Una i tres cadires de Joseph Kosuth: Anàlisi de l'obra

Elements plàstics

L’obra Una i tres cadires és una instal·lació artística que consta de tres elements ordenats l’un al costat de l’altre davant d’una paret de color blanc. L’obra té una estructura de tríptic i tots tres elements remeten a un mateix objecte: una cadira.

• L'eix principal: Al centre de la composició hi ha una cadira de fusta de color marró, col·locada de cara a l’espectador.
• La representació visual: A la seva esquerra penja de la paret una fotografia de la mateixa cadira en blanc i negre, tal com la veiem al seu costat.
• La representació verbal: A la banda dreta es troba un plafó que reprodueix fotogràficament la definició en anglès de la paraula “cadira” (chair) extreta d’un diccionari.

Significat i funció

L’artista ha presentat conjuntament tres codis del concepte “cadira”: l’objecte real i dues representacions, una visual i l’altra verbal. Són tres formes diferents d’accedir a la comprensió del concepte de “cadira”, amb la intenció de demostrar que la forma física d’un objecte no és fonamental en el reconeixement i l’aprenentatge dels conceptes.

La desmaterialització de l'art

L’ús de la paraula empeny a una lectura intel·lectual que transcendeix la pura forma. L’autor va donar instruccions clares per a reproduir la instal·lació en altres llocs i moments, i amb altres objectes. Amb això, afirmava la força de la idea per sobre de la forma concreta, ja que aquella es conservava en cada instal·lació. Per això, en l'art conceptual, es parla de desmaterialització de l’obra d’art.

Art, realitat i Ready-made

Kosuth també planteja els límits entre l’art i la realitat, perquè parteix d’un objecte banal i quotidià, com és una cadira de fusta, i l'eleva a la categoria artística. Recorre a un objecte industrial, fabricat en sèrie, anònim i útil, per allunyar la creació artística de les valoracions decoratives i esquivar la intervenció del gust, tal com ja va fer Duchamp amb els seus Ready-made.

La funció de l’obra és moure a la reflexió sobre les connexions entre la realitat i els diferents llenguatges amb els quals en fem referència, així com sobre la naturalesa de l’art, obrint noves possibilitats a l’art contemporani.