Caiguda d'Alfons XIII i Proclamació de la República: El Pacte de Sant Sebastià

La Crisi de la Monarquia i el Pacte de Sant Sebastià (1930)

Després de la dimissió de Primo de Rivera (1930), el rei Alfons XIII va encarregar la formació de govern al general Berenguer. El retorn al règim polític constitucional va resultar impossible. Els partits dinàstics estaven desorganitzats i desprestigiats. L'opinió pública identificava la figura del rei amb la del dictador, convertint el monarca en impopular.

El Pacte de Sant Sebastià: L'Aliança Antidinàstica

Les forces antidinàstiques van prendre la iniciativa amb el Pacte de Sant Sebastià (agost de 1930). Es va forjar una nova aliança que incloïa:

• Republicans d'arreu de l'Estat.
• Nacionalistes catalans (com Carrasco i Formiguera).
• Monàrquics que s'havien passat al republicanisme (com Alcalá Zamora i Miguel Maura).
• Socialistes (com Indalecio Prieto) i intel·lectuals (com Ortega y Gasset).

Els acords principals van ser:

1. La supressió de la monarquia.
2. La proclamació de la República.
3. La creació d'un govern provisional.
4. La convocatòria de Corts Constituents per aprovar una nova Constitució.
5. L'aprovació d'un Estatut d'Autonomia per a Catalunya.

L'Estratègia i la Proclamació de la República

L'Aixecament de Jaca i el Fracàs Inicial

L'estratègia per enderrocar la monarquia preveia una insurrecció d'unitats de l'exèrcit i una vaga general pel 15 de desembre de 1930. Tres dies abans, els capitans Galán i García Hernández es van aixecar prematurament a Jaca. Van ser vençuts i executats, i diversos representants republicans van ser detinguts i empresonats. Les conspiracions per instal·lar la República van fracassar inicialment.

Les Eleccions Municipals i l'Exili del Rei

El 14 de febrer de 1931, Berenguer va dimitir. El nou govern va convocar eleccions municipals. Els resultats del 12 d'abril de 1931 van ser clarament favorables a la República a les grans ciutats, fet que va precipitar els esdeveniments.

El 14 d'abril, es va constituir el Govern Provisional de la República, presidit per Niceto Alcalá Zamora. A Catalunya, Francesc Macià va proclamar la República Catalana (dins la Federació Ibèrica). Davant la pèrdua de suport popular, Alfons XIII es va exiliar, posant fi a la monarquia borbònica.

El Govern Provisional (Abril - Juny 1931)

El Govern Provisional, presidit per Alcalá Zamora, va convocar eleccions legislatives per al 28 de juny de 1931. Durant aquest període, va actuar per decret en quatre àmbits fonamentals: el camp, l'educació, l'exèrcit i les relacions amb l'Església.

Reformes Clau del Govern Provisional

Reforma Agrària (Camp)

• Establiment de la jornada de vuit hores al camp.
• Prioritat d'ocupació per als jornalers del municipi.
• Obligatorietat per als propietaris de mantenir les terres cultivades.

Reforma Educativa

• Creació de 6.750 escoles noves.
• Creació de 7.000 places noves de mestres, amb augment de sous.
• Impuls a la xarxa de biblioteques.

Reforma Militar

El ministre de Guerra, Manuel Azaña, va impulsar canvis per modernitzar i garantir la fidelitat a la República:

• Possibilitat que caps, generals i oficials es jubilessin amb el sou íntegre.
• Retirada de l'Acadèmia Militar de Saragossa, dirigida per Franco.
• Anul·lació d'ascensos duts a terme durant la Dictadura.
• Creació de la Guàrdia d'Assalt (policia armada i fidel a la República).

Relacions amb l'Església

El Govern va demanar la destitució d'un bisbe per una pastoral. Es van produir incendis de convents a Madrid, atribuïts a grups anticlericals i monàrquics.

La Constitució de 1931 i el Govern Constitucional

Aprovació de la Constitució Republicana

Les eleccions del 28 de juny de 1931 van donar el triomf a les forces d'esquerra i de centre. També van obtenir representació partits agraris i Acció Nacional, juntament amb grupuscles antirepublicans i monàrquics.

Les Corts van aprovar la nova Constitució, que establia els principis següents:

• Sobirania popular.
• Una sola cambra (unicameralitat).
• Aconfessionalitat de l'Estat.
• Garanties individuals i socials extenses.
• Possibilitat de concessió d'autonomia a les regions.

Inici del Bienni Reformador (1931-1933)

Niceto Alcalá Zamora va ser elegit President de la República i va encarregar la formació de govern a Manuel Azaña, que va continuar amb les reformes, incloent-hi les lleis de reforma agrària i militar, i la concessió de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya.

El fracàs en l'aplicació de la reforma agrària va generar decepció entre els camperols. La República es va veure trasbalsada pels extrems de l'arc ideològic, l'agitació al camp andalús, els aixecaments anarquistes i l'intent de cop d'estat del general Sanjurjo (agost de 1932).

L'Autonomia de Catalunya: L'Estatut de Núria

El govern de la República Catalana, proclamat per Francesc Macià el 14 d'abril, va durar poc. Els dirigents nacionalistes van renunciar a la sobirania nacional i a la idea d'un Estat Federal a canvi d'obtenir un règim provisional d'autogovern.

La Generalitat de Catalunya va iniciar el procés per redactar l'Estatut d'Autonomia. Els representants es van reunir a Núria i van enllestir l'avantprojecte de l'Estatut, que va ser aprovat en un referèndum pel poble català el 2 d'agost de 1931.