII
- Els califes de Damasc van ser destronats.
- El príncep Abderrahman va fugir, l’últim Omeia, i es va establir a Al-Andalús.
- Es va proclamar Emirat independent.
- Funda l’Emirat Omeia de Còrdova.
- L’Estat d’Al-Andalús es va mantenir sota l’autoritat religiosa del califa de Bagdad.
- Mitjans de segle VIII
3. L’evolució d’Al-Andalús (929-1492)
El Califat de Còrdova (929-1031)
- Principi Segle X
- Problemes del Califat
- Rebel·lions internes, atacs dels regnes cristians del nord, amenaces al comerç marítim del Nord d’Àfrica.
- Emir Abderrahman III s’independitza de l’autoritat religiosa de Bagdad
- Es proclama califa
- Funda el Califat de Còrdova.
- Exerceix el poder absolut
- Problemes del Califat
- Jutge suprem
- Màxima autoritat religiosa
- General de tots els exèrcits
- Per sota el govern:
- el primer ministre hayib
- els ministres visirs.
- Els Cadis impartien justícia
- Els mostassafs controlaven el comerç
- Els Valís, eren els governadors de les províncies(Cores).ñ
- Els Qaids, governadors de les marques.
B.
Els regnes de taifes (1031-1238)
- Any 1008, s’esquerda la unitat del Califat.
- Aristocràcies, alts funcionaris i exèrcit volen més poders.
- Any 1031, divisió d’Al-Andalús
- 25 regnes independents. Els taifes.
- Suposa una debilitat militar
- Segle XI , Invasió dels almoràvids
- Segle XII Invasió dels almohades.
C. Regne nassarita de Granada (1238-1492)
- Segle XIII, només queda el regne de Granada
- Dinastia nassarita
- Ciutat rica d’agricultura i comercial.
- Podien pagar elevats impostos d’or a Castella.
- 1492 Bobadil, últim rei de Granada es rendeix a Castella.
5.Les ciutats d’Al-Andalús
Una ciutat Andalusia
6. Quants llibres tenia la biblioteca dAl -Hakam?
Llegir quadres verds.
7. L’art andalúsí
- Manifestacions artístiques lligades a la religió.
- Desenvolupament de l’arquitectura
- Principals manifestacions:
- Mesquita
- Alcassabes
- Palaus
- Socs
- Banys públics
- Escoles
- Poc desenvolupament de la pintura i l’escultura
- Arts decoratives
- amb objectes de metall, vidre i ivori
- Marqueteria
- Ceràmica
CARACTERÍSTIQUES ARQUITECTURA:
- Maó i fusta
- Cobriment amb voltes i cúpules
- Suport de pilars i columnes, també arcs.
- Austeritat a l’exterior i ornamentació interior rica i variada
- Amb marbre, rajoles, guixeries i fustes.
- Jardins amb vegetació i aigua per fomentar la relaxació.
L’ARQUITECTURA D’AL-ALANDALUS
- Elements propis:
- Arc de ferradura emmarcat per un arrabà
- Arc lobulat siemple o entrecreuat
- Varietat de voltes