Caiguda de Primo de Rivera i Constitució del 1931
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Historia
Escrito el en catalán con un tamaño de 2,93 KB
La caiguda del dictador Primo de Rivera
Alfons XIII, atemorit pel desprestigi del règim, va optar per la dimissió del dictador Primo de Rivera l'any 1930. El general Berenguer va substituir Primo de Rivera i va prometre el retorn a la Constitució, però ho va fer de forma tan lenta que l'opinió pública, descontenta, va denominar el règim "dictablanda". Amb tot, l'onada dels antimonàrquics va començar a organitzar-se i van acordar la signatura del Pacte de Sant Sebastià, que havia d'afavorir l'arribada de la República i el reconeixement de Catalunya, el País Basc i Galícia com a nacions. Els capitans Galán i Hernández van ser afusellats després d'un intent militar per proclamar la República. L'any 1931, es va constituir l'últim govern presidit per Aznar, el qual va assumir la responsabilitat de convocar eleccions municipals. Però el rei s'havia compromès excessivament amb el règim, de manera que les eleccions municipals del 12 d'abril van destituir la monarquia i van donar pas a la Segona República.
Constitució del 1931
Les Corts van nomenar immediatament una comissió encarregada d'elaborar un projecte de Constitució. La Constitució del 1931 va ser una de les més avançades d'Europa, amb un caràcter democràtic i progressista. S'hi definia Espanya com "una República democràtica de treballadors de tota mena, que s'organitza en règim de Llibertat i de Justícia".
Característiques de la Constitució del 1931
També l'Estat restava configurat com a "integral", però això no era incompatible amb l'autonomia, i es donava, per tant, la possibilitat de constituir governs autònoms. El poder legislatiu residia a les Corts. El poder executiu requeia en el Consell de Ministres. I el judicial es confiava als jutges, independents. La Constitució presentava una declaració de drets i llibertats molt àmplia i una veritable preocupació pels temes socials. S'establia el sufragi universal i, per tant, el vot a les dones. I, finalment, la declaració de laïcitat de l'Estat. Malgrat això, la Constitució no va aconseguir el consens de totes les forces polítiques.
Crisi del Bienni de Dretes
La influència de la CEDA al govern va augmentar, es va suspendre l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, Gil Robles va ser nomenat ministre de la Guerra i Franco cap de l'Estat Major de l'exèrcit. Però la dura repressió i el tarannà ultraconservador van servir perquè les forces de l'esquerra s'unissin. Una forta crisi va esclatar a la tardor del 1935 a causa dels escàndols de corrupció per part del Partit Radical, com el cas de l'estraperlo o l'afer Nombela per malversació de fons. Els radicals de Lerroux semblaven completament deslegitimats per governar i Gil Robles va intentar ser nomenat president del govern. Però Alcalá Zamora s'hi va negar i va decidir convocar noves eleccions el febrer del 1936.