Calendari i Tradicions: Origen, Tipus i Significat

Dates i festivitats destacades

• Nadal: 25 de desembre, 1, 2, 3, 4, 5 i 6 de gener.
• Diumenges d'Advent: 28 de novembre, 5, 12 i 19 de desembre.
• Pasqua: 28 de març.
• Primer pleniluni: 23 de març.
• Quaresma: Del 4 de febrer al 10 de març.

El concepte de calendari i el temps

La natura té cicles que segueixen ritmes constants segons circumstàncies com el clima o la geografia. El calendari és la forma de comptar el temps, fixant-se en el Sol o la Lluna:

• Calendaris solars: Es fonamenten en la durada de la translació de la Terra al voltant del Sol.
• Calendaris lunars: Es basen en el curs de les fases lunars; consten de 12 mesos de 29 o 30 dies (354 dies en total). Només n'hi ha un que sigui estrictament lunar.
• Calendaris lunisolars: L'any dura globalment 365 dies, però els mesos segueixen les fases de la Lluna; per això s'afegeix un mes variable cada cert temps.

Elements fonamentals del temps

• Setmana: Període de set dies. Es creu que prové dels planetes coneguts en l'antiguitat, encara que hi ha diverses teories bíbliques: Déu va trigar 6 dies a crear el món i el setè va descansar, motiu pel qual el diumenge és el dia de repòs.
• Era: Punt fix a partir del qual es comencen a comptar els anys.
• Cicle: Període de temps en què els anys es tornen a comptar de nou.

La divisió del dia

La divisió del dia en 24 hores és molt antiga. A Occident, pensem que el dia comença a mitjanit, com feien els egipcis, i que té dues parts de 12 hores. Per als jueus i els àrabs, el dia comença amb la posta de sol, quan surt la Lluna.

Evolució històrica i religiosa

• Calendari julià: El nostre, inspirat en el dels romans.
• L'Imperi Romà: Va establir el diumenge com a dia de descans i va fixar dates per celebrar festes.
• Papa Gregori XIII: Va establir que el dia té 24 hores i l'any 365 dies. Per al còmput eclesiàstic, el primer dia setmanal és el diumenge.
• Calendari gregorià: Recull els fets més rellevants de la vida de Jesús i estableix el calendari litúrgic.

Festivitats cristianes

• Advent: Els quatre diumenges previs al Nadal. La corona d'Advent, amb les seves quatre espelmes, simbolitza el temps d'espera i preparació.
• Pasqua: Resurrecció de Jesús. No té una data fixa i és una festa compartida per catòlics i ortodoxos.
• Quaresma: 46 dies abans de Pasqua.
• Setmana Santa: Setmana anterior a la Pasqua.

La festa: definició i elements

Una festa és un esdeveniment familiar (naixement), econòmic (festes agràries), religiós (festa d'iniciació) o polític (commemoració d'una acció bèl·lica).

Elements de la festa: Un esdeveniment (present o commemorat), una reunió expressament convocada i unes accions típiques que la defineixen.